Amb una trajectòria consolidada de més de vint-i-cinc anys en cellers de prestigi com Torres, Castell d’Encus, o Can Bas (Pere Ventura), l’enòleg penedesenc Jordi Calvo s’ha posat al capdavant del projecte de Torralba, un celler situat molt a prop de la icònica platja de Macarella, en una finca de 200 hectàrees. En només dos anys, els vins de Torralba han rebut reconeixements internacionals i han posat les varietats garnatxa blanca i negra al centre del relat vitivinícola menorquí. Actualment, tenen 20 hectàrees de producció amb voluntat en un any, d’arribar a les 29 i passar de les 29.000 ampolles a les 100.000 quan tot estigui en solfa. Parlem amb ell per entendre cap a on camina aquest projecte i quin paper pot jugar l’illa en el panorama del vi de qualitat.
Com arribes a formar part del projecte de Torralba? Què et va seduir?
Venia de projectes molt consolidats, però el juliol de 2023 em va arribar la proposta i em va enamorar. Era començar de zero, pensar els vins, fer-los créixer, construir un relat. El paisatge i les vinyes em van captivar. És una viticultura molt manual, amb respecte per l’entorn i una aposta clara per la qualitat.
El celler parteix d’una finca abandonada durant dècades. Com es transforma en un projecte amb projecció internacional?
Feia més de 50 anys que la finca estava abandonada. Estava envaïda per ullastres i es van recuperar les tanques. Es va fer una feina molt acurada de sòls amb 42 sondatges per analitzar el perfil i decidir què plantar a cada parcel·la. Tot molt pensat, tant des del peu, la varietat, l’orientació… Això marca la diferència!
Què diferencia Torralba de la resta de cellers de l’illa?
Jo crec que en la viticultura, especialment perquè treballem en vas i en secà, quan a Menorca gairebé tot està emparrat i amb rec. Fem un treball molt manual que aposta per la qualitat amb una elaboració molt acurada. El que sí que ens uneix amb la resta de cellers de l’illa és aquesta filosofia de respecte pel medi ambient i per l’entorn únic on som.
Com definiries l’estil dels vostres vins?
Doncs et diria que són vins elegants, frescos, amb fruita neta en nas i boca. Amb volum però sense pesadesa. Que et deixen un rastre en boca, però que et demanen una segona glopejada. A l’estiu, a una terrassa, són vins que et fan gaudir de la vida.
Explica’m la gamma Alba que teniu actualment al mercat.
Amb l’Alba Blanca tenim dos monovarietals, un amb malvasia molt aromàtic i un altre, amb la garnatxa blanca. Aquest any he fet un canvi en l’elaboració de la garnatxa blanca, ja que he volgut que tingui més complexitat, passant la meitat amb bota i l’altra meitat en acer inoxidable. Això li donarà més volum en boca, més persistència, sense ser pesat, amb un pH baix i molta acidesa.
I la resta?
Tenim un Rosat fet amb Monestrell fermentat molt lentament a baixa temperatura. Escull a mà en caixes de 10 quilos i el posen càmera de fred a 10 graus. El camió isotèrmic que el transporta fins al celler que tenim a Ferreries també el manté a la mateixa temperatura i un cop allà, amb el raïm sencer, fem un premsatge suau per aconseguir aquest color claret i un desfangat estàtic amb una fermentació molt lenta per extreure tot el potencial. Pensa que el llevat està en suspensió i et dona volum, evitant que s’oxidi.
I dels negres?
En tenim tres. L’Alba Negra que combina monestrell i cabernet i llavors dos monovarietals, un de cabernet i l’altre de garnatxa negra. Jo miro molt la maduració fenòlica, que el raïm estigui madur i que el pinyol estigui afustat per aconseguir vins elegants que mantinguin molt l’acidesa. És el que m’ha sorprès de la garnatxa, que aquí l’acidesa persisteix molt bé.
