Ja fa quinze dies que els apicultors de Menorca han enllestit la nova collita de mel amb uns resultats més aviat poc alentidors com està succeint habitualment els darrers temps. La manca de pluges que va patir l’illa al mes d’abril va perjudicar l’època de major floració i tot i que al maig l’aigua va ser prou abundant, el mal ja estava fet.
“Portem uns quants anys dolents. El 2021 la producció va caure un 70 %, l’any passat vam recuperar-nos una mica i enguany el resultat ha estat si fa o no fa similar”, explica resignat el president de l’Associació d’Apicutors de Menorca, Kike Andreu. “El problema que tenim és que nosaltres no podem fer transhumància amb les abelles i, per tant, som molt dependents de la climatologia que tenim” afegeix. “Sí que és veritat que depenent on estiguin les abelles i el tipus de flor que pugui tenir més a prop, pot fer una mel diferent de color amb què a pocs kilòmetres de distància, hi pot haver diferències” comenta.
1.800 ruscs i 160 associats
Actualment, l’entitat compta amb uns 160 associats que tenen aproximadament uns 1.800 ruscs repartits per tota l’illa. Podrien semblar molts, però no oblidem que a la península, un sol apicultor en pot tenir 5.000 amb el que realment, la producció és molt reduïda, més enllà d’uns pocs envasadors que la comercialitzen en establiments de l’illa.
Del que no hi ha dubte és de la qualitat de la mel que es produeix a Menorca i que recentment ha obtingut novament reconeixements amb dues marques com Dolçamar i Illa de Mel, que han estat guardonades amb medalles d’or en l’edició dels London Honey Awards 2023. Dolçamar, de l’apicultor Antoni Anglada ja va rebre també una medalla de plata al Paris Honey Award.
El programa ’12 reines’
La novetat d’aquest 2023 ha estat l’inici del programa de cria i selecció de reines per tal de recuperar l’abella autòctona de Menorca, emmarcat en un programa que s’anomena 12 Reines i que era finançat pel Govern Balear a través de l’antiga Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació i l’Institut de Recerca i Formació Agroalimentària de les Balears (IRFAP).
El projecte va néixer a petició del sector, i per això compta amb la col·laboració de l’Associació Balear per al Foment de l’Abella Autòctona Dotze Reines, integrada per totes les associacions apícoles de les Balears, entre les quals la de Menorca. La iniciativa pretén millorar genèticament l’abella mel·lífera local, amb la selecció de reines que tinguin característiques desitjables, com alta productivitat, baixa agressivitat, bon comportament sanitari i resistència a determinades malalties. L’objectiu és reproduir-les i després posar-les a l’abast dels apicultors locals amb la intenció de millorar la productivitat de les explotacions apícoles illenques.
Reptes
Un dels reptes que tenen actualment els apicultors menorquins, a banda de la manca de producció, és la intromissió d’abelles de fora que no estan adaptades a les condicions climàtiques de l’illa, però que s’importen per posar en marxa nous ruscs.
“Les abelles del nord d’Europa estan acostumades a passar tres o quatre mesos tancades a les casetes durant un hivern, mentre que a Balears, el cicle de cria dura tot l’any, només fan una aturadeta a l’estiu. Molts nou vinguts, especialment francesos que els agrada el món de l’apicultura, aterren amb l’illa amb la il·lusió de produir mel i importen espècies que provenen de França o d’Itàlia i que s’acaben morint perquè aquí la sequedat és molt alta, però que ens generen un problema sobrevingut d’hibridació amb les abelles d’aquí” comenta Andreu.
