Balears Vadevi
A la recerca del rém* perdut (IV): la mamella de vaca romana a Menorca

*Raïm, en menorquí

En el procés de romanització de Menorca posterior a l’any 123 aC és evident que s’havien d’introduir vinyes i varietats apreciades a Roma. El relatiu aïllament insular durant tot el període no inclòs en la Mare apertum (d’octubre a maig) faria necessària la producció pròpia.

En queda un vestigi clar a Sanissera (Sanitja, vora Fornells). En temps de Quint Cecili Metel, les varietats més apreciades pels ciutadans romans eren les catalogades com de primera classe, on destacaven l’Aminea, la Nomentana i la teta de vaca. Amb el nom de Mamella de Vaca, que crec que no necessita estudis d’ampelografia, la varietat és present al segle XVIII a Menorca. Tot i això, aquesta denominació, amb diferents variants com teta de vaca, es manté per varietats de tota la Mediterrània. Les varietats que empren aquesta sinonímia son: Afus ali, Ahmeur bou ahmeur, Cornichon blanc, Beba, Teta de vaca blanca, Teta de vaca tinta, Quiebratinajas tinto, Quiebratinajas rojo i la mateixa Mamella de vaca, també coneguda com a Cambril o Raïm de Tots Sants.

Gotim de raïm de mamella de vaca | Foto: Varietats Locals de les Illes Balears

Del Gibi de Manurqa al Pere Ximenes

Del conegut com a temps dels moros, podríem deduir que no en restaria cap herència, per la prohibició del consum d’alcohol motivat per la religió. Tanmateix, això no és cert per diferents raons. En primer lloc, està escrit que Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al- Quraixí, arrais de la Manurqa islàmica de 1234 a 1282 era tolerant amb els roms o cristians i els jueus que consumien vi, castigant només els excessos. D’altra banda, en medicina també se’n feia un ús per elaborar fàrmacs. I l’impacte més important, el consum de rém de taula, molt especialment del prestigiós Gibi, que també donava unes panses excel·lents.

Fulla del cep de la varietat mamella de vaca | Foto: Varietats Locals de les Illes Balears

Precisament, la vinificació d’aquestes panses dona un vi dolç excepcional. I la varietat no és altra que el Pere Ximenes, present a Menorca al segle XVIII. La curiosa denominació ha estat fruit de moltes especulacions i n’hi afegirem una altra: el qui fou responsable durant més temps de l’estanc del vi en temps dels anglesos fou el viticultor Pere Ximenes. De fet, és l’únic viticultor i expert en vi relacionat documentalment amb aquest nom. Les altres llegendes del soldat o del frare, no tenen cap verificació, mentre que aquesta coincidència és molt suggerent i lògica. Una altra varietat, possiblement relacionada amb Jerez, que no hem pogut identificar ha estat el Perricós. L’única relació trobada és amb els anuncis a premsa històrica de la venda de Perricón de Jerez. Tanmateix, sembla més una marca de prestigi.

Un fet significatiu és el pedigrí de les esmentades 55 varietats de Menorca entre el segle XVII i XIX. D’aquestes, se’n coneix per anàlisi de l’ADN el parentiu primari de 38 d’elles, és a dir, de quina varietat provenen hibridada amb una altra. Un total de 22 de les 38 provenen del Gibi àrab, també conegut en ampelografia com Heben. Un 58% de les varietats tenien, per tant, un pare o mare en la soca del rém de taula de la Manurqa islàmica.

Malvasia de les illes | Foto: Varietats Locals de les Illes Balears

Malvasia de Sardenya, de Sitges o de Menorca?

Tenint en compte que el viatge de la vinya i l’olivera per la Mediterrània segueix un trajecte de llevant a ponent, cal situar l’origen de la malvasia al punt més oriental on es coneix. Tot i que els estudis atribueixen l’origen a Monembasia, Grècia, escrit en català medieval com Malvasia, també existeix una Malvasia d’Alexandria que podria ser més antiga. Amb aquest nom ja apareix al Tirant lo blanc.

El trajecte per arribar a la península Ibèrica passa per l’illa sarda, on existeix la característica Malvasia de Sardenya. En la ruta ens trobem inevitablement les Balears en navegació antiga. Per tant, és lògic trobar aquest llegat en la Malvasia de Menorca present encara al segle XVIII i a finals del XIX segons s’Arxiduc. Seria més tard que arribaria a Sitges donant una altra malvasia amb personalitat. El rei Alfons V dona a aquesta vila el dret de conrear i vendre Malvasia en un document de l’any 1437. És una hipòtesi que els estudis d’ADN acabaran confirmant o refutant, com totes les d’aquest estudi.

Pep Pelfort, investigador del Centre d’Estudis Gastronòmics Menorca

Més notícies
Raïm de varietat negra de Menorca | Foto: Made in Menorca
A la recerca del rém* perdut (I)
L'essència vínica proustiana es va perdre per les plagues de finals del segle XIX: la cuca, la cendrada, el míldiu i la fil·loxera
Raïm negre | Foto: 'Made in Menorca'
A la recerca del rém* perdut (II)
El fort vincle amb la civilització nuràgica de Sardenya i la presència de pinyols de rém, permeten suggerir també una elaboració pròpia, no confirmada fins època romana a Sanissera, vora Fornells
Gotim de la varietat de raïm Moscatell d'Alexandria | Imatge | Viala et Vermorel - Ampélographie
A la recerca del rém* perdut (III): Àmpelos i la Reïna de Mata
Moscatell prové del llatí medieval muscatus, derivat de muscus, a la vegada provinent de l’àrab clàssic al-misk, qui manlleva el mot i el concepte del pahlavi musk i del sànscrit muskà. El significat original en sànscrit és testicle

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa