Alexandre Rein, responsable d'Eivins a Sant Antoni de Portmany
Alexandre Rein, responsable d’Eivins a Sant Antoni de Portmany | Lorena Portero

!--akiadsense-->

Per la gola d’Alexandre Rein (Lieja, Bèlgica, 1972) baixen anualment més de cinc-cents vins que mai havia tastat. “La curiositat és una de les eines fonamentals a la nostra professió perquè no podem recomanar un vi que no ens agradi”. Alexandre és sommelier i parla en plural perquè Eivins, l’enoteca que posseeix des de fa set anys al nucli urbà de Sant Antoni de Portmany, és un projecte a mitges amb la seua dona, Liliana Amara, dos anys menor que ell. “Ens vam conèixer a Barcelona, la ciutat on va néixer la meua dona; on vivíem i des d’on treballàvem els dos a finals dels noranta”, explica Alexandre, amb els colzes sobre la taula, de fusta i grans proporcions, que resulta la pedra angular d’Eivins. Allà es realitzen setmanalment tasts de vins maridats amb formatges, conserves, xocolates o embotits de gran qualitat. També els clients hi poden degustar un vi a copes. Des d’allà, Alexandre parla del gir de cent-vuitanta graus que Liliana i ell van fer pels volts de l’any 2010.

L'enoteca Eivins
L’enoteca Eivins | Lorena Portero

!--akiadsense-->

“Durant molt de temps, vam tenir una vida de bojos. Liliana treballava al sector de la construcció. Jo em dedicava al tèxtil i estava viatjant constantment. Barcelona, Milà, Hong Kong. Barcelona, Londres, París, Nova York, Barcelona. Em passava mitja vida dalt els avions. Ens agradaven les nostres feines, però després de ser pares ens adonàrem que havíem de frenar una mica per poder pujar la família” explica Alexandre.

Moure el quarter general a Eivissa va ser possible gràcies al vi. Obrir l’enoteca on ara xerram n’Alexandre i jo va ser l’excusa perfecta perquè els Rein-Amara creuessin la Mediterrània i s’establissin a Sant Antoni. “Bon vent i barca nova”, van pensar Liliana i el seu marit en deixar enrere les seues vides d’executius. “Va ser arriscat, però hem anat pas a pas. La nostra relació amb el vi es remunta a fa vint anys. Llavors, un amic nostre que s’hi dedicava, Ignacio Cano, ens va encomanar l’afició. Pensa que jo sóc de Lieja, la ciutat on fan la Jupiler, la millor cervesa del meu país (riu)! Tot i que ara pots trobar blancs que es fan a Gran Bretanya arran del maleït canvi climàtic, a Bèlgica no existeix la tradició vitivinícola que pot tenir qualsevol país mediterrani! Per això a jo, que em vaig enamorar d’aquesta terra quan vaig arribar a Barcelona, el vi m’ha canviat la vida i m’ha ensenyat tantes coses… Gràcies al nostre amic, Liliana i jo començàrem a tastar vins diferents i a formar-nos. Sense voler, i aplicant-hi els nostres coneixements al món de l’empresa i el comerç, a més dels nostres contactes, vam començar a ca nostra un petit negoci d’exportació cap a l’Àsia. Era un divertiment… que es va transformar en un ofici quan decidírem venir cap a Eivissa. Com Steve Jobs i Bill Gates, Eivins també va començar a un garatge!”

Alexandre Rein atenent un client a Eivins
Alexandre Rein atenent un client a Eivins | Lorena Portero

!--akiadsense-->

Al costat dels seus cotxes aparcats van arreplegar-se caixes i caixes de vins. Cada volta més referències i, poc a poc, una cartera de clients que s’anava fent gruixuda. Per una banda seguien enviant vins d’alta qualitat a Hong Kong i altres grans ciutats de l’est asiàtic. D’altra, la restauració local va convertir-se en un apetitós target on disparar. En guanyar-se la confiança de més d’un restaurant per dissenyar i mantenir el seu celler –probablement, la major satisfacció que pot rebre un sommelier, matisa Alexandre– prengueren la decisió d’anar una mica més enllà. I fruit d’aquell agosarament va aparèixer la seu física d’Eivins.

“Molts ens deien que estàvem tocats de l’ala quan vam agafar aquest local de Sant Antoni. És cèntric, està al costat de comerços ben arrelats i pot funcionar igual de bé a l’estiu i a l’hivern”, diu Alexandre. La mala fama santantonienca és un secret a veus. A Sant Antoni li costa despenjar-se l’etiqueta de destinació turística per a joves borratxos –anglosaxons, principalment. Però la vila de Portmany té un passat pioner al món del turisme i un futur que governants, vesins i empresaris com Alexandre i Liliana, que fins i tot s’han llançat a organitzar vetllades de vi i poesia al seu local, volen convertir en diferent.

