SERIGOT o XERIGOT m. || [səɾiɣɔ̞́t (mall., men.)] és la part aquosa de la llet, separada de la coagulable.
- Seriguot fresch, e majorment de cabres, bulit e colat, Arn. Vil. ii, 173.
- Raels de romagueres, xerigot de llet, Agustí Secr. 105.
- Anava exprement amb les mans la nata per escórrer el xerigot, Massó Croq. 47.
A Menorca, terra típicament formatgera, distingeixen tres classes de serigot: el serigot melsís o serigot verjo, que és el que es desprèn de la llet en prendre’s aquesta per a fer el formatge; el serigot micós, que queda després de treure per ebullició el brossat, i que conserva miques d’aquest producte; i serigot d’es rai, que es forma rentant el brossat ja batut per a separar la mantega, i naturalment és el de qualitat inferior.
Joan Gaià, formatger artesà
Joan Gaià és un formatger artesà que fa la seva producció a partir de la llet de la seva guarda de cabres. Els seus són els de la Formatgeria Es Collet, una empresa petita situada en el terme de Manacor, Mallorca. Fan formatges, mató, tendre, cremós, blau… Des de 2018 Gaià s’esforça a mantenir el negoci viu a pesar de les moltes dificultats que han de suportar els ramaders i els elaboradors de productes com el formatge.
Ara compatibilitza l’explotació de la formatgeria amb Unió de Pagesos de Mallorca, organització de la qual també n’és gerent. Amb els seus coneixements sobre l’elaboració del formatge artesà ens acosta el què hi ha darrere cada una de les paraules lligades a aquesta activitat.
“Avui molta gent en diu sèrum o suero, però els formatgers d’aquí sabem que xerigot vol dir moltes més coses perquè amaga secrets que són molt nostres! És el líquid màgic d’on en surt l’alquímia de la llet formatjada i del brossat!”, diu amb la passió que el determina.
Vetllar per la llengua i la cultura de les Illes Balears
L’Institut d’Estudis Baleàrics és un organisme que depèn del govern de les Illes Balears dedicat al foment de la llengua i la cultura de les Illes Balears. D’una banda, té com a objectius estratègics consolidar l’arxipèlag com un mercat cultural estructurat, fomentar la projecció exterior de la música, les arts escèniques la literatura i les arts visuals de les Balears i millorar la formació en gestió cultural. De l’altra, l’IEB també té com a fins generals els relacionats amb l’ensenyament, la promoció i el foment de la llengua catalana per avançar en el procés de normalització lingüística a les Illes Balears.
