L’augment dels preus, la inflació, que sacseja tots els sectors productius i marca el pas de l’economia, alentint el procés de recuperació iniciat en el tram de sortida de la crisi provocada per la COVID, afecta de forma directa el món del vi.
No podia ser d’altra manera, però aquesta obvietat es basa en una realitat a la qual volem posar xifres i noms i llinatges per copsar l’abast amb tots els detalls. Segons un estudi realitzat per Vi de la Terra Mallorca, la producció s’ha encarit un 25% a conseqüència de l’augment del preu del carburant i de l’energia. Un encariment que, ara per ara, hauran d’absorbir els elaboradors i els distribuïdors, sense poder repercutir-ho al consumidor final.
Diu l’informe elaborat per VTM que la crisi de subministraments i l’increment del gasoil i l’electricitat encareix l’elaboració dels vins provocarà un augment de cost de producció que xifren d’uns 3 euros per botella. Bodeguers, enòlegs, distribuïdors i sommeliers. Tots ho han notat ja. L’increment en els preus de la matèria primera, en el combustible, energia i altres components clau està repercutint de manera directa en l’elaboració del vi.
Si a aquest encariment de materials, provocat per diferents causes a més de la recent guerra a Ucraïna, se suma l’evident falta de subministraments, el cop pot ser fort per al sector. Vi de la Terra de Mallorca, donant veu als seus membres, analitza com és la situació actual i com es presenta el futur més immediat; la conclusió no és gens optimista: els costos s’han incrementat en un 25%. I el consumidor final, inevitablement, serà un dels perjudicats.
Si bé és cert, diu l’informe, que la previsió dels cellerers de VT Mallorca està sent clau per a mitigar un problema que podria haver estat molt pitjor, la veritat és que el dia a dia no convida a l’optimisme.
Isabel Alabern, de Son Puig, agraeix haver comprat al novembre a preu de 2021 “les botelles que preveia que necessitaria fins l’estiu”. Ho va fer per recomanació del seu proveïdor, que ja imaginava l’evolució en el mercat. Un mercat que, en paraules de Daniel Arias, sommelier i director comercial d’IslaCatavinos, “està col·lapsat”. “No hi ha ampolles de vidre, ni taps de suro, ni palets. I els que hi ha es paguen a preu d’article de luxe”, subratlla.
En aquesta mateixa línia, i posant exemples concrets, s’expressa Biel Oliver, del celler Oliver Moragues. “Les capses de cartró ens costaven 60 cèntims i ara les hem pagat a 80. Si nosaltres usem unes 6 mil a l’any, basta fer números. Són 120 mil euros més de despeses. I així amb altres productes com les etiquetes, les càpsules…”.
Andreu Oliver, de Can Majoral, posa percentatge als productes que es necessiten per a elaborar el vi. “Les botes i els taps de suro han incrementat el seu preu en un 5%. Les ampolles de vidre, una mitjana del 20% més i la resta de productes enològics van en la mateixa línia ascendent. A tot això cal sumar també la maquinària i el dia a dia de la cura de la vinya”, explica.
“És un escàndol la pujada del preu de la llum. En un mes normal, de no producció, solíem pagar entre 300 i 500 euros. Parlem ara d’una factura de mil euros, això és difícil de sostenir”, apunta Alabern, que introdueix una por més a l’equació. “Estic arribant al punt de plantejar-me si embotellar el vi de l’anyada anterior, perquè no sé si em sortirà rendible. Els preus a distribució no pujaran prou perquè ens compensi”. En aquest punt, Arias subratlla: “els cellers ens van posar unes tarifes al gener i moltes ja ens les han modificat de cara al mes d’abril. És lògic”.
