La passa de llengua blava continua estenent-se per les Illes Balears i amb la seva arribada a Eivissa confirma que, de moment, no troba obstacles per seguir la seva expansió per tot l’arxipèlag. Aquesta setmana la conselleria ha confirmat un total de 123 focus repartits entre Mallorca, Menorca i Eivissa. A hores d’ara just Formentera és una illa lliure de la malaltia, però no es descarta que el virus arribi també pròximament a aquesta illa i infecti el ramat remugant. La propagació del virus no acabarà aquí.
Segons la nota oficial de la Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, s’han trobat els primers focus a Eivissa, concretament a dues explotacions de Sant Joan de Labritja -ambdues d’oví-, la qual cosa eleva a 123 el nombre de focus del serotip 8 detectats en tot l’arxipèlag (100 a Mallorca, 21 a Menorca i els dos de l’illa pitiüsa).
La mateixa informació confirma que a Mallorca, les explotacions afectades per la malaltia es troben en els municipis de Sóller (9 focus); Deià i Alaró (8); Pollença (7); Fornalutx, Calvià i Bunyola (6); Campanet, Selva i Estellencs (5); Palma (4); Binissalem, Valldemossa i Escorca (3); Esporles, Lloseta, Andratx i Marratxí (2) i Felanitx, Inca, Capdepera, Ariany, Puigpunyent, Llucmajor, Consell, Mancor de la Vall, Sant Llorenç, Santa Maria, Santanyí, Sencelles, Sineu i Santa Margalida (1).
Quant a Menorca, hi ha dos casos confirmats a Alaior, 8 a Ciutadella de Menorca, 4 a Es Mercadal, tres focus declarats a Ferreries i 4 a Es Migjorn Gran. A més, hi ha altres 20 possibles casos en total en les Illes Balears, pendents de conèixer els resultats de les mostres.
En aquest sentit, el director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, ha explicat que «sabem que la malaltia s’està estenent i hi ha més explotacions afectades, però nosaltres només informem d’aquells casos que tenim confirmats amb una prova PCR positiva».
Un clima d’ensopiment entre els ramaders preocupa els responsables del sector
El moscard no és l’únic enemic del bestiar a hores d’ara. Segons fonts del sector, els pagesos, els ramaders, estan a punt de tirar la tovallola. Se senten abandonats per les administracions, que no han pogut reaccionar a temps davant la previsible arribada de la llengua blava, ja que ja es coneixia la presència, primer a França i després a la Península.
La realitat és que, ara com ara, l’única manera de lluitar contra la malaltia és la neteja i la desinfecció perquè les vacunes no arribaran fins al mes de desembre. La conselleria ha tancat el contracte de subministrament de 500.000 dosis amb Syva, un dels dos laboratoris a Espanya autoritzats per l’Agència Espanyola de Medicaments per produir i comercialitzar la vacuna de la llengua blava. El lliurament està previst per a principis de desembre. Per tot això, el director general, Fernando Fernández, ha explicat que «hem començat ja a dissenyar la campanya de vacunació per tal de poder iniciar-la, si no hi ha retard en el subministrament, a la segona setmana del mes de desembre». En aquest sentit, «la vacuna que hem adquirit és d’una sola dosi en oví, i és efectiva no tal sols per al serotip 8 ―l’actual i més agressiu―, sinó també per al serotip 4, la qual cosa reforçarà més la immunitat del bestiar», ha explicat.
Fins que no es pugui començar la campanya de vacunació, des de la conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural es recorda que s’han de mantenir les mesures per evitar una propagació major de la malaltia. La principal, la desinfecció dels sestadors, dels corrals i dels animals. Aquestes mesures estan regulades en un protocol que indica les normes per al moviment de bestiar tant a l’interior com a l’exterior de les Illes Balears, i també l’obligació de desinfectar i desinsectar els animals, entre d’altres. També, fins a una altra ordre, respecte de les fires, certàmens i altres mostres ramaderes, no s’autoritzen els moviments d’espècies sensibles amb destinació a activitats d’oci o similars dins del període d’estacionalització. Fora dels períodes d’estacionalització valorarà cada cas.
“Els tords volen baixos”
Però tot plegat arriba en un any que ja podem qualificar de negre pels ramaders. Als efectes de la sequera, que ha provocat una escassesa de pastures pel bestiar i un encariment del menjar, ara s’ha afegit aquesta passa de llengua blava que ha provocat mortaldat entre els animals. Ara per ara ningú no s’atreveix a donar xifres d’animals morts, però es tem que siguin més dels que les fonts oficials estan disposats a reconèixer. “Hi ha molts més casos dels que es diu, afirmen fonts que coneixen bé la realitat i que s’estimen més romandre a l’anonimat, per què n’hi ha molts de casos sospitosos que encara no estan declarats com positius”.
L’impacte entre les explotacions és molt variable, reconeixen aquestes fonts: “A la zona de la Tramuntana de Mallorca ja es dona una segona onada d’animals positius. Hi ha explotacions que han tengut una mortalitat molt elevada i coincideix amb les finques en què la passa de llengua blava anterior ja varen patir. Potser per què estan a prop de zones humides hi ha més moscards. En canvi, hi ha altres zones que no han fet tant de mal”.
L’afectació de la malaltia també és desigual entre els animals i sembla que depèn de l’estat físic: “depèn molt de l’estat corporal de l’animal, indiquen, per exemple que sigui més vells o jove, i sembla que afecta més els mascles que a les femelles”
I mentre les vacunes no arribin, s’aniran produint onades.”les que no s’han contagiat primer, passen el temps d’incubació i torna a haver-hi un altre grup afectat”, adverteixen.
Els manescals de camp visiten les explotacions per fer les proves i revisar l’estat general de les guardes i toquen amb les mans com està afectant la malaltia: “Allà on pega, pega bastant fort”, valoren, “hi ha finques on de 200 ovelles n’han mortes dues i altres que les mortes són 20”.
La preocupació creix perquè encara falten dos mesos perquè pugui començar la vacunació i mentrestant el virus continua escampant-se. Les organitzacions agràries veuen amb neguit que la situació els passa per damunt i lamenten que els ramaders, es mostrin desmotivats: “Els tords volen baixos. Hi ha un desànim generalitzat i els pagesos temen que quan arribin les vacunes ja no hagi res a fer. Aquest estat d’ànim afecta el dia a dia de les explotacions i en l’efectivitat de les tasques de desinfecció. Sembla que ja ho donen per perdut.”
