Al Balears Vadevi ens agrada escoltar tots aquells que estan en contacte directe amb la terra, amb la vinya i el celler. Andreu Oliver, de la bodega de Can Majoral, és una d’aquelles persones que a més de ser un bon enòleg i un bon pagès, té traça per escriure, per comunicar. Idees, sentiments, sensacions i curolles passen de la ma d’Andreu al “paper”, o al que sigui, perquè igual de profitós i de plaent és llegir-lo com escoltar-lo.
Fa pocs dies ens feia arribar aquest text que és talment com si ens xerrás a cau d’orella explicant-nos aquestes vivències seves.
Diu Andreu:
“I és ben normal que quedem captivats quan ens trobam al bell mig d’una vella vinya. Ceps entorcillats d’ancestrals varietats que es cargolen per intentar arribar al cel, sarments amb el suficient vigor per fer madurar els petits, però concentrats, raïms que prenen el sol a pocs centímetres d’una sofrida terra que ja deu estar farta de tanta vinya. Escorces arrugades, escales de caragol, virosis activades, caps morts i moltes ganes d’afruitar vida.
De tant en tant, un arbre fruiter – albercoquer, prunera, perera, etcètera que fa veïnatge i mira de dalt a baix com es van perdent ceps a mesura que passa el temps- l’esca, eutipiosi i d’altres malalties de fusta que aspiren a esborrar la precisa arquitectura pagesa. Diuen, i es cert, que el temps passa, fuig però sol deixar una bella i anàrquica harmonia que enamora. Les joves vinyes que dominen casa nostra, emperrades, arquitectura perfecte, aparentement sanes , carregades i ben alineades semblen la formació d’un preciós i corpulent exercit amb vestits de gala però, encara que no ho vulguis admetre, sempre has, i hem, sigut seguidors i deixebles dels desordenats somniadors guerrillers de mala reputació però….. d’on obtindrem el fruit més gustos ? Jo ja no ho se pas … beneïda ignorància”.
