Poques coses es poden afegir al que ja s’ha dit de Miquel Montoro. S’ha convertit en tot un personatge que ha traspassat les fronteres invisibles que separen Mallorca de la resta del continent. De protagonitzar els seus vídeos casolans a fer campanyes de publicitat i entrevistes als més diversos mitjans de comunicació. Té milers de seguidors a les xarxes socials, i és que en Miquel ha tocat la fibra de tots aquells que encara pensen que fer feina a Fora Vila té un valor afegit que no es reconeix abastament.
Ha parlat clar, des del seu personalíssim punt de vista: el d’un al·lot que s’ha criat com un pagès i que ho ha fet més enllà de les circumstàncies personals, per autèntica vocació. Així ho ha dit obertament, sempre. Això a banda, no ha amagat, tampoc, que no és gens optimista respecte al futur de la pagesia. Sap, a pesar de la seva joventut, que aquest futur depèn ara mateix, de molts de condicionants que a ell, i a molts de nosaltres, se’ns escapen. Però igualment sap que la voluntat és capaç de fer “miracles”, i per això sempre que li demanen, deixa caure que el futur del món de la pagesia està un poc en mans de tots. El seu missatge és fresc i engrescador. Arriba, com ja va demostrar amb aquell “Hòstia, pilotes” que el va fer famós.
Amb tot el que hem viscut aquest darrer any, encara penses que fora vila no té futur? Per què?
La veritat? Penso sincerament que fora vila no té futur perquè la gent no tria producte local.
A tu la terra t’agrada i la feina a fora vila és la teva passió. Així ho has transmès a tots els que t’hem anat seguint. Què s’hauria de fer perquè gent com tu continuï endavant?
Treballar a fora vila t’ha d’agradar molt, i si no és el cas, mai triaràs aquesta feina. Jo mateix, intent traslladar la meva passió a la gent jove, a veure si s’anima i li dóna una oportunitat. El futur de la pagesia està en mans de tots, i crec que aquest seria un bon punt de partida, juntament amb l’hàbit de comprar producte local. Això seria clau per garantir el futur del sector.
Imagin que ets conscient de la quantitat de gent que te segueix i de com es valora tot allò que dius i que fas. Ho tens en compte?
Sí, ho tenim molt en compte, tant jo com la meva família, que m’acompanya sempre i m’ajuda a preparar tots els vídeos i a decidir els passos a seguir en cada moment.
Quan començares eres un xixarel·lo amb molta de personalitat, això sí. El que es diu un comunicador nat. Què et crida més l’atenció d’aquells primers missatges? Què recordes?
(riu) Ostres, en el llarg d’aquests anys he parlat de moltes coses, però sí que sóc conscients que els meus missatges sempre van en el sentit de donar suport a fora vila i animar la gent que cregui i aposti pel producte local.
Amb què et quedaries, ara? Què no ha perdut vigència després d’aquests anys?
Ses portes que m’ha obert la decisió de publicar els continguts al canal de Youtube.
De qui prens l’exemple?
De mon pare, de mon padrí i de la meva família en general.
Quins plans tens per quan siguis més gran. Aviat arribarà el moment de prendre decisions…
No ho sé. Potser seguir estudiant per ferrer o mecànic.
Una pregunta xafardera: Tu ets mallorquí, mallorquí o mallorquí empeltat. Ho dic perquè aquí som rarets i tot d’una que sortim fora de l’illa ja ens anyoram i volem tornar…Tu ets dels que aviat tornaria o vols veure món?
A mi que no me toquin Mallorca. Quan surto de viatge, de seguida vull tornar cap a casa. Sóc molt d’aquí.
On t’agradaria anar i de qui t’agradaria aprendre?
Les persones amb qui vull aprendre, ja les tenc aprop; i si hagués de triar un lloc per escapar-me, que m’agrada molt, em decantaria per Albacete.
