Els investigadors encarregats del projecte d’investigació sobre el Disseny i implementació d’estratègies de control enfront Xylella fastidiosa han presentat aquest divendres les principals conclusions a què han arribat en una jornada celebrada al Centre Bit Raiguer d’Inca.
El projecte, finançat amb l’Impost del Turisme Sostenible (ITS), es divideix en sis àrees d’investigació, que han desenvolupat la Universitat de les Illes Balears (UIB), l’Instituto de Agricultura Sostenible del CSIC (IAS-CSIC), l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA) i l’àrea d’Agricultura de la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Durant l’acte d’obertura, la consellera Mae de la Concha ha destacat que «l’objectiu és transferir tot el coneixement acumulat durant les investigacions al sector per tal que l’agricultura prosperi a les Illes».
La presentació dels resultats s’ha fet per lots d’investigació. D’una banda, pel que fa a l’‘Estudi de resistència, tolerància i susceptibilitat varietal als cultius de l’ametller, la vinya i l’olivera enfront xylella fastidiosa’ (UIB), exposat per Bàrbara Maria Quetglas, ha constatat que hi ha varietats de vinya que resisteixen millor el bacteri.
Per a dur a terme el projecte s’han avaluat dos tipus de cultius: per una banda, una col·lecció de varietats de vinya i per altra, vinyes comercials. L’estudi determina que s’ha detectat un major percentatge de ceps afectats en vinyes comercials. El comportament és desigual segons la varietat, així i tot, entre les menys afectades a l’estudi realitzat destaquen les varietats negra Mantonegro i blanca Chardonnay, i la més afectada és la Giró ros. Pel que fa a l’ametller, s’ha manifestat una menor presència del bacteri a la varietat Vairo i les més afectades són la Corona i l’Alzina. Les condicions de maneig del cultiu intervenen directament sobre el grau d’afectació d’aquesta espècie, i són especialment destacables la variable hídrica i de fertilització.
La vegetació silvestre de les Balears ha estat també objecte d’investigació. El lot ‘Detecció i efecte de Xylella fastidiosa sobre la vegetació silvestre de les Illes Balears’ (UIB), exposat pel doctor Juan Rita, del departament de biologia, constata que s’han localitzat 18 espècies silvestres sensibles al bacteri, 10 de les quals no es coneixia fins ara que ho eren. La majoria de les espècies sensibles són arbust de les garrigues, com l’estepa blanca (Cistus albidus), garlanda (Lavandula dentata), llampúdol (Rhamnus alaternus), el romaní (Rosmarinus officinalis), la vidalba (Clematis cirrhosa), l’argelaga (Calicotome spinosa) o la gatosa d’Eivissa (Ulex parviflorus).
Pel que fa a les plantes arbòries, destaca l’ullastre (Olea europea var. Sylvestris) i el fleix (Fraxinus angustifolia); i respecte de les espècies endèmiques, s’ha detectat una afectació preocupant de la camamil·la de Maó (Santolina magonica) a l’illa de Menorca. De moment, no s’ha detectat el bacteri sobre l’alzina (Quercus ilex). Finalment, s’ha analitzat també la incidència de la malaltia dins de les comunitats forestals. Els investigadors consideren que la Xylella fastidiosa difícilment entra a dins de la vegetació densa de l’ullastrar i afecta especialment zones forestals perifèriques més que al seu interior.
En relació a la investigació sobre el ‘Coneixement dels insectes vectors de la xyllella a les Illes i la capacitat de transmissió entre plantes hostes’, exposat pel doctor Jordi Sabaté de l’IRTA, es constata que dels aproximadament 5.000 insectes potencialment transmissors capturats i analitzats a les quatre illes el 8% correspon a Neophilaenus campestris i el 92%, a Philaenus spumarius. A l’illa de Formentera, cap dels insectes ha resultat positiu.
Un altre dels lots és sobre la ‘Posada a punt d’un sistema de detecció de la incidència de Xylella fastidiosa al cultiu de l’ametller mitjançant imatges aèries a l’illa de Mallorca’, exposat pel doctor Juan Antonio Navas, de l’IAS-CSIC, es conclou que la correspondència entre la presència de símptomes visuals i la infecció per Xylella fastidiosa arriba a una precisió global superior al 90%.
Els altres dos lots feien referència a la ‘Caracterització de les poblacions de la bacteria fitopatògena a les Illes Balears’ i a la ‘Detecció del bacteri fitopatogen en diferents vegetals de les Illes Balears’, de les doctores Blanca B. Landa de l’IAS-CSIC i Margalida Gomila de la UIB, respectivament. A nivell de subespècies, de les mostres recollides, el 13% estaven afectades per les subespècies fastidiosa, el 56% de la múltiplex i el 30% de la pauca (només present a Eivissa). Destaca també la investigació, encara en un punt inicial, sobre la incidència del bacteri en funció de la subespècie.
El sector agrari ha estat present en la presentació dels resultats d’aquest projecte, que ha tingut un cost 1,3 milions d’euros. Segons els investigadors, els pròxims anys l’agricultura de les Balears no només es resignarà a conviure amb el bacteri, sinó que des d’un coneixement més gran de l’epidemiologia de les malalties es podrà intervenir per minimitzar el seu impacte en l’agricultura i en menor mesura en el medi forestal.
