El DAPERA, la bbase de dades que recull observacions de peixos rars a les Illes Balears, ha registrat 53 aportacions de 19 espècies diferents durant aquest passat 2022. Entre elles, la més citada -com ja ho va ser el 2021-, ha estat amb 9 comunicacions el Lloro verd (Sparisoma cretense), una espècie molt freqüent a les Illes Canàries que s’està observant cada vegada més a l’arxipèlag a causa, probablement, de l’escalfament de la mar. També s’han registrat vuit cites de Mantellina (Gymnura altavela), espècie poc freqüent i rara al litoral Balear, però que sembla en expansió.
El 53% són espècies amenaçades
De les espècies citades al DAPERA aquest any, un 53% correspon a espècies amenaçades, mentre que un 47% correspon a espècies nouvingudes. Per illes, la majoria de registres provenen de Mallorca, amb 40 cites, seguida per Menorca amb 10, Formentera amb 2 observacions i Cabrera amb una. Durant el 2022 no s’ha comptabilitzat cap cita d’Eivissa.
Gran part de les col·laboracions del DAPERA provenen de la pesca professional, amb 20 cites, seguit del busseig recreatiu amb 18, busseig professional amb sis, apnea/natació amb cinc.
El DAPERA, per recopilar i conservar registres d’espècies
El DAPERA es va crear arran de la publicació del Llibre vermell dels Peixos de les Illes Balears (2015), que indicava la necessitat de recopilar i conservar registres d’espècies poc freqüents a les aigües de l’arxipèlag. Des de la seva creació, l’any 2015, s’han recollit 259 cites corresponents a 54 espècies que, posteriorment, han estat verificades per tècnics de protecció d’espècies i del Servei de recursos marins.
L’objectiu és millorar la informació disponible, principalment de peixos sense interès comercial, alguns dels quals es troben amenaçats. Es pretén, també, obtenir dades d’espècies noves a la Mediterrània, com les que arriben des de la Mar Roja a causa de l’obertura del Canal de Suez, conegudes com les sepsianes, o les que arriben de l’Atlàntic per altres causes, com l’increment del trànsit marítim o el canvi climàtic.
Els interessats poden comunicar les seves observacions directament a través d’un formulari que es pot trobar a la web del Servei de protecció d’espècies. Es demana informació de contacte, dades sobre l’observació (espècie, pes, longitud) i sobre la localitat (coordenades, profunditat, etc.) així com una imatge per tal de validar la dada.