Des de Macià Batle, Ramon Servalls assegura que la situació “és certament preocupant”. “Hi ha molta incertesa. Encara que nosaltres enguany ja tenim els preus tancats, veurem l’any que ve”. Araceli Servera, de Bodegas Ribas, és de la mateixa opinió que els seus companys. “Tot ha pujat en major proporció que els preus que havíem establert. Sabem que els nostres distribuïdors estan patint i per això hem decidit assumir una part d’aquests sobrecostos, amb la intenció que l’any que ve puguem fer un increment major”. “Els nostres marges de benefici són molt estrets”. I és que, d’un vi que costa en el mercat 10 euros, el celler rep entorn del 10-15%. “Ara aquest benefici s’està reduint a la meitat”.
Però, quant ha pujat l’elaboració d’una ampolla de vi?
Les xifres són dispars, perquè no tota la producció és igual, però hi ha diversos elements en comú. Una ampolla de gamma mitjana costaria uns 5 euros; després de sumar els increments en els subministraments, l’energia i matèria primera, s’estaria augmentant aquesta quantitat en uns tres euros, fins a aconseguir els 8 euros per ampolla. Des d’un celler pertanyent a Vi de la Terra de Mallorca son encara més precisos.
“En el nostre cas, els costos d’elaboració haurien pujat un euro. Pot semblar poc, però si en el nostre celler elaborem 90 mil ampolles, són 90 mil euros més de despesa que hem d’assumir nosaltres. Hem d’evitar que repercuteixi en el consumidor final”. És un objectiu difícil, perquè enguany, l’elaboració de vi “tindrà un sobrecost afegit”, afirma Daniel Arias. “Les vinyes continuen exigint la mateixa dedicació i no podem deixar de donar-los el que necessiten. No miraré si puc treure el tractor o no perquè el gasoil estigui pels núvols, igual que els productes fitosanitaris. Cal usar-los, encara que hagin pujat un 25%”, diu Biel Oliver. “Som conscients que tot serà molt car”, afegeix Isabel Alabern.
Per si faltaven pocs problemes, se suma també el logístic. La vaga de transport es fa notar a l’hora de la importació i l’exportació. La demora, en molts casos, és insostenible. “Fa tres setmanes que va sortir el vi de diversos cellers de la península i encara no ens ha arribat. Imagina’t també les nostres relacions comercials amb altres països. Les pujades en els costos d’enviament són un altre dels focus en els quals hem de fixar-nos”, incideix Arias.
La clau serà 2023. Apujarà el preu del vi? “Caldrà veure com evoluciona el mercat, però si cal recuperar pèrdues d’enguany, és molt probable, confirma Oliver”. “El vi mallorquí ha crescut en qualitat i jo no veig una baixada de vendes”, assegura optimista Araceli Servera. Des d’IslaCatavinos, aporten una altra dada a tenir en compte. “S’està posant molt difícil consumir fora de casa. Els preus en la restauració s’estan disparant i al final la gent optarà per fer els seus sopars a casa. De fet, estem ja venent més vi a particulars que a grans cadenes hoteleres o restaurants”.
Des de l’IGP Vi de la Terra Mallorca, la seva presidenta, Magdalena Mesquida, resumeix la situació en unes poques paraules: “Enguany, el principal cop l’assumiran els cellerers i distribuïdors. Però serà el 2023 quan el consumidor final noti aquest increment de preus. Esperem que continuï valorant els nostres vins amb afecte, i ens ajudi en aquesta travessia”.
A la DO Binissalem també se’n fan creus del que han pujat els preus. Fent un recompte ràpid, el president de la DO, José Luis Roses calcula que els preus del transport entre la Península i les
Balears s’han apujat un 20%, això o un poc més el preu de la botella i si parlam de magnum quasi s’ha triplicat. Les càpsules també les compram ar amés cares, amb una pujada del 55%. Això al celler, per que l’escalada dels preus la rossegam des de la vinya. Ara mateix, el gasoil agrícola el pagam quasi al doble que l’any passat i els adobs han pujat el 50%. A això hem d’afegir els problemes de sumministrament per cert tipus de botella, les càpsules que acumulen un retard de quatre mesos per servir-les i si parlam de maquinària, ara mateix és quasi impossible aconseguir un tractor nou”, s’exclama Roses.
