Un treball liderat per investigadors de l’Hospital General de Massachusetts, als Estats Units, afirma que ha descobert per què el consum baix i moderat d’alcohol és bo per al cor i redueix el risc de problemes cardiovasculars. Segons un article publicat al ‘Journal of the American College of Cardiology’, consumir quantitats petites d’alcohol s’associa a una reducció de les senyals d’estrès al cervell i de retruc, contribueix a reduir el risc de malalties d’aquest organ.
Per bé que els científics subratllen que no es posicionen a favor de beure alcohol per reduir el risc d’atacs de cor, embòlies, etc, consideren que aquest estudi és important perquè, en conèixer el mecanisme que causa aquest efecte beneficiós, es podrien buscar maneres de replicar-lo sense els efectes nocius que pot tenir la beguda.

Descartant altres factors
Tot i que forces estudis anteriors ja apuntaven a una relació entre el consum moderat d’alcohol, especialment de vi, i la salut cardiovascular, fins ara no se sabia si aquesta asociació era directa o si hi havia altres factors associats. És per això que els investigadors han estudiat les dades de més de 50.000 individus per establir relacions que tinguin en compte riscs genètics, l’estil de vida, la posició socioeconòmica… concloent que, fins i tot controlant aquests factors, el consum continua associant-se a una reducció dels accidents cardiovasculars.
En vista d’això, també han estudiat un grup de més de 750 individus a qui s’havien fet TACs al cervell, per tal de determinar quin efecte té el consum d’alcohol en l’activitat neuronal relacionada amb l’estrès. Aquí és on han observat una reducció de la senyalització a l’amígdala en els bevedors moderats en comparació amb els no-bevedors, una reducció que també s’associa a una menor prevalença d’accidents cardiovasculars.

Reduir l’estrès de l’amígdala beneficia la salut cardiovascular
Tot plegat, doncs, fa pensar que la reducció de les senyals d’estrès explica una part significativa dels efectes protectors de l’alcohol a la salut cardiovascular, gràcies als efectes neurobològics a llarg termini en l’activitat de l’amígdala. Quan l’amígdala està massa alerta, el sistema nerviós simpàtic també ho està, i això augmenta la pressió sanguínia i el ritme cardíac, a més d’activar l’alliberament de cèl·lules inflamatòries. Si aquest estrès és crònic, el resultat és hipertensió, més inflamació i un risc augmentat d’obesitat, diabetis i malalties cardiovasculars.
Finalment, els investigadors també van mirar si el consum moderat d’alcohol podria ser encara més efectiu en la reducció d’infarts i ictus en persones propícies a tenir una resposta d’estrès augmentada, com ara els qui tenen un historial d’ansietat. Pel que sembla, en aquests casos la protecció contra els problemes cardiovasculars és el doble que en la població normal.
Els autors, però, també apunten que un consum elevat d’alcohol augmenta el risc de problemes de cor alhora que l’activitat cerebral també es redueix, un indicador d’un possible deteriorament cognitiu. A més, també remarquen que la solució al risc cardiovascular no és tant un consum moderat ‘terapèutic’ d’alcohol sinó mirar de trobar maneres d’aconseguir el mateix efecte per altres vies.