!--akiadsense-->
Els sentits són fets per captar el món que ens envolta. Receptors situats aquí i allà dins el cos ens permeten: veure, oir, odorar, sentir el tacte, calor o fred, gustar… En aquests articles ens proposem fer un experiment lligat al gaudi del vi. El vi és capaç d’impressionar molts dels receptors abans esmentats que ens poden produir una gran satisfacció: el veiem, l’odorem i el gustem, fins i tot, podem sentir-ne el tacte dins la boca, la untuositat, la densitat, l’astringència, la sequedat, però ens queda fora un sentit: l’oïda.
Cert que podem sentir quan el vi cau a la copa o la remor suau de les bombolles dels escumosos. O en el celler escoltar el barboteig del most quan es transforma en vi. Així que uns amics ens reunim per ajuntar tots aquests sentits, i afegir-ne el so que podria acompanyar a la copa, una junció entre vi i música, amb un recerca: Quina música és adequada pel vi que tastarem? O, a l’inrevés, quin és el vi adequat per acompanyar una música determinada?
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
Amb aquest propòsit ens trobarem a casa de na Magdalena Mesquida, els vinaters Antònia Adrover i Luis Armero, en Miquel Roca, n’Andreu Manresa, en Climent Picornell, en Pere Estelrich i en Toni Bennàssar. D’entrada, en Luis Armero ens va oferir tastar el seu vi: Collita 2015, Reserva Familiar, Callet, que just elaboren en anys molt especials quan el resultat és excepcional en el seu celler Armero i Adrover a Felanitx, que pertany a la DOP Pla i Llevant.. El vi és un varietal de callet, varietat autòctona feta per pagesos felanitxers i que ofereix una personalitat especial i única als vins d’aquesta contrada.
!--akiadsense-->
Aquest vi prové d’una vinya vella de Son Carrió. Dins la copa es veu de color grana intens, net i brillant. Al moure’l vi dins la copa captam un aroma intens i agradable que ens prepara per la degustació posterior. Ha passat poc menys d’un any en bota. Armero explica que no ha volgut allargar el temps en roure perquè el vi no perdi la frescor de la fruita. En boca es nota un vi alegre, que l’omple amb una suau sensació d’untuositat, la permanència del sabor és llarga. I degustant el vi sorgiren les músiques I fou Climent qui, a partir del segon glop, hi trobà la música adequada per a l’ocasió: Me porta a Lasciach’io pianga de Haendel!, exclamà. I tots hi estarem d’acord. Una bellíssima ària per a soprano que ha esdevingut molt popular arran de formar part del segon acte de l’òpera Rinaldo de 1711. La melodia però ja la trobam a una sarabanda instrumental de l’òpera, Almira, de 1705 i com a ària, amb una altra lletra, a l’oratori Il trionfo del Tempo e delDisinganno de 1708.
Deixaque plori/la meva sort cruel
i que sospiri/per la llibertat;
i que sospiri …i que sospiri …
per la llibertat.
Així la canta Philippe Jaroussky, un contratenor que l’ha enregistrada. També l’han gravada Cecilia Bartoly o Barbra Streisand!.
Plagiar, en Art, avui vol dir poca cosa més que copiar. Un artista plagia quan descaradament agafa idees d’un altre, però en el Barroc, plagiar no estava mal vist. Els músics plagiaven a altres, però sobretot es plagiaven a ells mateixos. Josep Pla deia que per a plagiar cal tenir molta memòria, s’ha de saber on són les coses i ara tothom és original, perquè no sap res de res, ni unborrall. Doncs bé, aquesta versió de Jaroussky ens va permetre lligar vi i música en una primera trobada de tast i grata companyia. Una mica més tard n’Andreu Manresa hi va veure similituds amb el so de l’orgue de Felanitx. Així que decidírem convocar per a un altre dia una reunió a la vila de llevant amb organista inclòs. Repetirem la reunió amb nous vins i noves músiques. La reunió és oberta a qui ens vulgui acompanyar, basta dir-ho.
Orquestra Vivalví (Pere Estelrich, Magdalena Mesquida, Andreu Manresa, Miquel Roca, Climent Picornell i Antoni Bennàssar)
