La conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació prepara un pla estratègic de la producció agrària ecològica de les Illes Balears amb l’horitzó posat al 2030.
Segons el Pacte Verd Europeu i l’Estratègia Farm to Fork, l’objectiu és assolir un 25% de la superfície agrària útil en producció ecològica el 2030. El potencial d’aquest tipus de cultiu així com les mesures de suport establertes han estat temes de debat a la reunió del sector ecològic, celebrada aquesta setmana, a la qual hi han assistit, convocats per la consellera Mae De la Concha, representants de les principals organitzacions agràries i ramaderes de les Illes Balears.
El Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE) ha compartit dades de 2021, que mostren com la superfície inscrita torna a créixer al conjunt de les illes. En concret, el 2021, s’ha arribat a les 39.768 hectàrees, un 5,1% més respecte a les dades de 2020. Del total d’hectàrees, 33.679 hectàrees tenen l’aval ecològic, 3.095 ha estan en període de conversió i 2.994 ha són de primer any.
Actualment, la SAU en ecològic a les Balears se situa en els 16,4%, segons dades del CBPAE i les Balears són la quarta comunitat autònoma amb més SAU en ecològic, per darrere d’Andalusia, Catalunya i Múrcia.
La indústria agroalimentària també segueix a l’alça. El 2021 s’han comptabilitzat 353 operadors classificats com a elaboradors, 18 més que el 2020. És a dir, un increment del 5,3%. Segons la consellera De la Concha, “l’horitzó pel 2030 és perfectament viable si continuam com fins ara amb el ritme de creixement de mitjana anual”. La consellera ha explicat que “és aquí on tenim posats els esforços, ja que volem caminar cap a un model de producció agrària i un sistema alimentari ecològic, sostenible i resilient, amb més capacitat d’adaptació al canvi climàtic, que recuperi biodiversitat i tingui cura del benestar animal”.
Més pressupost per al període 2023-2027
L’agricultura ecològica compta amb una mesura específica de suport al Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de les Illes Balears per a fomentar el manteniment d’aquest tipus de cultiu, que es divideix en dos tipus d’operacions: el dirigit a l’agricultura ecològic i les pastures d’aprofitament de la ramaderia ecològica. Entre el 2015 i el 2022, s’han publicat fins a 9 convocatòries. Entre el 2015 i el 2022, s’hi hauran dedicat més de 13,7 milions d’euros. Pel període 2023-2027, s’han programat 15,5 milions d’euros. Segons el director general, Fernando Fernández, «la intenció és superar el 25% de la SAU en ecològic i que l’agricultura a les Balears creixi molt». Ha destacat, a més que, «es podran ajustar les primes en funció de les necessitats per poder impulsar alguns cultius».
El director general ha detallat l’import rebut de mitjana per hectàrea en ecològic a les Balears els anys 2020 i 2021, fixat en 207,40 euros per hectàrea, un import molt superior a la mitjana estatal, fixat en 152,20 euros/hectàrea. En aquest sentit, ha explicat que «el nivell de suport de la conselleria al sector ecològic és adequat i positiu, per damunt de la mitjana nacional en tots els aspectes, i el nivell de suport està justificat, és el camí a seguir». Fernández també ha recordat que l’import de la prima de la producció integrada a les Illes va ser de 155,06 euros/ha el 2020 i de 138,07 euros per hectàrea el 2021.
Criteris de concurrència i intensitat
El sector de l’agricultura ecològica rep també suport a través d’altres mesures diverses, com les activitats d’informació i promoció realitzada per grups de productors en el mercat intern (dirigida a grups de productors i consellers reguladors), les ajudes per a fomentar la producció de productes ecològics de qualitat (dirigida a consells reguladors) o les subvencions per a les inversions en transformació i comercialització de productes agrícoles ecològics, dotat amb 1.000.000 euros. També s’han millorat criteris de puntuació i d’intensitat a les ajudes quan els projectes que es presenten es refereixen a la producció ecològica.
