La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, ha comparegut a petició pròpia, en la comissió d’Economia del Parlament, per explicar com seran les ajudes del nou període PAC, del 2023 al 2027. La nova PAC compensa «per fi la insularitat al sector primari, per fi és justa per a les Balears i fa realitat una reivindicació històrica», ha explicat la consellera. Ha destacat que el 2022 és un any clau per a la formació i l’assessorament del sector per aprofitar totes les oportunitats que presenten les noves ajudes. De la Concha ha explicat que considera que aquestes ajudes «marcaran el futur del sector agrícola i ramader de les Illes i és una finestra d’oportunitats, que suposaran un gir de 180 graus». S’ha volgut referir també al context actual, «en el que més que mai el sector primari és considera estratègic, i que necessita certeses i esperances, com és la de la nova PAC, que entrarà en vigor aviat, dia 1 de gener de 2023». També ha participat de la compareixença el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández.

La consellera De la Concha ha explicat tot el procés i el camí recorregut amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, per aconseguir finalment el reconeixement i la compensació de la insularitat en la nova PAC. Una de les fites clau, ha destacat, és el reconeixement especial i la creació d’una ‘Regió Específica Socioeconòmica per a les Balears’. En l’actual PAC, les Balears estan diluïdes en fins a 8 regions agroclimàtiques. L’establiment d’una regió específica implica que el valor mitjà regional serà un 50% superior a les Balears que l’import mitjà nacional. Això suposa una millora de tots els indicadors de la nova PAC per als agricultors i ramaders de totes les illes.

Fins ara, un pagès de les Balears cobrava uns 26 euros menys per hectàrea que un de la Península. Amb la nova PAC, cobrarà 63 euros més. Així, el valor del dret de les Balears serà, en totes les illes, de 188,64 euros, mentre que a la Península se situarà en els 125,44 euros de mitjana. De pagament bàsic, per tant, es percebran 8,6 milions d’euros més que fins ara. Aquest nou valor de dret beneficia especialment les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, i compensa, d’alguna manera, la doble i la triple insularitat. A Menorca, el valor mitjà de la nova PAC és un 63% més que l’actual; a Eivissa i Formentera, un 103% més; i a Mallorca, un 55% més.

La nova PAC vol potenciar també el relleu generacional i la igualtat real, amb la incorporació de joves i dones al sector. Així, els joves de les Balears rebran un pagament complementari equivalent al 100% del valor mitjà de dret durant els primers cinc anys. Per tant, percebran per hectàrea fins a 377,28 euros. Les dones, a més, un 15% addicional, és a dir, 28,29 euros més.

Mae de la Concha ha comparegut a petició pròpia davant la Comissió d’Economia/CAIB

Les noves ajudes també suposen avantatges per a les petites i mitjanes explotacions, un model que predomina a les Balears. Estableix dos trams, en funció de les hectàrees, que percebran un plus que va dels 27,73 euros als 74,45 euros, i que se sumen al valor mitjà de dret. Aquests pagaments redistributius suposen altres 4 milions d’euros més.

En la negociació d’aquesta PAC amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, la conselleria ha apostat per la regularització de la superfície agrària elegible sense drets de PAC. Les Balears són una de les comunitats amb més percentatge de superfície declarada sense drets de PAC. Es facilita la incorporació d’11.067 hectàrees a les ajudes del proper període, que actualment es dediquen a la vinya, l’olivar i les fruites, entre d’altres. S’incorporaran, també, amb dret a ajudes, 40.000 hectàrees de pastures permanents.

La nova PAC estableix també ajudes per a l’aplicació dels ‘ecoesquemes’, és a dir, pràctiques sostenibles en determinats cultius. Per exemple, en el cas del programa sectorial de l’olivar, les ajudes vinculades als escoesquemes seran un 55% superiors que a la resta d’Espanya. Així, mentre un agricultor de la Península percebrà una ajuda de 71,63 euros per hectàrea d’aquest cultiu, un de les Balears rebrà fins a 111,63 euros. També augmenten les ajudes associades a determinats cultius o races ramaderes, entre un 20 i un 60%. És el cas, per exemple, de les vaques dides o de la fruita seca de secà.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa