La Direcció General d’Agricultura ha adjudicat un estudi per identificar les fonts de contaminació per nitrats de les àrees declarades com a ‘vulnerables per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries’. D’aquesta manera es realitzarà una valoració de cada zona vulnerable i es quantificaran de la manera més precisa possible les fonts de contaminació (fertilització nitrogenada, aigües residuals domèstiques, emmagatzematge, i aplicació de fems i purins). L’estudi anirà a càrrec del grup d’Edafologia de la UIB i les mostres seran analitzades per un laboratori de Valladolid.
El director general d’Agricultura, Fernando Fernández, comenta que «les conclusions permetran definir millor les actuacions i centrar-les realment a les zones on l’origen de contaminació siguin els nitrats agraris». Fernández ha afegit que l’estudi es fa d’acord amb la Direcció General de Recursos Hídrics que «s’ha mostrat sensible a aquest plantejament des del principi i ha vist necessari realitzar-lo». Ha explicat que «donam resposta a una demanda justa del sector que demanava valorar amb més precisió l’origen de la contaminació» perquè, ha afegit, «és el primer interessat a complir la normativa ambiental».
L’estudi avaluarà els entorns de 23 masses d’aigua subterrània (21 a Mallorca i 2 a Menorca) i 8 conques hidrogràfiques (5 torrents a Mallorca, 2 a Menorca i 1 a Eivissa). Aquestes zones estan designades com a ‘zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari’ per la Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient i Territori.
Es faran les següents tasques: conèixer l’agricultura que es realitza, amb referència a la superfície destinada a cada cultiu o sistema de cultiu, i al maneig específic en el reg i fertilització de les terres per a poder realitzar els corresponents balanços de nitrogen; quantificar la càrrega ramadera de cada zona vulnerable, fent referència a les característiques de les finques ramaderes i la gestió de fems i purins; realitzar una estimació de les infiltracions de les aigües residuals domèstiques d’habitatges unifamiliars aïllats a les zones vulnerables; quantificar el reg amb aigües residuals regenerades i els seus continguts en diferents formes de nitrogen per a calcular les entrades per aquesta via; i valorar altres vies de contaminació de les aigües subterrànies i conques hidrogràfiques pel que fa a la contribució en la concentració de nitrats.
Per obtenir aquesta informació es recorrerà a registres públics sobre el seguiment de les aigües subterrànies i superficials, usos de fertilitzants, registres ramaders, usos i gestió de les aigües residuals, i recollida d’informació de camp amb els sectors involucrats. També es recolliran mostres d’aigua de 48 pous escollits per la Direcció General d’Agricultura i la de Recursos Hídrics amb alts continguts de nitrats de les zones vulnerables per la contaminació de nitrats d’origen agrari i 12 mostres d’aigua de depuradores de les mateixes zones.
Una problemàtica de fa més de 30 anys
La contaminació de les aigües per nitrats és una problemàtica reconeguda per la Unió Europea des de fa uns 30 anys. Per a protegir la qualitat de les aigües, es va publicar la Directiva 91/676/CEE, de 12 de setembre, relativa a la protecció de les aigües davant la contaminació produïda per nitrats d’origen agrícola. Pel que fa a Espanya, el Reial Decret 261/1996, de 16 de febrer, estableix l’aplicació d’aquesta normativa i la competència de les comunitats autònomes per a la determinació de les masses d’aigua afectades i la designació de zones vulnerables.
A les Balears, l’any 2000 es va declarar la primera zona vulnerable. És la de la subconca de Sa Pobla de la Unitat Hidrològica d’Inca-Sa Pobla. La conselleria competent en matèria d’Agricultura va dictar diferents normes amb incidència en les pràctiques agrícoles, amb l’objectiu de reduir i prevenir la contaminació per nitrats a les zones designades com a vulnerables.
