ASPIOC m. pl. (Eiv.). Variant i sinònim d’arpiots [aɾpiɔ́t (Tortosa); əɾpiɔ́ts, əɾpiɔ́ʦ (Puigcerdà); aɾpiɔ́ts, aɾpiɔ́ʦ (Oliana, Perles, Massalcoreig, Linyola, Gandesa); aɾpiʎɔ́ts (St. Martí de M.); aɾpiʎɔ́ks (Montblanc); aɾpióks (Flix)] és la denominació que rep a les Pitiüses l’eina del camp consistent en una fulla de ferro que està dividida en dos forcons i que va posada al cap d’un mànec llarg que forma angle agut amb la fulla. A la mateixa eina se l’anomena, a Mallorca, gavilà.
S’empra per cavar on la terra està massa forta i no es pot treballar amb l’aixada
En Pep Ferrer Marí, de can Pep de n’Andreu, de 87 anys, posseeix a casa seva de Formentera diversos aspiocs el més antic dels quals calcula que tendrà unes sis dècades. Al llarg de la seva dilatada vida, l’ha emprat per cavar allà on la terra està massa forta i no es pot treballar amb una aixada. Ens en posa alguns exemples: arrencar la patata, fer les séquies per a la vinya o cavar els fems dins del corral per després aprofitar-los com a adob en els cultius. A més, en Pep, que va fer feina a les salines, recorda que durant l’aturada de l’extracció de la Guerra Civil, s’acumularen munts de sal que amb els anys esdevingueren molt sòlids, de manera que els treballadors necessitaven un aspioc per desfer-los.
El mànec havia de ser de savina seca, perquè ni es podreix ni s’espella
Seguint la filosofia pagesa d’aprofitar i arreglar tot el que es podia, en Pep rememora que quan l’aspioc quedava desgastat, es portava a casa del ferrer, en Vicent ‘Patata’, perquè li soldés un bocinet addicional de metall, que s’anomenava saró.
Així mateix, destaca que la fusta del mànec havia de ser de savina seca, perquè ni es podreix ni s’espella, o sigui que no forma estelles i és molt adequada per manipular.
Tot i que en Pep comenta que avui en dia ja gairebé no s’empra l’aspioc perquè “ara ja no es cava”, el terme visqué una segona joventut durant els anys noranta, quan sis joves de Formentera formaren un grup de rock en català anomenat Spioks. Un nom que revisa un terme molt pagès afegint-hi una pàtina de modernor, amb la ‘k’ i la essa aspirada a l’anglesa. La banda, que desencadenà un fenomen musical a les Pitiüses, estigué activa fins a finals de la dècada i arribà a sonar a Catalunya Ràdio. Encara la podem recuperar si tenim a mà l’aparell per reproduir alguna de les 500 còpies del seu àlbum en casset, ‘No ho sabré mai’.
Vetllar per la llengua i la cultura de les Illes Balears
L’Institut d’Estudis Baleàrics és un organisme que depèn del govern de les Illes Balears dedicat al foment de la llengua i la cultura de les Illes Balears. D’una banda, té com a objectius estratègics consolidar l’arxipèlag com un mercat cultural estructurat, fomentar la projecció exterior de la música, les arts escèniques la literatura i les arts visuals de les Balears i millorar la formació en gestió cultural. De l’altra, l’IEB també té com a fins generals els relacionats amb l’ensenyament, la promoció i el foment de la llengua catalana per avançar en el procés de normalització lingüística a les Illes Balears.
1
