El Consell de Govern, a proposta del Fons de Garantia Agrària i Pesquera (FOGAIBA) ha aprovat iniciar l’expedient de despesa per incrementar en 570.170,96 euros el crèdit destinat a la convocatòria d’ajudes de minimis per al manteniment del paisatge agrari de les Balears. Aquesta línia d’ajudes pretén compensar les despeses superiors que comporta el maneig d’explotacions diversificades i reconèixer la tasca beneficiosa en l’agroecosistema que duen a terme.
L’augment de crèdit està motivat per la gran demanada per part del sector primari d’aquestes ajudes. Aquesta línia de subvenció, que està en tramitació, es va convocar l’any 2019 i disposava d’un finançament de 2.600.000 euros. Atesa la disponibilitat pressupostària i que la demanda ha estat superior a la prevista inicialment, se sol·licita l’augment de crèdit en 570.000 euros. En total, per tant, aquesta convocatòria disposa d’un crèdit final de 3.170.170,86 euros, procedents de l’impost del turisme sostenible (ITS). La distribució anual del crèdit és de 2.600.000 euros el 2020 i 570.170,86 euros el 2021.
Aquestes ajudes pretenen donar un nou impuls al sector agrari, que faci visibles els beneficis que comporta l’activitat agrària per a la societat, més enllà de la producció d’aliments. L’abandonament del camp per part dels pagesos, sobretot a finques d’explotació extensiva per manca de rendibilitat, és un problema que té com a conseqüència la pèrdua de les funcions agràries de l’espai rural.
A les Illes Balears hi ha un ventall de tipologies d’explotació agrària que van des de la petita parcel·la d’autoconsum fins a grans explotacions de monocultius. Entremig d’aquests dos extrems, hi ha un model de finca de petites i mitjanes dimensions amb diversitat de cultius extensius i arbrat, amb presència de ramaderia, i treballada, moltes vegades, per un o diversos membres d’una mateixa família. Aquest model de gestió agrària és majoritari a les Illes, n’estructura el territori i li atorga identitat. Les finques tenen parcel·les diverses, amb taques de bosc o garriga dins els seus límits, que solen vendre el seu producte en proximitat a mercats o cooperatives i, a causa de la seva capacitat de reacció econòmica baixa, són les que pateixen més greument la decadència del sector i la competitivitat dels grans productors.
