Defensar l’ofici de forner és avui dia gairebé una quimera. L’eclosió de succedanis de pa congelat que envaeixen benzineres i supermercats, està fent difícil la seva supervivència i trobar-ne un d’autèntic, d’aquells de tota la vida i que a sobre treballi amb forn de llenya, és un miracle. Aquest és el cas del Forn Ben Cuit, obert fa tres anys al carrer des Negres de Maó per en Carles Font i na Ima Giné, dos catalans que venien de vacances cada any a l’illa i que un bon dia, van decidir donar el pas i establir-se amb un nou negoci. El bagatge professional de tants d’anys a l’obrador, els va fer adonar de seguida que si només venien pa pels veïns, aviat haurien d’abaixar la persiana i és per això que de mica en mica, van anar obrint-se als restaurants de l’illa, on han pogut començar a desterrar el pa congelat amb una proposta autèntica i feta gairebé a mida. Establiments com S’Arravaló o El Chivito d’Es Castell o Alcaufar Vell, a Sant Lluís son alguns dels clients per als quals fa temps que hi fan feina.
Al seu forn hi podreu trobar des de productes genuïnament catalans com el pa de pagès o les típiques coques de forner (sempre per encàrrec) amb tot el vessant menorquí de rubiols, crespells o pastissets, entre d’altres. També els llonguets o els pans per hamburguesa son marca de la casa. No renuncien a fer ensaïmades per encàrrec quan les demanen i al taulell hi ha un estol de melmelades casolanes fetes per l’Ima que van des del figat a la tomàtiga, el melicotó o la taronja, entre d’altres. A Ben Cuit empren farines del territori que poden ser d’espelta, de xeixa o de sègol i el seu, és dels únics forns de llenya que es poden trobar a Menorca. L’Associació de Periodistes Gastronòmics de les Balears va atorgar-los el 2021 un reconeixement com a millors forners i rebosters.
Gent amb ofici
Com no podia ser d’una altra manera, en Carles Font i na Ima Giné es van conèixer com a parella treballant en un forn que hi havia al carrer Escorial de Barcelona fa gairebé quaranta anys. Ell feia de forner i ella despatxava. Quan les coses van començar a canviar amb la irrupció de les baguetes congelades i la precarització de l’ofici, en Carles va voler distanciar-se de tot allò i dedicar-se a la fotografia.
Mentrestant, na Ima va obrir un període fent feina a un obrador de melmelades i codonyats. Gairebé una dècada després i amb 40 anys a l’esquena, van decidir tornar-ho a intentar, obrint un forn de propietat a Sant Feliu de Llobregat on treballaven sis persones i on la flaire de la tradició i el pa cuit a la llenya, pogués omplir cada racó d’aquell nou projecte. L’aventura va durar gairebé dotze anys amb una batalla constant per trobar persones compromeses que no només coneguessin l’ofici de forner, sinó que també s’estimessin aquesta feina tant com ells. Finalment, fa tres anys van decidir tornar als orígens amb un forn regentat només per ells dos però aquesta vegada, a Sa Roqueta. Anar a fer un visita i badar com treballen, és un autèntic plaer.
1
