La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, ha presentat la Diagnosi de l’agricultura ecològica a les Illes Balears. El document posa en relleu, per illes, les dades de la Superfície Agrària Útil (SAU) actual, el valor econòmic i de diversificació que representa, la presència dels joves i les dones, entre d’altres. La presentació de la diagnosi també ha comptat amb el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, i el director tècnic d’APAEMA (Associació de Productors de l’Agricultura Ecològica de Mallorca), Nofre Fullana.

Actualment, el cultiu en ecològic a les Balears destaca per un creixement gairebé continu des de la creació d’aquesta denominació. Les dades més actuals, publicades pel Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica (CBPAE) del 2021, situen en 1.020 els operadors i 37.834 les hectàrees inscrites. Segons el CBPAE, les finques ecològiques ja suposen el 16% de la SAU. Aquesta dada situa les Balears entre les regions punteres a escala estatal i europea. De fet, les Balears estan situades per sobre de la mitjana de la resta de comunitats autònomes. Són la quarta comunitat amb més superfície agrària útil inscrita en ecològic, amb un 16,4%, per darrere de Catalunya, Andalusia i Múrcia.

La consellera De la Concha s’ha referit a l’objectiu del 25% de SAU en ecològic el 2030, que fixa la Comissió Europea. Ha considerat que és «possible» si es manté el ritme de creixement d’aquest tipus d’agricultura els darrers cinc anys, que ha augmentat un 6,2% cada any. «És un sector jove, innovador, seriós, optimista, de futur, que vol i pot créixer», ha explicat. I ha afegit que «tindrà tot el suport de la conselleria».

La diagnosi posa en relleu que els nivells de professionalització a les explotacions ecològiques són entre dues i tres vegades més elevades (25%) que entre les explotacions convencionals (10%). Els joves agricultors són titulars del 23,3% de les explotacions ecològiques, a diferència del 6,8% del conjunt del sector. La diagnosi posa en relleu que el sector ecològic és notòriament més jove que la resta de sector agrari. Eivissa és l’illa més jove, amb més dones i amb més titulats universitaris i/o superiors, amb unes mitjanes que destaquen no només per damunt de les mitjanes balears sinó també per damunt de les estatals i, fins i tot, les europees.

La producció agrària ecològica dona feina a 2.166 persones. La situació de la dona dins del sector ecològic és molt semblant als nivells de presència de la resta de sector (26% de titulars d’explotació).

El valor econòmic

Segons aquesta diagnosi, el sector agrari ecològic genera el 16,5% del valor econòmic total del sector agrari balear. El producte primari d’origen vegetal venut en ecològic, per part de les explotacions agràries, ronda els 12,5 milions d’euros. El que genera més ingressos és l’horta (2,5 milions d’euros), seguida de la venda de raïm per a vinificació (1,6 milions d’euros) i la garrova (1,4 milions d’euros).

Es calcula que aproximadament el 20% de la garrova i el 15% de l’ametla produïda ja és ecològica, amb una tendència clarament a l’alça de la reconversió cap a l’agricultura ecològica d’aquests dos cultius. El vi i oli són els productes que més reporten al sector. L’oli ecològic abraça entre el 6 i el 8% del total d’oli elaborat a Balears i genera 1,2 milions d’euros.

El vi ecològic, entre el 16 i el 20% de la producció total i mou gairebé 11 milions d’euros. Els productes elaborats són el motor econòmic del sector ecològic, i generen gairebé 22 milions d’euros, una part important dels quals, el 69%, estan produïts per productors elaboradors. Segons el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, les dades «rompen la imatge d’un sector poc professionalitzat, sinó d’un sector viable i de futur».

La ramaderia ecològica

Només un 44% de les finques ecològiques tenen algun tipus de ramaderia, el que provoca una manca de disponibilitat de fems i compost, i que, de retruc, implica una major importació d’adobs comercials. El mercat de la carn ecològica és minoritari i representa gairebé el 3% del conjunt del sector ramader balear. A més, la majoria d’animals criats en finques ecològiques es comercialitzen com a convencionals, i es perd un important valor acumulat i, a la vegada, es ven a preus per davall dels costos de producció.

Les varietats locals i les races autòctones

Les varietats locals suposen el 61% del volum total de cultius, de mitjana, a les explotacions ecològiques. Predominen en els fruits secs, els cereals, l’horta, les pastures i la vinya. En els elaborats, les varietats locals agrupen el 58% de la producció. Les races autòctones són encara presents, amb un 63% de tota la ramaderia ecològica balear, i a Menorca suposen més del 78%. Les explotacions ecològiques tenen interessants nivells d’autosuficiència en llavors d’extensius (62%) i alimentació ramadera (84%). Entre els operadors ecològics existeix una alta conscienciació respecte de l’ús de recursos naturals. Actualment, només una quarta part de les explotacions té instal·lades energies renovables en algun punt de la producció o transformació.

La comercialització

La diagnosi aborda també la comercialització dels productes ecològics. Segons el director tècnic d’APAEMA, Nofre Fullana, «és puntera, i que cap altra comunitat autònoma la té tan completa». La destinació de venda de les produccions de productors i productors-elaboradors és eminentment local (85%). Els canals curts de comercialització són part indispensable del sector agrari ecològic balear, tant en producte primari com en l’elaborat. Les cooperatives juguen un paper cabdal en la compravenda de fruits secs i els distribuïdors van agafant força en la comercialització d’altres productes.

La venda a canal HORECA representa encara un percentatge baix o molt baix de destí del producte. El 80% de les explotacions agràries ecològiques tenen manco de 25.000 € d’ingressos anuals pels seus productes, i un 74% reben manco de 12.500 euros d’ajudes, de mitjana. Segons les dades de la present diagnosi en comparació amb les dades del MAPA (2021), les explotacions ecològiques balears estan sotmeses a tres vegades més costos que les explotacions convencionals.

Nou comentari