Jerònima Bonafé: “Les cooperatives tenen esperit de supervivència, també en moments de crisi”

No és fàcil el dia a dia dels productors de fora vila però per fer front als reptes d’uns temps tan canviants i un mercat tan exigent, la fórmula de la cooperativa aporta avantatges sota el paraigües de la dita que “quan més siguem, més forts”. Jerònima Bonafé ostenta la presidència de Cooperatives Agroalimentàries de Balears des de 1999 i sempre ha marcat el rumb amb decisió i fermesa. Bona gestora i sensible a les qüestions que afecten directament el pagès, posa l’accent, en aquesta entrevista en la necessitat de reconeixement de la feina del sector i de les dificultats enmig de les quals ha de fer feina.

Millorar la vida del productor és millorar la vida de la comunitat. La supervivència del sector primari és, segons Bonafé, determinant per poder mantenir la nostra estructura com societat que necessita aconseguir el major grau d’autoabastiment possible. Els costos de la insularitat i la manca de relleu generacional preocupen a l’organització però hi ha confiança en el futur i en l’esforç per acnseguir-ho. Jerònima Bonafé és de les que hi creu amb força.

Els productors agroalimentaris han hagut d’espavilar de valent en aquesta crisi provocada per la pandèmia per mantenir minimamament les vendes i els clients satisfets. Què ens ha ensenyat aquesta situació?

Aquesta situació ens ha ensenyat a adaptar-nos a les noves circumstàncies. Des del minut zero les cooperatives van fer venda a domicili. Durant la pandèmia, multitud d’iniciatives s’han posat en marxa des de les nostres cooperatives. Exemples d’això són la venda de cistelles que varen organitzar les cooperatives Agromallorca SAT i  Camp Mallorquí per acostar els productes locals a les llars, la caixa “Menorquí Km0”, de Sa Cooperativa del Camp de Menorca, o el repartiment de cistelles a Eivissa per part de  Ecofeixes S. Coop. A més, el sector de les cooperatives ha estat molt implicat amb els més desfavorits. Així, Agroeivissa S. Coop. va estar donant aliments a la Creu Roja i AgroMallorca SAT i Camp Mallorquí realitzen campanyes amb banc d’aliments.

Aquestes situacions d’estrès varen evitar una crisi alimentària. Les Cooperatives arribem directament a casa del consumidor. També aquesta situació ha servit per a recordar a la societat balear que les cooperatives som productors d’aliments, ens havien oblidat.

Aquests darrers mesos ens han demostrat la gran dependència que tenen els productors del canal HORECA, podríem dir un dels principals clients del sector. L’estímul del consum de producte local, que s’ha fet amb el suport de les administracions ha servit d’alguna cosa? Hem aconseguit canviar els comportaments?

Hi ha molta dependència a les Balears del canal HORECA. Moltes empreses i cooperatives depenen comercialment de la venda al Canal Horeca. S’han posat de manifest els efectes negatius de la concentració i la disminució de la comercialització dels productes cooperatius. Durant la pandèmia s’han perdut els canals directes i les petites botigues són les que més ho han sofert.

D’aquí està que el treball de cooperatives juntament amb l’administració és el de fer visibles els nostres productes locals. Hem d’ensenyar al consumidor a identificar els productes locals i conèixer aquesta diferenciació.
Cal valorar positivament totes les campanyes de promoció del producte local. Sempre hi ha un petit nínxol de la població que acaba apostant pel producte local.

Les donacions de les cooperatives agroalimentàries durant la crisi de la pandèmia han fet arribar els productes frescos a les llars dels més damnats/Cedida

Podríem dir que les cooperatives no passen de moda? També les agroalimentàries? Quins avantatges ofereixen als productors aquestes organitzacions?

Clar que no passen de moda i son de les poques empreses que perduren en el temps. La cooperativa de Sóller té 122 anys; i la Cooperativa de Sant Joan 102, 86 en té la Cooperativa de Muro, 76 anys la Cooperativa del Camp de Menorca que va sorgir de la fusió de 2 cooperatives, una d’elles la de Sant Guillen va iniciar la seva activitat al 1945. La Cooperativa del Camp de Formentera té 69 anys i Coinga en tè 56 anys.

