Pels que viuen a fora vila dels pobles de Mallorca o hi fan feina són bàsiques les denominacions pròpies dels vials existents. Deim vials perquè no sempre són carreteres o camins i prou. Veureu que hi ha tot un enfilall de paraules per distingir de quin tipus de vial es tracta, quan ens donen les referències per arribar a un punt. Si sou ciutadans, donau-vos per perduts! Així mateix, el vocabulari del pagès inclou també paraules específiques per denominar els senyals que queden al sementer quan s’hi ha fet feina o, simplement, s’hi ha passat l’arada. Pere Calafat, rescatamots de soca-rel, ens ha ajudat a diferenciar els uns dels altres per entendre que fins i tot hi ha una jerarquia establerta.
Ginyes: marques que queden sobre el terreny fluix o llaurat després d’haver-hi circulat un vehicle. Les petjades de les rodes d’un vehicle marcades a sobre d’un terreny fluix.
Andana: Tros de terreny que en revolta la vinya. No es conrea, però es llaura i serveix per accedir a altres finques o maniobrar amb la maquinària.
Camada: Camí que no es llaura i que va entre dues propietats o que passa per dins una propietat i que es fa servir de pas. Amb el temps han esdevingut camins, però si la seva titularitat no és pública se segueixen dient camada.
Camí: Espai apte per a transitar-hi, de manera permanent i en ple dret, que cal recórrer per anar d’un lloc a un altre. Sol ser públic o col·lectiu. N’hi ha de tres peus d’amplada i de carro, que són més amples i hi poden circular els vehicles.
Una subsecció amb rang jeràrquic i utilitari
“A les paraules ginyes, andana, camada i camí jo hi veig una subsecció amb rang jeràrquic i utilitari. Si bé les ginyes els sentim com a provisionals i fins i tot a vegades fortuïtes, amb el temps poden esdevenir camades o camins, les ginyes, però, tenen una utilitat pràctica, quan es tracta de marcar pas per poder transitar millor, transitar carregat”, explica Calafat.
“L’andana comuna a quasi tots els cultius, és molt útil per maniobrar la maquinària, però també per transitar-hi, dona aire al cultiu, l’envolta i el protegeix. La camada, en canvi, ve a ser un preludi del camí, de fet totes les camades aspiren a convertir-se en camins. Les camades mai estan asfaltades i al Pla de Buc on els santamariers tenim les vinyes, constitueixen un vertader laberint, que ens menen per tot”, diu Pere Calafat.
“Els camins són a la part superior d’aquesta jerarquització, sense entrar amb la discussió de si són públics o no, si ho són, sempre són camins encara que només tinguin tres pams. Un camí no es pot tancar així com així, encara que sigui privat. Un camí sempre té un principi i un final, i sempre, sempre ens condueix a algun lloc”, remata.
Vetllar per la llengua i la cultura de les Illes Balears
L’Institut d’Estudis Baleàrics és un organisme que depèn del govern de les Illes Balears dedicat al foment de la llengua i la cultura de les Illes Balears. D’una banda, té com a objectius estratègics consolidar l’arxipèlag com un mercat cultural estructurat, fomentar la projecció exterior de la música, les arts escèniques la literatura i les arts visuals de les Balears i millorar la formació en gestió cultural. De l’altra, l’IEB també té com a fins generals els relacionats amb l’ensenyament, la promoció i el foment de la llengua catalana per avançar en el procés de normalització lingüística a les Illes Balears.
