Ja fa tres anys que La Menorquina està fent un viatge cap als seus orígens en una voluntat clara de fer valdre les seves arrels. Una aposta ferma que s’ha intensificat tangencialment els darrers mesos estalonant i patrocinant esdeveniments que s’han succeït a l’illa i que han portat a l’empresa de gelats a fer-se més present en el dia a dia dels menorquins.

Exposició, al Museu de Menorca
Aquest mes d’agost s’ha inaugurat una exposició al Museu de Menorca sobre la trajectòria de l’empresa, que permet conèixer els més de 80 anys de trajectòria del negoci i el seu caràcter pioner. A través de diferents elements visuals com fotografies, cartells antics i, també, dissenys gràfics actuals-, la visita recorda els inicis de La Menorquina, que es remunten a un petit obrador d’Alaior fundat l’any 1940, on es van elaborar els primers gelats artesans amb productes locals de l’illa.
L’exposició descobreix també l’evolució de les seves postres i com va convertir-se en el primer fabricant de gelats de marca pròpia de tot l’Estat. A Menorca gelats com el 57, que agafa el nom de l’any en què va ser creat, i el de cafè s’han convertit en icònics.
La Menorquina va ser innovadora en productes amb les seves fruites gelades, que es van convertir en supervendes en el sector de la restauració. Tot i que actualment la propietat ja no és de capital menorquí sinó d’un fons d’inversió, al capdavant del negoci com a màxim executiu hi ha n’Ivan Leal Gayón, vinculat a l’illa i a la marca des de sempre, ja que el seu avi va estar treballant durant deu anys a les ordres del qui va ser-ne fundador, en Fernando Sintes Pons. De fet, n’Ivan va créixer a Menorca fins als 5 anys i quan l’any 2020 va tenir l’oportunitat de posar-se al capdavant, no ho va dubtar.
Ell i el seu equip estan fent una feina per tornar a acostar aquesta mítica marca a Sa Roqueta perquè el binomi Menorca i La Menorquina sigui més fort que mai per ajudar-los a seguir mantenint l’hegemonia com a primer fabricant de gelats de marca del nostre país.

Una mica d’història
Quan a Menorca ni pràcticament a cap banda del nostre país encara no es coneixien els gelats, un emprenedor alaiorenc s’embrancava en una aventura que el portaria molt lluny. Tradició, qualitat i innovació de la mà de Fernando Sintes Pons, un jove inquiet que havia après l’ofici de pastisser i que el 1945 va tenir la visió d’establir les bases de la fabricació en l’àmbit industrial dels gelats al nostre país.
Sintes Pons, que havia après l’ofici de pastisser i xocolater en una fàbrica de Maó que es deia La Tropical, va obrir el seu petit taller artesà a Alaior. Eren temps difícils, temps de postguerra i Sintes, que era una persona inquieta, es va adonar que els gelats eren uns productes que amb prou feines es coneixien a l’illa, d’altra banda, una època on no existien ni tan soles neveres o congeladors.
Els Sintes s’havien dedicat al calçat com moltes altres famílies de la població, però Fernando va preferir la pastisseria. Per poder créixer, va decidir obrir una botiga a Alaior i una altra a Maó, però com que els gelats no li permetien viure tot l’any, va afegir l’elaboració de torrons, caramels i fins i tot xocolata. Això li va comportar expandir-se a Menorca, obrint botigues a pràcticament tots els municipis.

A principis dels anys 1960, hi havia poques fàbriques industrials de gelats a Espanya i va ser aleshores quan l’empresari menorquí, va arribar a un acord amb una altra empresa per poder expandir-se algun dia a la península. Fernando Sintes va pensar que si no s’aliava amb un soci industrial, no podria sobreviure en un futur, ja que les altres fàbriques existents com Frigo i Camy, estaven sent adquirides per multinacionals.
L’acord li va permetre obrir un centre logístic a Mallorca per créixer cap a les Balears, però l’empresari d’Alaior es va adonar també que encara que La Menorquina era la tercera empresa d’Espanya en fabricació industrial de gelats, també necessitava modernitzar-se per poder competir realment amb les multinacionals. A finals del 1960 va arribar a un acord amb l’empresa americana d’alimentació Beatrice Foods, que va comprar el 60% del capital, i va deixar que la direcció i les decisions a la companyia seguissin en mans de l’equip de Sintes.
L’any 1982 es va produir el desembarcament dels seus gelats a la península i gràcies a això, La Menorquina va començar a ser coneguda com a marca a escala nacional més enllà de les Illes. Sintes va liderar el negoci des d’Alaior i el va impulsar fins a la seva jubilació l’any 1984. Una dècada més tard, la multinacional americana va sortir del projecte i això va donar a peu a la creació de Kalise Menorquina sota capital canari. L’any 2018 el grup Farggi va fer-se amb la marca i les instal·lacions de la seva fàbrica de Palau-Solità i Plegamans i dos anys més tard, va passar a mans del fons d’inversió Cheyne Capital, actual propietari.