!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
És la imatge d’aquella altra Eivissa, la de bon de veres. La que ja hi era quan arribaren els primers turistes i els hippies. La del pagès que conra una terra que no ho posa fàcil. L’ametla és un dels conreus tradicionals de l’illa. Ha estat un element bàsic de la supervivència dels eivissencs des de l’Antiguitat. Ara els ametlers són una postal a la primavera, vestigis d’una illa que vol retrobar la seva identitat.
El Pla de Corona és un viatge en el túnel del temps. Allà encara queden ametlers, que un dia s’escampaven per tota l’illa. Però molts estan ja al final de la seva vida biològica i la producció és curta. El Consell Insular d’Eivissa té en projecte la recuperació de l’ametla, amb les seves diverses varietats pròpies.
A part del paisatge agrari tradicional del secà on l’ametller ha tingut una presència important, i que al Pla de Corona constitueix el paisatge agrari més emblemàtic d’Eivissa i l’únic espai d’Eivissa inclòs en el catàleg de l’Atlas de Paisajes Agrarios de España, també és fonamental conservar la biodiversitat cultivada que constitueixen les varietats tradicionals d’ametlla a Eivissa. Es tracta de varietats molt antigues i que són específiques d’Eivissa.
Aquest hivern, el departament de Turisme, Medi Rural i Marí i Cooperació Municipal del Consell Insular d’Eivissa ha organitzat unes jornades tècniques d’empelt i esporga d’ametller jove com a continuació de les actuacions a les noves plantacions d’ametller de Corona, iniciades l’any passat. Hi hagut sessions teòriques i pràctiques a les plantacions jóvens d’ametller. L’objectiu de tot plegat, obtenir informació empírica de cara a orientar en un futur noves plantacions d’ametller i redinamitzar aquest conreu, que actualment es troba en un estat de greu retrocés.
Bernat Cañellas, tècnic de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera (IRFAP) del Govern de les Illes Balears, se n’ha encarregat de la formació.
!--akiadsense-->
Ara que se n’han posat les bases es tracta de treballar pel futur d’un producte que té possibilitats en el marcat. “L’ametller és un dels conreus tradicionals d’Eivissa i un dels productes generadors de valor afegit en ser exportats fora de l’illa per la qualitat i la demanda dels mercats nòrdics. Fins i tot es té constància de la presència de varietats eivissenques en els mercats i llotges nacionals d’ametlla ja des de la dècada de 1840. Allà són valorades especialment per la seva dolçor”. Són paraules de Josep Lluís Joan, tècnic del Departement de Promoció de la Qualitat Alimentària del Consell Insular i alma mater del projecte de recuperació de l’ametlerar de l’illa.
La situació actual dels ametlers eivissencs és preocupant: “El conreu d’ametller, juntament amb el garrover és l’arbre predominant en el secà d’Eivissa, amb una predominança de varietats tradicionals seleccionades per la seua qualitat, entre les quals destaquen les mollars Fita, Patrona, Pueta i Mollarica, o les fortes Pau, Gall i Fina. El paisatge que s’ha conservat és un relicte del sistema tradicional en policonreu, motivat per la manca de rendibilitat i d’alternativa econòmica. Mancat de noves plantacions i de la cura i conservació de les plantacions antigues, l’estat actual es correspon a arbres envellits al límit de la seua vida biològica, de molt poca producció i afectades per malalties fúngiques que aprofiten la feblesa de l’arbre”, diu Joan.
En aquesta línia, el Consell vol treballar per la sostenibilitat de les explotacions agràries, i en aquest cas, dels pagesos que encara tenen ametlers. Josep Lluis Joan creu que hi ha futur: “Recentment s’han donat un seguit de condicions que permeten millorar les perspectives econòmiques del conreu de l’ametller, com són el preu elevat de l’ametlla dels mercats internacionals, l’adquisició d’una trencadora d’ametlles i d’un vibrador per a la recol·lecció mecanitzada per part de la Cooperativa de Sant Antoni. Al mateix temps l’aparició de noves varietats d’ametlla de floració més tardana, mostra la conveniència d’avaluar en les condicions de l’illa d’Eivissa la implantació de plantacions d’ametller incorporant les millores en el conreu per a millorar la productivitat com són el reg, els patrons diferents dels francs, aptes per a regadiu, i el disseny ajustat a la collita mecànica, seguint els criteris de conreu d’agricultura ecològica.
!--akiadsense-->
L’empelt d’ametller és per ara l’única forma de conservar les varietats tradicionals d’ametlla d’Eivissa, com la Pau o l’Espineta, aquesta exclusiva del pla de Corona, de les quals no hi ha plançons comercials i la reproducció s’ha de realitzar de la forma tradicional per empelts, coneixement que les noves generacions ja han perdut.
Des del departament d’Agricultura es considera que la dinamització del conreu de l’ametller, especialment en un lloc emblemàtic com el Pla de Corona, necessita la implicació de les associacions i propietaris del territori.
La previsió en els pròxims anys és continuar amb l’obtenció de coneixements de les parcel·les i anar fent difusió en els productors de manera que serveixi de banc de proves per a futurs projectes. Amb el temps es podrà tenir una guia de conreu d’ametller a Eivissa amb informació sobre la plantació, els peus, les varietats i produccions, rendiment econòmic, reg, maneig de sòl i utilització de cobertes vegetals. “Si tot va bé, l’objectiu final és promoure la conservació i sostenibilitat de paisatges rurals vius a través de l’activitat rural viable amb l’obtenció de productes tradicionals apreciats per la població i de gran valor afegit, tot donant prioritat a pràctiques agroecològiques.”
!--akiadsense-->
