*Raïm, en menorquí
El vi, nèctar protagonista dels simpòsiums grecs, era evident que tindria el seu mite, en forma d’Àmpelos: l’amant a qui Dionís guaria les ferides amb ambrosia fins a convertir-lo en cep.
Ambdós personatges podrien haver tingut un bon culte a Menorca en tot el període de comerç grec, atesa l’afició bàquica dels illencs. La ciència derivada d’aquest fantàstic sàtir també inicia el seu desenvolupament amb ell i, gràcies als grecs, tenim les primeres notes de tast i descripcions varietals. Aquests raïms passarien lògicament per Meloussa, molt especialment els que se suposen introduïts a altres colònies pels grecs rodis i foceus, que són els que tenen relació directa amb Menorca. Tenint en compte que la societat talaiòtica estava poc jerarquitzada, m’agradaria imaginar que els pobladors tindrien un esperit àcrata que els hi faria preferir el culte a AKRATOS.
Acratus era el semideu (daimon) de la beguda de vi sense barrejar. Els grecs tradicionalment bevien el seu vi barrejat amb aigua en el simposi, de manera que Akratos era sens dubte considerat com una deïtat de l’excés festiu. Va ser un assistent del déu Dionís i un company d’Eufrosina, una de les tres Càrites que simbolitzava l’alegria.
“El vi Mareotic, blanc, dolç i fragant”
Ateneu de Nàucratis ens parla del vi Mareotic, explicant que és “blanc, la seva qualitat excel·lent, i és dolça i lleugera amb un aroma fragant; no és astringent ni afectarà el cap”. Estrabó va escriure que aquest vi també era conegut per la seva llarga vida útil. Amb aquestes notes de tast i, tenint en compte que era originari del llac Mareotis, vora Alexandria, és molt possible que parlin del rém conegut a Menorca al segle XVIII com Xinxós o Moscatell d’Alexandria.
Es tractava d’un vi apreciat pels egipcis, on tenia una consideració medicinal, sota la protecció del Déu Imhotep, l’estatueta del qual es va trobar curiosament al jaciment menorquí de Torre d’en Galmés. Vora aquestes vinyes mítiques del Delta del Nil hi residia la comunitat dels Terapeutes. A aquest grup de savis jueus i jueves se’ls anomenava així, segons Filó d’Alexandria, per la teràpia de l’ànima i el cos que duien a terme a través de la vida contemplativa i els seus banquets en comunitat. El seu apologeta Filó els considerava veritables filòsofs, entès com a persones que havien escollit un mode de vida d’aquest tipus. Les vinyes veïnes de moscatell els haurien proveït d’un vi per trobar la veritat (in vino veritas) si no fos per la seva marcada austeritat.
El sexe del Moscatell
L’etimologia sempre és poderosa. En el món de la vinya i les varietats de raïm és poesia. Moscatell prové del llatí medieval muscatus, derivat de muscus, a la vegada provinent de l’àrab clàssic al-misk, qui manlleva el mot i el concepte del pahlavi musk i del sànscrit muskà. El significat original en sànscrit és testicle. El motiu d’aquest recorregut poètic o metonímic és el mesc, perfum de gran valor extret de la glàndula esmentada del mascle del cérvol mesquer. Després es va aplicar a ’altres animals com el bou o el gat mesquer i a algunes plantes. La potència del perfum tenia la força en imitar feromones animals relacionades amb el sexe, com la morfina imita les endorfines per donar plaer. I
l’aplicació al raïm moscatell prové del seu aroma i nota de tast. Després de veure sempre bon raïm moscatell dolç envoltat de mosques, havia errat completament l’origen del mot. La relació directa de moscatell i sexe està fora de discussió. Espero que després de llegir això, oloreu un bon moscatell i actueu en conseqüència.
Altres llegats de l’Imhotep Egipci a Menorca
La varietat negra grega més apreciada a l’antic Egipte era la Sirà o Syrah, registrat a Menorca al segle XVIII com maduixer. Com hem explicat en un altre article, el transport marítim obligava a segellar els recipients amb algun tipus de producte: la importància del llentiscle en la cultura talaiòtica, coneguda tant per les restes botàniques com pels textos clàssics, així com l’ús tradicional que perviu fins a l’actualitat de la seva reïna, anomenada màstic com a conservant del vi amb propietats medicinals, ens fan pensar que seria altament probable que fos emprada. El regust que deixa al vi és agradable i especial, molt diferent de la reïna de pi grega.
La història de la Bodega de Don Joan La historia de la Bodega de Don Joan The history of the Cellar of Don Joan L’histoire de
Pep Pelfort és del Centre d’Estudis Gastronòmics Menorca.
