Entitats d’agricultors i ecologistes s’han mostrat aquest divendres “al límit” davant de l’allau de noves centrals fotovoltaiques a sòl rústic de Mallorca. En un comunicat conjunt emès per Amics de la Terra, APAEMA, GOB Mallorca, Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica, Extintion Rebelion, Fridays for Future i Terraferida, han censurat “les noves facilitats administratives” per a la instal·lació d’aquestes centrals.
Justifiquen la queixa per diversos motius, malgrat que d’entrada comparteixen que “la delicada situació de l’activitat agrària ja està empitjorant per mor d’aquesta nova pressió”. El comunicat entra al detall dient que “alguns pagesos han hagut de deixar les terres que cultivaven en veure’s desplaçats per aquest canvi d’ús”. I afegeixen que la construcció d’aquestes centrals suposen, “a més de la gran ocupació territorial un impacte en l’entorn pels seus requisits”. Es refereixen a quilòmetres de noves línies elèctriques, subestacions transformadores, etc. “Ara estan en risc moltes finques, que s’havien salvat de la urbanització, i que fa segles que es conren i produeixen aliments. A més de ser autèntics santuaris per la flora i la fauna de l’illa, en retrocés per la creixent fragmentació del territori per urbanització”, lamentaran.
Projectes industrials estratègics
En aquesta línia, les entitats veuen “inadmissible” que moltes d’aquestes iniciatives d’empreses energètiques i grans capitals, siguin considerades com a “projectes industrials estratègics” i així n’acurcin el procediment administratiu d’ordinació territorial.
“En l’actualitat s’estan tramitant projectes de més de 60 centrals fotovoltaiques en sòl rústic de Mallorca. Només les deu més grans ocuparan 3,5 km² de terreny agrari o forestal”, criticaven just abans d’incidir en el fet que “la urgència de la transició cap a una energia renovable no es pot fer a qualsevol preu”, apunten. Tot plegat provoca que anunciïn la preparació de mobilitzacions.
Aquesta polèmica se suma al malestar davant l’aprovació per part del Consell dels Diputats d’una norma que redueix encara més els pocs requisits ambientals als quals estan sotmesos, eliminant fins i tot la fase de participació pública.
