A finals del segle XVIII es va introduir a l’univers insular un dels arbres que millor s’adapten als cultius mediterranis de secà. Segons la veu que l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera li dedica a l’ametller, cap el 1960 hi havia a la més gran de les Pitiüses quasi 8 mil hectàrees dedicades a la producció d’ametlla (dita ametla a algunes bandes de l’illa), fruit que s’exportava per tones a la península i l’estranger carregada als mercants que arribaven al port de Vila per abastir-se d’altres productes com la patata. És a dir: el 14 per cent del territori eivissenc es consagrava a un arbre que li donava al pagès la possibilitat, no gaire habitual, de transformar en moneda la seua feina diària. L’arribada del turisme i l’abandonament dels camps i les finques va capgirar la situació. La superfície ocupada pels ametllers havia descendit fins les 5 mil hectàrees a mitjan de la dècada dels vuitanta. En només vint-i-cinc anys, una minva del 30 per cent. Dos dècades després, cap el 2005, la baixada era més acusada: només 462 hectàrees estaven ocupades llavors per aquest arbre, un dels trets característics –fins on la memòria humana pot recordar– del paisatge rural eivissenc. Actualment, es calcula que els camps d’ametllers cobreixen encara menys terreny a Eivissa que fa quinze anys. La caiguda dramàtica del preu, la competència de l’olivera (fa només uns anys que es començà a produir oli de forma professional a l’illa, però ja han començat els tràmits per obtenir la Indicació Geogràfica Protegida per part de la Unió Europea) i l’amenaça, sempre present, dels possibles contagis per xylella fastidiosa, un bacteri que arrasa els conreus d’arbres fruiters, han posat les varietats d’ametlla específiques de les Pitiüses en risc d’extinció. I, amb ella, tota la cultura (pagesa, culinària i turística) que envolta el fruit. Tanmateix, les notícies que arriben als darrers temps conviden, com a mínim, a pensar en resistència.!--akiadsense-->
Fa quatre anys, la cooperativa agrícola de Sant Antoni va comprar una màquina per pelar i rompre les ametlles que es collen a les produccions dels seus socis. Així es pot processar la matèria primera sense haver-la d’exportar en cru i, evidentment, s’hi incrementen els rendiments. Fa dos setmanes, es va conèixer que es plantaran 500 ametllers a la finca ecològica de cas Secorrat –situada a la vall des Broll, prop de Buscastell–, un projecte finançat per la Fundació per la Conservació d’Eivissa i Formentera, la societat filantròpica Sustainable Art i el recolzament tècnic del Consell d’Eivissa. I fa només un dies, el passat cap de setmana, l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany organitzava una nova edició de la Festa de s’Ametlla de Corona. El dia de Santa Agnès es celebra el 21 de gener. Amb l’escalfament global i els canvis climàtics que això provoca, el Pla de Corona ja està pràcticament florit quan arriba el dia gran d’aquesta petita parròquia –no hi estan censats més de tres-cents habitants– d’interior. Però l’aspecte de la planura, quan s’observa des d’elevacions com ses Marrades o es Corrals d’en Guillem, és menys blanc que temps ençà. I això no és poca cosa a Corona. L’indret no es sabria entendre sense aquests arbres. Ara bé, tothom fa temps que n’és conscient del que passa. Els ametllers s’han fet vells i s’estan morint. Molts van ser plantats a Corona fa més de quaranta anys i ja no són aptes per produir ametlla. Sense ús, l’arbre –i el paisatge i, és clar, l’encant d’aquest poblet– és cada dia més a prop d’esdevenir record en comptes de futur. Replantar-ne de nous i recuperar la producció s’ha tornat del tot necessari. La Festa de s’Ametlla i els esforços que es fan des de l’Associació de Vesins van en aquest sentit. Per això el cap de setmana va incloure tallers per aprendre a empeltar ametllers amb varietats tradicionals i, també, per esporgar els exemplars més joves. Diumenge, es reuniren varis centenars de persones al voltant d’una torrada que va cloure un dia on es va poder passejar pels camins que creuen i rodegen el pla escoltant les històries i anècdotes que explicava el periodista i escriptor Pere Prieto, coautor del llibre Corona.!--akiadsense-->
Vida, gent i records. A més, es va organitzar una mostra de varietats d’ametlla locals (per exemple, la pau o l’espineta, aquesta exclusiva de les feixes coroneres) i uns tallers gratuïts de rebosteria per descobrir els secrets de la coca o les galetes d’ametlla. Mentre Marga de Can Pou i Eva de Can Blay s’endinsaven en aquestes receptes tradicionals, la xef i professora de cuina Marga Orell demostrava que de l’ametlla eivissenca se’n poden fer gelats, llet o crepes. Delícies amb caràcter reivindicatiu: els postres demostren que encara queda gent que lluita per evitar que Eivissa no sigui mai una illa sense ametllers.
