Mae de la Concha: “Aspiram a un sector primari que generi llocs de treball de qualitat i relleu generacional”

El vicepresident Yllanes, la consellera de la Concha i la ministra comparteixen taula en un acte i destaquen la necessitat d’involucrar al 100 % de la població en el canvi de model productiu a les Balears

La ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha participat aquest divendres a la xerrada «Per una diversificació econòmica inclusiva a les Illes Balears», en la qual s’ha debatut sobre models de territori i on hi ha tingut cabuda alguna reivindicació sobre el paper de la dona. En l’acte l’han acompanyat el vicepresident del Govern de les Illes Balears i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes i la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha.

El vicepresident comentava precisament que «a les Illes Balears duem moltes dècades depenent en excés d’un sol sector i d’un model econòmic que ens converteix en un territori fràgil amb taxes altes d’estacionalitat, amb uns nivells salarials baixos i alts nivells de precarietat. Unes condicions laborals que són especialment severes amb les dones i vull posar d’exemple el cas de les kellys».

Per la seva banda, la consellera Mae de la Concha ha destacat la «política feminista» a l’hora de fer feina de la seva Conselleria, «basada en la col·laboració i en escoltar tothom», així com també el Pla d’Igualtat en què s’està treballant entre la conselleria i un grup motor format per dones del sector primari, i que és el primer de la història a les Illes Balears: «l’estem plantejant per avançar en la titularitat compartida de les explotacions, en la presència de dones als llocs de decisió, en el seu reconeixement a nivell econòmic… en la igualtat real».

Jornada “Per una diversificació econòmica inclusiva a les Illes Balears” | GOIB

Sobre el futur d’aquest sector com a palanca de canvi del model productiu de les Illes, de la Concha ha apuntat que «aspiram a un sector primari que generi llocs de treball de qualitat, estables i amb relleu generacional, que és la clau, i on calen més dones i joves». En aquest sentit, ha afegit que aquest relleu «no serà possible sense que hi hagi un sector primari més igualitari, just, modern i també sostenible, i en això estam treballant».

Irene Montero, ministra d’Igualtat del Govern d’Espanya, ha volgut posar en relleu «l’escàs reconeixement específic de les feines que assumeixen les dones i la injusta valoració dels seus llocs de feina, amb les conseqüències que això té, no només per les seves retribucions, sinó també en termes de drets laborals, de condicions de salut presents i futures». En aquest sentit, Montero ha explicat que, davant l’arribada dels fons europeus, és necessari invertir amb perspectiva de gènere: «les dones no es poden quedar enrere, com va passar amb la crisi anterior».

La ministra també ha assegurat que la transformació econòmica que viurà el país amb els fons europeus s’ha de fer de la mà de les comunitats autònomes i també posant èmfasi en la insularitat, en les Illes, treballant de la mà amb totes les administracions públiques per una transformació de país feminista, verda i justa.

La trobada també ha comptat amb la participació de Tona Pou, empresària i gerent de GSBIT (Associació Balear d’Empreses de Software, Internet i Noves Tecnologies); Neus Sastre, empresària i vicepresidenta d’ASINEM (Associació d’Instal·ladors Empresaris de Balears); Margalida Seguí Villalonga, directora executiva i copropietària de SAT Son Jover i presidenta de la Cooperativa Bessoner, i Maribel Juan, presidenta d’APAEEF (Associació de Productors d’Agricultura Ecològica d’Eivissa i Formentera). Totes elles han explicat les seves experiències com a dones, obrint-se camí en sectors molt masculinitzats, han posat de relleu els obstacles trobats i sobretot quines polítiques públiques consideren necessàries per augmentar el nombre de dones en aquests sectors.

Neus Sastre, empresària i vicepresidenta d’ASINEM, ha destacat l’auge que viu el sector de les empreses instal·ladores a l’empara de la Llei de Canvi Climàtic i davant l’arribada de fons europeus i ha insistit que «necessitam equips formats i no podem deixar la meitat de la població fora d’aquests llocs de feina. De les 500 empreses que formen part d’ASINEM només tres estan liderades per dones i els estereotips no ens ajuden. Aposto per canviar el nom d’instal·lador pel d’agent energètic, perquè les dones s’hi puguin sentir més identificades, i invertir en accions formatives i comunicatives. Anim a les nines a ser curioses, pioneres i que, encara que siguin les úniques a la sala se sentin còmodes i sàpiguen que aquell és el seu lloc».

Per a Margalida Seguí, empresària ramadera, que treballa en agricultura ecològica i races autòctones, «el sector agrícola és bastant reticent als canvis» i ha reconegut que «miro d’evitar situacions molt incòmodes per a mi, entorns difícils i per això no vaig a determinades reunions. S’ha de seguir lluitant perquè no hi hagi tantes diferències».

Maribel Juan, presidenta d’APAEEF, ha explicat que «som les nétes dels agricultors i agricultures les que ara tornam a la terra. Antigament hi havia moltes agricultores però estaven invisibilitzades. Tenim l’oportunitat, des de l’agricultura i la ramaderia, de ser motor econòmic front al monopoli turístic. I les dones estam en l’inici de molts dels projectes. L’agricultura és una professió molt digna, que s’ha de posar en valor i l’associacionisme i el cooperativisme són eines imprescindibles en aquest camí».

«Gerent per discriminació positiva» s’ha definit Tona Pou, empresària i gerent de GSBIT per a qui «és molt normal que hi hagi moltes dones al capdavant de projectes però cada vegada que es desenvolupa un software hi ha un biaixos brutals que són sexistes i deixen fora moltes minories. En aquesta economia del coneixement, que és l’única indústria potent que podríem explotar a les Illes, no es tracta només de fomentar la presència de la dona sinó de la diversitat. Perquè del que es tracta és facilitar l’accés de tot el món a la tecnologia».

Nou comentari