Ja es veu que heu apostat fort per la garnatxa blanca i negra, fins al punt de promoure’n la incorporació a la IGP de Menorca. Què us va portar a creure en aquesta varietat?
Quan vaig arribar, vam iniciar un projecte per promoure la seva incorporació a la IGP. Era tot un repte perquè d’ençà que es va aconseguir la IGP, no n’havien incorporat cap més. Vam fer un bon treball en benefici propi i de l’Associació de Productors de Vi de Menorca. Ens hi vam posar tan a fons, que ens ho van aprovar en molt poc temps, cosa que no és gaire habitual. La garnatxa és una varietat rústica, molt adaptada a la sequera i que aquí a Menorca ha donat uns vins sorprenents: frescos, amb un punt de salinitat, amb personalitat. Crec que la garnatxa blanca pot ser una gran ambaixadora de Menorca.
Quines diferències observes amb la garnatxa d’altres zones?
A la península dona vins més voluminosos i pesats. Aquí la garnatxa és fresca, lleugera però amb presència. I això agrada molt. La prova és que el nostre vi Alba Garnatxa ja ha guanyat 3 medalles d’Or en concursos internacionals de molt prestigi com el Vinalies, Grenache du Monde i Mundial de Brussel·les.
Treballar en vas i en secà a Menorca, quin repte us suposa?
Doncs he après que a la península plou menys. Aquí, tot i el clima mediterrani, tenim més humitat i el sòl de marès reté molt bé l’aigua. Les vinyes s’hi adapten molt bé. Les produccions no són altes, però la qualitat és excel·lent. Estem parlant de 2.500 a 5.000 quilos per hectàrea, i per això hem volgut plantar-ne més. El secà és una bona aposta per Menorca i el fet del vas encara més perquè l’exposició al sol és molt bona, els sarments gaudeixen de l’escalfor i és com es treballava abans, en el sentit que no volem collir amb cap màquina sinó que ho volem fer tot a mà.
Com afecta el canvi climàtic a la vostra feina?
Fa poc que hi soc, però crec que, de moment, Menorca es defensa bé. Fa calor, però no arribem als 40 graus. La verema del 2023 es va avançar, però enguany segurament s’endarrerirà. Aquí la vinya resisteix més i la variació climàtica és més estable. D’alguna manera, cada dia està mullat.
En només dos anys, Torralba ha rebut set medalles d’or en certàmens internacionals. Què representa això per a vosaltres com a equip?
Si… Grenage du Monde, Vinalies, Bacus, Bruxelles, Peñin… uns reconeixements molt importants. Vol dir que anem pel bon camí. També ajuda a donar visibilitat al projecte i a posar Menorca al mapa del vi de qualitat. Aquest any hem continuat anant a concursos i hem pogut confirmar que el rumb és l’encertat.
Esteu compromesos amb posar Menorca al mapa del vi. Què ens falta per aconseguir-ho? Ambició o visibilitat?
Ambició n’hi comença a haver en l’àmbit general perquè s’ha vist que es poden fer bons vins, de fer-ho millor i d’esforçar-se. La competència és bona, estimula i anima a millorar. La visibilitat l’anirem guanyant amb el temps perquè les bases hi són amb vins de qualitat i bona feina. Ens anirà bé a tots. Fins ara els productors de l’illa som com una pinya, ens donem suport mútuament.
Com veus el projecte Torralba a llarg termini?
Torralba té tot el necessari per consolidar-se perquè hi ha un potencial brutal al darrere. Des del sòl, al clima, les vinyes, l’equip i aviat també amb la nova bodega que podrem construir aquí on som avui. Estem construint un projecte sòlid i amb recorregut.
Si m’haguessis de recomanar un sol vi vostre per entendre Torralba, quin seria?
Difícil triar perquè els estimo tots per igual, però la garnatxa blanca i la negra són els nostres caps de cartell. Vins autèntics, amb caràcter, que reflecteixen l’essència del projecte.
