Capçana [kəpsánə (or., eiv.); kapsáne (Ll.); kapsána (Tamarit, Tortosa, Maestr., Val.); kəʦánə (Mall., Men.)] és, de forma genèrica, una protecció del cap o de l’esquena dels traginadors que un temps duien objectes o productes d’una banda a una altra, quan els mitjans de transport mecanitzat no estaven generalitzats. El diccionari Moll ho defineix com un “conjunt de corretges que subjecten el cap de la bístia de sella o de bast”.
Ho veim en les fotos de color sèpia, a fora vila o, com recorda el maonès Tòfol Mus, al port. Després de tota una vida cantant a la vida marinera, Mus tria aquesta paraula per recuperar del fons de la memòria aquell temps en el qual, d’al·lot, veia arribar les barques al port.
La capçana, com rememora Mus, servia per esmorteir el pes de l’amb del peix durant el transport des de l’embarcació a la peixateria. A Menorca encara s’emprava durant la dècada dels anys cinquanta, donada la mancança de mitjans de transport. El trasllat del peix al lloc de venda havia de ser ràpid, explica, perquè no disposaven de sistemes de refrigeració.
A més a més, relata, i en relació amb les barques bolitgeres del port de Maó, si a mig matí ja havien fet bona pescada de sardines, un dels pescadors es carregava el cove amb el peix damunt la capçana i a peu, a bon trot, pujava per la costa fins a la peixateria. Després tornava fins a baixamar mentre els companys seguien pescant. Quan arribava a la barca, si havien tingut sort, havia de repetir el viatge. Les capçanes estaven pintades, per protegir-les de l’aigua salada que degotava del cove, que anava a parar a l’espatlla del pescador, amb l’única protecció d’un sac. Sortosament, reflexiona, els temps han canviat.
Avui dia, el poeta i divulgador cultural de Binissalem Sion Moyà, de malnom Capçana, passeja aquesta paraula en el seu nom artístic: Sion Capçana.
Vetllar per la llengua i la cultura de les Illes Balears
L’Institut d’Estudis Baleàrics és un organisme que depèn del govern de les Illes Balears dedicat al foment de la llengua i la cultura de les Illes Balears. D’una banda, té com a objectius estratègics consolidar l’arxipèlag com un mercat cultural estructurat, fomentar la projecció exterior de la música, les arts escèniques la literatura i les arts visuals de les Balears i millorar la formació en gestió cultural. De l’altra, l’IEB també té com a fins generals els relacionats amb l’ensenyament, la promoció i el foment de la llengua catalana per avançar en el procés de normalització lingüística a les Illes Balears.