Realment les cooperatives son empreses amb llarga vida. Són empreses que no s’han deslocalitzat, continuen donant ocupació a part de la població, que es van adaptant a les noves situacions, es van modernitzant. El sector sense les cooperatives no tindria futur. S’adapten a les realitats dels socis i sòcies cobrint les seves necessitats. Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears es va constituir l’any 1988 i duem 33 anys defensant els interessos de les nostres cooperatives sòcies.

Ara arriben ajudes milionàries d’Europa per afavorir la recuperació econòmica.  Que n’esperau?

Esperem que aquestes ajudes que arribaran d’Europa serveixin per a diversificar el sector i l’economia de les nostres illes. Hem estat apostant durant anys pel sector turístic i ens hem oblidat durant aquests anys de donar suport al sector agroalimentari i las seves necessitats. Dins de les ajudes d’Europa arriben els Fons NEXT GENERATION però encara és aviat per a identificar línies a les quals el sector pugui acollir-se.

El Pla de Reestructuració dels Fruits Secs en concret de l’ametlla amb el objectiu de recuperar el cultiu dels illes molt malmès darrerament per culpa de la xilella fastidiosa. També és fonamental que aquests fons puguin servir per millorar infraestrucuturas que recullin aigües regenerades per a la reutilizaxión d’aquests cultius, sobretot de l’ametlla. No hem d’oblidar tampoc, la necessitat de dotar el sector agroalimentari de infraestructures per afrontar nous projectes i la transició energètica tan necessària del sector.

Si heu sobreviscut a aquesta i a les crisis precedents, quin és el repte que us marcau per aquesta nova etapa?

Esperem que hàgim après alguna cosa d’aquesta crisi i en funció d’ella marcar rumbs nous. El repte que afrontem és continuar posant en valor el paper de les cooperatives. La necessitat de sensibilitzar al sector turístic i mantenir un sector agrari fomentant el consum de producte local entre els consumidors, fomentar el producte local entre els cuiners. A nivell d’explotació agrària continuar treballant amb nova tecnologia i digitaliçaciò per a incrementar la rendibilitat de les explotacions. Apostant per la qualitat i proximitat del consumidor. També apostem per un relleu generacional en el sector. Hem de connectar amb els joves perquè puguin descobrir els beneficis de l’agricultura.

Mesa de l’Assamblea General de Cooperatives Agroalimentàries | cedida

Com us afecta la legislació que es posa en marxa a Balears en matèria de medi ambient: Carburants, ús de plàstics,  per exemple…

Tenint en compte que el sector agroalimentari és un sector transversal, tota la normativa que es possa des de l’administració suposa un augment de costos de producció. Ens preocupen aquests fets ja que que els nostres productes han de competir en un mercat globalitzat amb el desaventatge de l’augment de costos provocats pels efectes de la insularitat.

Heu tengut un paper destacat en la defensa de la dóna en el món rural. Que ens queda per reivindicar?

Des de Cooperatives Agro-alimentàries Illes Balears demanem més dones en els òrgans de decisió de les cooperatives i visibilitzar la feina que realitzen les dones a les explotacions agràries i ramaderes.

També volem bonificacions  a la seguretat social agrària per a les dones que vulguin donar-se d’alta a l’activitat agrària no lis suposi un cost massa elevat. També reinvindicam més suport per a dones emprenedores que duguin a terme projectes col·lectius i vulguin constituir noves cooperatives.

Que pensa del món dels productors de vi de Mallorca. Pensau que tenen cabuda en la vostra organització? Els recomanaríeu la fórmula “cooperativa”?

Las cooperatives són empreses. La importància d’una empresa és el projecte empresarial que duu associat. La fórmula cooperativa és una formula més de dur a terme aquest model empresarial. Com en qualsevol altra empresa ha de ser gestionat bé des de l’arrel. Les empreses han d’estar ben gestionades, amb un projecte empresarial clar com el cas de recuperació del raïm de Banyalbufar que s’està gestionant de manera positiva. Igualment que el projecte de Vidauba i el nou model de projecte que ha sorgit de Tramuntana Viva S.coop.

Nosaltres tenim tres cooperatives de vi Tramuntana Viva i Sa Malvasia de Banyalbufar situades a Banyalbufar junt Vidauba que està a Felanitx amb la qual cosa pensem que en el món del vi també és eficient a les Balears una fórmula cooperativa. És molt bonica la història de la Malvasia, que marca el paissatge amb els marges.

Nou comentari