Menorca continua definint i reivindicant el seu relat gastronòmic amb veu pròpia. Si fa un anys va liderar la candidatura que va conduir-la a convertir-se en Regió Gastronòmica Europea, ara ho fa a través de la Declaració de Villa Le Blanc, un nou manifest que situa la cuina menorquina com a pilar essencial de la identitat cultural de l’illa i eix estratègic per al seu futur turístic i social. La presentació oficial va tenir lloc a l’hotel Villa Le Blanc Gran Meliá, a Santo Tomàs, escenari també de la jornada de treball on es va gestar el document, en un acte impulsat per l’associació Fra Roger Gastronomia i Cultura, amb el suport de la Fundació Foment del Turisme de Menorca i la implicació del mateix establiment hoteler. Aquest nou manifest s’inscriu dins una línia de pensament i acció que Menorca ve desenvolupant des de fa una dècada i que inclou declaracions prèvies com les de Mongofra (2014 i 2015), ses Quarterades (2019) i Son Vell (2024). Totes elles comparteixen una mateixa mirada amb la voluntat de consolidar una identitat gastronòmica menorquina arrelada en el territori, en el producte local i en la memòria col·lectiva, però també oberta a la innovació i al diàleg amb el món, tal i com explica Jaume Gomila, promotor d’aquestes iniciatives.
Un manifest amb propostes concretes
La Declaració de Villa Le Blanc fa un pas més en aquest camí, amb l’ambició d’estendre el compromís institucional i sectorial cap a accions tangibles. Una de les propostes centrals és la creació d’un programa anomenat Patrimoni Gastronòmic Protegit (PGP), concebut com una eina per preservar i projectar el llegat culinari menorquí. Entre les mesures que planteja el document, s’hi inclou la digitalització i catalogació del receptari tradicional, per tal de garantir-ne la transmissió davant el risc creixent de desaparició. També es proposa incorporar la cuina menorquina als programes educatius, fomentant així la seva difusió entre les noves generacions. D’altra banda, es reclama el reconeixement oficial de la maionesa com a salsa originària de Menorca, un símbol potent amb capacitat d’identificació exterior. Finalment, el manifest defensa la necessitat d’impulsar un nou model de turisme vivencial i arrelat, que defineix com a emoturisme, una manera de viatjar més conscient, basada en experiències autèntiques i lligades al territori. Aquests eixos no només busquen protegir la memòria gastronòmica, sinó generar una nova narrativa de futur per al sector, capaç de crear valor econòmic, però sobretot valor cultural i emocional.
Gastronomia com a llenguatge comú
Durant l’acte, la directora de la Fundació Foment del Turisme de Menorca, Begoña Mercadal, va destacar el paper clau que juga la gastronomia com a llenguatge compartit entre residents i visitants. En paraules seves, “una experiència culinària pot ser el fil invisible que connecta un viatger amb el territori. Quan algú menja un plat tradicional, no només degusta un sabor: també se li explica una història, una manera de fer, una manera de ser”. Des de Fra Roger, promotors del document, es va insistir també en la necessitat d’actuar amb urgència per evitar la desaparició d’un patrimoni immaterial que encara sobreviu gràcies a la transmissió oral, però que es troba amenaçat per l’envelliment de les generacions custodis i la pressió del model alimentari global.
Un relat compartit i obert
El manifest no es concep com un punt final, sinó com una nova fita dins un procés col·lectiu i obert. La Declaració de Villa Le Blanc queda ara a disposició de noves adhesions per part d’ajuntaments, entitats del sector privat i actors socials vinculats a l’ecosistema agroalimentari i cultural de Menorca. L’objectiu: generar una massa crítica de voluntats per convertir les paraules en fets. En aquest sentit, l’aposta pel turisme gastronòmic no es presenta només com una oportunitat de diferenciació per a la destinació, sinó com un model de convivència possible, capaç de reforçar la sobirania alimentària, la circularitat econòmica i l’orgull de pertinença. Amb la Declaració de Villa Le Blanc, Menorca es vol reafirmar com una illa que cuina el seu futur a foc lent, amb consciència de la seva història i amb ganes d’innovar des de l’arrel.
