La recepta de les faves tendres és d’origen medieval, molt fàcil de preparar, i forma part de la cuina tradicional eivissenca, encara que es prepara en molts altres llocs; a Catalunya, per exemple, s’anomenen faves a la catalana.
Aquesta recepta sol cuinar-se a la primavera, ja que és la temporada del seu ingredient principal: les faves. Aquests llegums se sembren a l’hivern i es recullen a la primavera, quan és el moment de trobar-les fresques. Fora de temporada, i al llarg de l’any, podem emprar faves congelades, encara que el millor és utilitzar la varietat baby. A pesar que usar aquests ingredients congelats ens permet gaudir d’aquest plat tot l’any, no obstant això, el seu sabor no és comparable al de les faves tendres.
S’hi poden afegir més hortalisses, com ara pastanaga, tomàquet, pebrot verd i vermell; bocinets de carns i embotits, com ara costella de porc, costelleta fresca o confitada, botifarres variades (blanca, negra, del perol, etc.), sobrassada, bull, pernil salat o substituir l’aigua per brou de verdures o de carn i vi o licors.
Ingredients:
- Faves tendres
- Pèsols
- Ceba tendra (un manat gran)
- Alls tendres (un manat gran)
- Herba-sana (un manat gran)
- Xulla de porc magrosa de panxa
- Pernil salat
- Botifarró trossejat
- Aigua
Preparació:
El dia abans salar la xulla.
Tallar la ceba tendra i els alls tendres a rodanxetes (incloent-hi tota la part verda de la tija que sigui tendra)
Escalfar una mica d’oli i fregir la xulla tallada a dauets i després el pernil, el botifarró i la sobrassada. Afegir la ceba i els alls (només donar unes voltes perquè no es cremin), després l’herba-sana trossejada, les faves i els pèsols.
Posar una miqueta d’aigua (millor anar afegint que no agregar-la de cop) i el conyac i deixar coure, sacsant la cassola de tant en tant (tapada per no esquitxar-nos) fins que estigui tot cuit i el líquid s’hagi evaporat.
