Xarxa d’Aliments de Qualitat de l’Euroregió Pirineus- Mediterrània, la unió que fa la força

Els productors d’aliments de qualitat emparats per les marques Denominació d’Origen i Indicació Geogràfica Protegida han fet una passa més en el camí iniciat darrerament per actuar de forma coordinada i conjunta. L’objectiu és clar i té a veure en definir una estratègia única de defensa d’aquestes marques dins el mercat globalitzat.

Per això aquest estiu han signat una mena de “document fundacional” d’aquesta nova situació que palesa el compromís d’avançar conjuntament d’ara endavant. Per que “per millorar cal innovar. Per millorar cal aprendre, comunicar i aprofitar les experiències dels altres. El projecte Xarxa d’Aliments de Qualitat de l’Euroregió Pirineus Mediterrània i el fòrum regional, en aquest sentit, són una possibilitat que s’ha d’aprofitar”. Diuen els signants del document Joan Mayol (DO Oli d’oliva de Mallorca), Antoni Bennàssar (DO Pla i Llevant i Vi de la Terra Mallorca), Andreu Palou (IGP Sobrassada de Mallorca) i Tanit Mir (gerent del BIOIB, Cluster Biotecnològici Biomèdic de les Illes Balears).

Diu aquest document, que signen els màxims responsables dels organismes reguladors de la producció de vi, d’oli, de sobrassada, de formatge i d’ametla de les Illes Balears que: “ja fa dècades que el sector agroalimentari de les Balears ha assumit que la qualitat és fonamental per a la seva sostenibilitat i per al seu progrés. Tenim (patim) una paradoxa molt demostrativa: per una banda el conjunt del sector primari viu una recessió continuada, tanquen explotacions, el nombre de professionals està en decadència i el pes econòmic de l’agricultura i la ramaderia a les Balears minva progressivament; però, per l’altra, les xifres de negoci de l’agroindústria es mantenen o s’incrementen: olis, vins, formatges, sobrassada de porc negre, productes elaborats amb garrofa, ametlla, pebre de tap de cortí, etc. són més apreciats cada any, i suposen una esperança tangible per als productors de les matèries primeres que els fan possibles”.

“Els aliments de qualitat (reconeguts amb els segells europeus de Denominació d’Origen o Indicació Geogràfica Protegida) són possibles gràcies als esforços de productors i elaboradors que han sabut trobar el punt d’equilibri entre la tradició i la innovació. Els productes típics de la nostra terra avui ja no són “els de sempre”, i qualsevol persona amb un poc de memòria percep els canvis que els han millorat sense que se n’hagin perdut les essències. Aquesta és una clau per a l’èxit. També han millorat, i molt, les manipulacions i les presentacions dels articles: l’art ha arribat a les etiquetes de vins i d’olis amb resultats espectaculars”.

“S’ha posat d’actualitat el producte local, sobretot quan les circumstàncies imprevistes (la pandèmia, un temporal extraordinari…) ens han demostrat dramàticament que la insularitat ens fa vulnerables. Disposar de producte local no és un luxe, és un imperatiu assenyat. Però perquè hi hagi producte local la viabilitat econòmica de la producció ha d’estar assegurada, i els costs aquí són més elevats que al continent. Molta producció de qualitat depèn econòmicament de l’exportació. Una altra paradoxa: estem entre el Km 0 i la globalització”.

I per això reivindiquen el paper d’aquests organismes que encapçalen: “Els Consells Reguladors, garanteixen la qualitat dels productes i els donen a conèixer amb el suport de l’Administració. Tenen també una nova funció de gran rellevància: són un fòrum de trobada de productors i empreses, i un canal per a la col·laboració. Això és cada dia més important, ja que la lluita competitiva amb productes d’origen continental produïts en condicions econòmiques més favorables i, de vegades, amb preus rebentats, és fatal per als productors individuals i aïllats. Només amb la col·laboració serà possible, a mig termini, sobreviure a la competència“.

“En definitiva, la cadena de conreu, producció, elaboració, comerç i consum té una baula crítica: la comercialització. I, a la llarga, com a la natura, no sobreviu el més fort sinó el que millor sap adaptar-se. I l’adaptació requereix informació”.

Per analitzar tots aquests aspectes en el context de les regions europees més properes s’ha establert aquesta aliança a través de les quals es presentaran iniciatives i actuacions de millora i promoció d’aliments de qualitat. Una sinergia que redundarà en benefici de tots plegats.

Nou comentari