“En relació a la influencia que té al nostre celler l’encariment i la dificultat de comprar productes (cartró, vidre…), hem constatat un gran encariment del preu de l’energia elèctrica, del combustible i del transport. L’encariment ja va ser molt abans de l’inici de la guerra a Ucraïna, i perjudica la viabilitat agrària i del celler, nosaltres intuïm que els nostre productes, els nostres vins, no suportarien bé un trasllat de l’encariment de preus i es per això que estam repercutint poc l’augment de preus de l’energia i el combustible”, diu Pere Calafat de Jaume de Puntiró.
“Pel que fa a l’encariment i dificultat de disposar de vidre i cartró, afegeix Calafat, ha provocat que canviem la manera de subministrar-nos, havent de fer acopi i havent de renunciar en algun cas, a disposar del model de botelles que volíem emprar, es a dir algun dels nostres vins han hagut de canviar el model de botella o el seu color a causa de la falta de disponibilitat de producte”.
Tomeu Llabrés, del celler Can Verdura, es troba amb una situació semblant: “Per part nostre, a part de l’augment de l’energia i combustibles, el major problema és en el sumministrament del vidre, que està sent complicat i com diu en Pere, hem hagut de fer algún canvi de color o ens quedàvem sense vidre. L’encariment està sent desproporcionat i ara mateix és gairebé impossible pujar preus.
La Bodega Santa Catarina posa el focus en les dificultats financeres que aquesta situació generarà al negoci: “Coincidim amb tot el que s’ha dit anteriorment, diu el director, Andreu Negre. “Veiem que aquesta situació, a més de forçar-nos a fer apilament d’estocs totalment ineficients, ens està suposant un increment dels costos directes d’al voltant d’un 30%. Si no podem repercutir-ho en el preu de venda s’asfixia el marge , que és el que dona viabilitat al celler . I un altre tema no menys important és el de l’increment dels costos salarials” .
“Finalment però, diu Pere Calafat, haurem de fer puges de preus dels nostres vins per poder suportar l’augment de preus que estam tenint”. A l’altre costat de Mallorca, a la DO la i Llevant , també estan amb les mans al cap…
Una realitat a la qual no són aliens els cellers del Pla i Llevant. Pilar Oliver, de les Bodegues Miquel Oliver de Petra, reconeix que les protestes del transport també han afectat el sumministrament de botelles i de càpsules. “Les vidrieres aturaren la producció quan es varen produir les pujades exagerades de la llum i encara ara no s’ha reabsorbit el retard acumulat. Tampoc no arriben com tocaria les caixes de cartró i tot plegat mos complica la distribuciño: així no podem servir les comandes pactades. Això sense comptar l’augment del preu de botelles, càpsules i embalatges”, afegeix.
A tot això “li he d’afegir l’augment del preu del carburant. No costa igual ara posar en carretera la furgoneta de repartiment, però igualment ha de sortir”, lamenta Oliver, que parla pel conjunt de cellers de la comarca. “D’aquesta manera el marge que tenim els elaboradors es va fent petit fins que ara el tenim al límit.” El preu del carburant també afecta els treballadors, que han de fer servir el seu vehicle: les nòmines se van empobrint”, diu Pilar.
Una situació que de moment no té alternativa per què, explica Oliver, “ara com ara no podem repercutir aquest augment dels costos de producció. El preu del vi està pactat, i no el podem anar pujant tan com per compensar les continues pujades de la depesa.
“Ara que teniem il·lusió i ganes per reactivar el sector, amb la tornada a la normalitat i no podem fer feina com toca”, es queixa Oliver que explica que també veuen amb preocupació les conseqüències de la guerra a Ucraïna. “Viatgers que volien visitar Mallorca, molts que tenien ganes de viatjar després de dos anys de no sortir del seu pais, gent gran que fa enoturisme i que ens havien fet ja reserves, es van cancelant…s’estan refredant les espectatives que teniem aquesta temporada”.
Un panorama que crea preocupació en el sector quan tanta falta feia agafar velocitat per assentar la recuperació de l’activitat i compensar dos anys molt magres.
