Avui l’eriçó és un animaló que a vegades descobrim enmig de la nit, mentre es mou amb lentitud i s’amaga en una paret de pedra seca. Cau bé, protagonitza contes infantils i ens enfadem quan massa sovint en veiem exemplars esclafats a la carretera. Però en la Formentera preturística, quan la ingesta de carn era un fet celebrat i relativament ocasional, quan l’única lògica possible era la d’aprofitar tota proteïna a l’abast, l’eriçó també formava part de la dieta dels illencs.
La millor època per caçar-los, a l’estiu
La millor època per caçar-los era a l’estiu, quan aquests mamífers de devers 500 grams que s’alimenten de caragols, insectes, fuites i verdures estaven més rodanxons. Com que l’eriçó és nocturn, calia esperar a la lluna plena per sortir-los a cercar.
Com succeeix amb els conills, els gossos són bons aliats de l’home per caçar-los. Se solien emprar de mida petita, com el ca rater, ensinistrats per donar l’alarma quan detectaven un eriçó. En aquell moment s’allunya el ca perquè la presa no posi les punxes a la defensiva i delicadament per no fer-se mal, se l’agafa per baix amb les mans i se’l fica en un sac.
L’endemà se sacrifica l’eriçó, normalment amb un cop sec al cap, i comença l’operació per fer-lo comestible. Per retirar-li la capa de punxes, se solia practicar una petita incisió en una de les potes on s’introduïa una canyeta per bufar-hi. L’aire a pressió separa la cuirassa de la pell i en facilita l’extracció. Després cal rascar amb un ganivet les punxes restants i cremar la pell, com també és habitual de fer amb els porcs.
Diuen que el gust de l’eriçó recorda al conill i que té una xulla generosa, com la d’un porc
Una vegada l’hem fet net, s’obre l’eriçó per llevar-li els intestins i s’escalda almenys tres voltes abans de fer-lo bullir sense presses. En acabat se li retiren el cap i les potes i es talla a trossets la resta de l’animal, que se sofregirà amb ceba, tomata, pebrot i patata.
El gust de l’eriçó queda en la memòria d’alguns, que diuen que recorda al conill i que té una xulla generosa, com la d’un porc.
