Balears Vadevi
La nova PAC reconeixerà “a la fi” la insularitat de les Balears

La consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, ha anunciat aquest divendres 9 de desembre que la nova Política Agrària Comuna (PAC) del període 2023-2027 reconeixerà «per fi el factor de la insularitat i compensarà econòmicament el sector agrari i agroalimentari de les Balears».

Així, ha explicat De la Concha, consta a la versió inicial del Pla Estratègic de la Política Agrària Comuna (PEPAC) que l’Estat espanyol presenta a Brussel·les per a la seva aprovació. La consellera ha explicat alguns detalls del que suposarà la nova PAC per a les Balears, després que aquest dijous s’hagi celebrat la Conferència Sectorial de Política Agrícola i Pesquera, presidida pel ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luis Planas, i en la qual va participar De la Concha i la reta de consellers del ram. A la roda de premsa, la consellera ha estat acompanyada del director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, i del gerent de FOGAIBA, Mateu Morro.

La nova PAC comptarà amb 20 regions agroclimàtiques a l’Estat, el que suposa una reducció de 30 regions respecte de l’antiga PAC. Les Balears constituiran una regió específica que, segons el document del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, «es caracteritza per unes condicions socioeconòmiques derivades del factor de la insularitat que suposen uns costos més elevats. Per aquests condicionants socioeconòmics que deriven de la insularitat a la qual està sotmesa, i per aconseguir una rendibilitat semblant a la de la resta d’explotacions necessitaria un valor mitjà regional superior al que percep en l’actualitat. En aquest cas, l’import s’estima en un 50% més de l’import mitjà nacional».

Segons De la Concha, «és una fita històrica, per la qual hem lluitat molt i sense descans durant tot aquest temps, de fet, és una de les raons fonamentals d’haver escollit aquesta conselleria». Ha afegit que «suposarà una millora sense precedents a les ajudes que rebran de la PAC els pagesos i pageses, perquè podran competir en igualtat de condicions amb els de la península, un fet que és de justícia».

Així, pel que fa al valor mitjà del dret, és a dir, per hectàrea, a les Balears se situarà en 188,64 euros, mentre que la mitjana nacional estarà en 125,44 euros. Això suposa, 63,2 euros més, un augment d’un 50,38%. Fins ara, amb la PAC 2014-2020, el valor mitjà de les Balears era un 18% inferior al nacional: un agricultor de les Balears percebia 117,96 euros per dret de PAC i un agricultor de la Península, 144,27 euros, és a dir, 26,31 euros més. Per tant, amb el nou valor mitjà de dret per hectàrea, els agricultors i ramaders de les Balears passaran de percebre 14,4 milions d’euros a 23 milions d’euros. Es tracta de 8,6 milions d’euros més, el que significa un 60% més del que rebien fins ara.

El fet que les Balears siguin considerades una «regió insular», ha explicat el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, «és fonamental perquè automàticament totes les ajudes compten el mateix tractament com a regió especial».

També en el cas de les petites i mitjanes explotacions, que rebran pagaments redistributius. L’objectiu és potenciar-les perquè són les que concentren millor el caràcter de professionalització del sector. El 85% de explotacions de les Balears veuran incrementats el valor dels seus drets d’ajuda bàsica en dos trams: les de fins a 5,53 hectàrees amb 37,73 euros que suposaran 994 mil euros més, i les de 5,53 fins a les 23,05 hectàrees amb 75,45 euros, que suposaran 3 milions d’euros més.

Un altre dels aspectes destacats de la Política Agrària Agrícola (PAC) és la regularització de superfície agrària elegible sense drets. Les Balears són una de les comunitats autònomes amb un major percentatge de superfície declarada sense drets de PAC, aproximadament unes 11.067 hectàrees. La campanya del 2023, aquells agricultors que demostrin que tenen terres que cultiven podran sol·licitar drets de PAC. Es prioritzaran els cultius com la vinya, els fruiters, l’hortalissa i l’olivar.

El relleu generacional és un altre dels reptes del sector primari. Per això, els joves que s’hagin incorporat a l’activitat agrària tindran prioritat en la sol·licitud de drets a la reserva nacional. Rebran un pagament complementari equivalent al 100% del valor mitjà de dret balear durant els primers cinc anys. És a dir, durant aquest període percebran 377,28 euros per hectàrea fins a un total de 100 hectàrees. Les dones joves també rebran un 15% més, és a dir, 28,29 euros més, sobre el valor mitjà del dret regional.

La nova PAC també permetrà incorporar hectàrees de pastura que podran rebre ajudes i que fins ara quedaven fora, com és el cas, per exemple, de les del porc negre o l’oví. Pel que fa a les ajudes associades que reben els pagesos i ramaders, com les de vaques dides, el vacum de llet, els fruits secs i el garrover, o les lleguminoses, entre d’altres, també es veuran incrementades entre un 20 i un 60% respecte a les de la península. Per exemple, les vaques dides en un 60%, el vacum de llet en un 20%, els fruits secs i el garrover en un 88%, o les lleguminoses en un 92%.

Finalment, manquen encara per conèixer els detalls relatius als ecoesquemes, aquelles pràctiques agrícoles que siguin beneficioses per al clima i el medi ambient. Són un total de set, que atenent a les condicions del model agrícola de les Balears, fa que els productors suportin majors despeses per a la realització de les pràctiques, i per tant, se’ls atorgarà un import superior diferenciat. Segons el gerent del FOGAIBA, Mateu Morro, aquesta nova PAC «tracta les Balears com el que són, unes illes, amb una situació específica, amb una economia terciaritzada, un territori a protegir i un medi ambient a preservar».

Ara el document del Pla Estratègic Nacional d’Espanya per a la PAC és en exposició pública i després es remetrà a la Comissió Europea per a la seva aprovació i inclusió en el text definitiu del període 2023-2027.

Nou comentari

Comparteix