!--akiadsense-->
L’Estació Enològica de Felanitx va funcionar com a tal entre l’any 1917 i el 1956 en que va ser clausurada i acabar la seva activitat. La majoria dels materials del laboratori i altres estris foren traslladats a l’Estació Enològica d’Almendralejo (Extremadura) que encara segueix amb la seva activitat. Ens vàrem posar en contacte amb els responsables actuals d’aquella estació i dels materials que foren transportats allà i no en saben res degut a que el centre ha sofert successives reformes i no s’han conservat
Afortunadament no tot es va perdre. Quan l’estació va tancar les seves portes, per ordre rebuda des del ministeri corresponent de Madrid, per circumstàncies no totalment aclarides, però segurament degudes a raons econòmiques, també la jubilació de l’enginyer director i potser que a certa manca d’activitat, va restar l’amo en Antoni Mesquida (Perdigó), el qual, encara que ja jubilat va mantenir de manera extra-oficial l’activitat del centre i sobretot va conservar els manuscrits i publicacions que s’havien fet al centre durant la seva activitat. Al seu traspàs varen quedar en poder del seu net del mateix nom que degut a la represa de l’activitat vinatera del centre ens ha fet arribar.
Els materials consisteixen en quatre quaderns manuscrits pel propi Antoni Mesquida en el que relata de manera minuciosa totes les feines fetes als camps experimentals d’Inca i Felanitx entre els anys 1919 i 1946, amb indicació de la pluviometria i temperatura.
El darrer quadern és una explicació sobre com s’havien de fer els tractaments contra malalties i plagues, els sistemes de poda i diverses labors a fer a les vinyes. També hi ha anotacions manuscrites sobre fructificació i vigor, pesos de serm sobre les varietats cultivades als camps experimentals: fogoneu, callet, sabaté, sinsó, escursach, batista, mantonegro, gorgollassa, mula, bobal, sumoll, parellada, xarel·lo, giró, valent blanch, vinaté i quigat i de cada una d’elles dels diversos peus sobre els que s’empeltaven: riparia rupestris, riparia gloria, berlandieri riparia, etc.
A tot això s’hi ha d’afegir el bolletí que publicava cada any l’Estació, un conjunt de normatives i reglaments de vinya i l’obra que recull tota l’activitat: anotacions de viticultura i enologia que recull l’activitat dels tres primers anys, 1917 al 1919.
Aquests papers ara tenen una doble importància, d’un costat la importància històrica de poder comptar amb una documentació gairebé única que recull el dia a dia de les vinyes i, a més, la importància científica al poder disposar de dades precises de producció i vigor de ceps d’ara fa cent anys que degut al problema actual del canvi climàtic permetran comprovar si realment canvien les dades entre llavors i ara.
S’ha de felicitar a la família Mesquida per la feina feta i per la conservació d’aquest llegat al no haver fet malbé aquests papers.
