Cada vegada que un camp és abandonat mor un tros del paisatge, dels sabors únics de cada territori, de l’economia arrelada al seu entorn i de la manera de viure dels seus habitants. I amb l’arribada del mannà turístic, a partir dels anys seixanta del segle passat, aquest fenomen ha estat la pitjor plaga que s’ha estès a Formentera.
Cens de terres, des de 2015
Des de l’any 2015, però, a l’illa més petita de les Balears s’ha activat un nou recurs per combatre’l, el Cens de Terres impulsat per la Cooperativa del Camp amb el suport del Consell Insular. Des de fa 8 anys, els propietaris que per la seva avançada edat o perquè tenen altres ocupacions, no poden mantenir les seves finques cuidades, tenen una alternativa a l’abandonament o a pagar a jornalers perquè treballin els cultius: cedir-los a la Cooperativa.
Les cessions són gratuïtes i per cinc anys de durada, permetent que l’entitat tengui un lapse de temps adequat per preparar, conrear i fer productiva la parcel·la.
El 99% de les finques cedides són de secà i cada any es posen a treballar unes 120 hectàrees que es destinen a la producció de farratge i gra. Aplicant la rotació de cultius de 4 anys per mantenir el vigor de la terra, de forma cíclica se sembra civada, ordi i gra i el darrer any es deixa reposar el camp en guaret.
El propietari veu el seu camp net i productiu i la Cooperativa s’enduu el resultat, sigui en forma de farratge o de gra, amb el qual, en el cas del blat xeixa, es fa la farina ecològica que ja està a la venda. És en els camps de més difícil accés o que tenen dimensions massa petites, on es cultiva la civada per fer paques de farratge, destinada a ovelles, cabres i cavalls.
Ja són 130 propietaris que s’hi han sumat
Des de la Cooperativa destaquen que algunes terres es recepcionen en perfecte estat, perquè s’han estat cultivant les darreres campanyes, si bé hi ha altres casos en què fa més de 20 o 30 anys que no s’hi sembra res, i en aquests camps cal que els peons s’emprin a fons amb la maquinària i les motoserres per retirar pinetons i malesa arbustiva de tota mena.
Fins ara ja són 130 propietaris els que s’han sumat al Cens de Terres, cedint un total de 280 hectàrees i fent possible que progressivament es recuperi el paisatge característic de l’illa i, sobretot, que molts camps formenterers siguin desbrossats, retornin a l’estat en què generacions d’illencs l’havien mantingut i contribueixin a la producció de cereals de km 0.