El belga explica que als primers temps hi havia gent que els mirava amb recel. Que el vi, a les darreres dècades s’ha convertit a l’Estat en un producte o de vells o massa elitista. Quan s’obre un negoci com Eivins cal saltar per sobre de les barreres mentals de molta gent.

De mica en mica, cada volta més portmanyins han creuat la porta del seu establiment i s’han deixat assessorar. Alexandre i Liliana no coneixen només les tres-centes cinquanta referències que tenen al celler com si les haguessin conreat en vinya pròpia. El tast constant de nous vins genera una selecció que fa saltar cada temporada quinze o vint referències perquè hi entrin de noves. El pas dels anys ha convertit alguns clients en amics, vianants addictes a tenir una bona xerrada enològica amb el matrimoni que no poden resistir la temptació de traspassar els dominis d’Eivins.

Eivins a Sant Antoni de Portmany
Eivins a Sant Antoni de Portmany | Lorena Portero

!--akiadsense-->

Alexandre no parla de vins bons o dolents. Diu que “pots trobar-te vins més ben fets o més ambiciosos que altres, però com quasi tot a la vida, el gust és subjectiu. Quan ve un client que s’està iniciant a l’enologia sempre li dic que hi ha un vi per cada persona. Nosaltres tractam de guiar-los coneixent primer cap a on volen anar. És un moment apassionant del que gaudim moltíssim. Tant ells com nosaltres. La història que hi expliques –perquè tots els vins que veus en aquests prestatges porten un relat enrere– és important, però res iguala en importància al seu sabor. El paladar no enganya. Sempre serà el millor indicatiu de tots, molt millor que el preu, evidentment”

La seva prescripció és molt acurada, “passa més o menys com amb els llibres” diu. “No t’atendran igual a una gran superfície que a una llibreria especialitzada en un determinat gènere. Jo evidentment, tinc les meues debilitats i, com fan els llibreters amb els seus títols predilectes, intento recomanar-les. A Eivins sempre trobaràs les millors referències d’Abel Mendoza, per mi un número 1 a l’hora de concebre cada línia que surt del seu celler. Si vols que parlem de vins de proximitat, t’he de contestar que ningú ho fa millor que Cap de Barbaria, a Formentera. Ells s’han atrevit a apostar per variants de raïm, com el cabernet sauvignon, que no es conreaven a les Pitiüses, on la monestrell té el monopoli des de temps immemorials. Per això, aquests vins formenterers tenen un espai al nostre celler” sentencia.

Mentre Alexandre m’explica com funciona la relació sommelier-client, Nikita Nedovzin despatxa a un home amb gorra de surfer i pantalons pirata. Saluda Alexandre abans de marxar i s’excusa per no poder acudir al proper tast de vins francesos que organitzarà Eivins d’aquí uns dies. Està de pas a Eivissa –té una casa al municipi de Sant Antoni– i ha baixat al poble a abastir-se d’unes botelles per passar un bon cap de setmana entre amics. “Visc a Madrid i sempre que m’escapo a l’illa passo a visitar-los. És fantàstic que Eivissa pugui comptar amb un espai com aquest. Aquí es pot reflexionar sobre el vi mentre descobreixes nous sabors. És un luxe”, assegura el comprador segons abans de marxar. Aprofitant la tranquil·litat que reina durant una estona dins del local, Nikita s’aproxima a la conversa. Escolta. Sense perdre l’expressió seriosa però agradable que llueix entre una barba llarga i cuidada i el monyo que conté els seus llargs cabells contesta en perfecte castellà quan li pregunto com es va aficionar al vi: “Bàsicament, quan vaig adonar-me que valorava més la quantitat que la qualitat a l’hora de triar beguda”.

Alexandre informa que el seu empleat era, fins fa ben poc, un dels seus clients més fidels. Van establir una bona relació i, quan Liliana i ell, van tenir la possibilitat d’augmentar el personal d’Eivins no van tenir-hi dubtes. Nikita era la persona adequada per donar-lis un respir davant la botiga. Perquè malgrat el romanticisme que envolta al producte estrella que venen en aquest racó de Sant Antoni ser propietari d’una petita empresa com aquesta implica moltes obligacions de botiguer. No tot és col·locar amb gust un aparador que excita la vista i les papil·les gustatives: Alexandre es queda envoltat d’albarans i altra paperassa mentre abandono Eivins. De fons sento al belga i al rus xerrar en francès. De què? De vins amb personalitat, per suposat. La matèria primera que els ocupa a diari.

Nou comentari