Encarant la segona quinzena del mes d’abril els ramaders han de començar a planificar la tosa de les ovelles. Si l’any ha començat calorós i així continua, aquesta és una feina que s’haurà de començar a fer d’aqui a un parell de setmanes pel bé i la salut dels animals. I tornaran a plantejar-se els problemes de cada any, la manca de tonedors professionals que facin la feina i què fer amb la llana que s’haurà tos a les ovelles. De moment, però, la manca de ma d’obra que afecta a altres sectors no ajuda gens a l’optimisme.
En aquesta temporada s’haurà de confiar en què els joves tonedors que apunten sobre tot al Migjorn de Mallorca continuin agafant força i ganes de dedicar-se a aquest treball que és temporal per definició, gràcies a la seva afició per mantenir les tradicions.
Un mercat mort des de 2019
Pel que fa a la llana resultant, el problema ve d’enfora. Ara fa un parell d’anys, Gaspar Mas Miralles, responsable de subministrament de la Cooperativa Camp Mallorquí, explicava la situació: “A l’ovella se l’ha de tondre cada any i en aquest moment hi ha una paralització del mercat de la llana. Els ramaders i les cooperatives no tenim manera de gestionar la llana dels nostres socis”.
D’acord amb el Reglament CE 1774/2002 la llana és considerada un Subproducte d’Origen Animal No Destinat al Consum Humà (SANDACH). “En l’àmbit europeu es tracta d’un residu animal, amb les seves especificitats en el seu maneig. A Mallorca en l’actualitat no hi ha cap lloc per al seu tractament, de manera que la llana procedent de la tosa ha de ser emmagatzemada a les explotacions i cooperatives per a la posterior exportació a la península, ja que no es pot cremar, ni enterrar”, explicava a Fora Vila.
Les cooperatives de Mallorca produeixen al voltant de 100 tones de llana cada any. Aquesta xifra representa el 65% de tota la llana que es fa a Mallorca. Per al seu trasllat a la Península la llana ha d’ocupar el mínim volum possible. Amb la maquinària adequada per a la seva compactació s’obtenen bales d’uns 400 quilos de pes, mentre que la llana sense compactar és embalada en bosses de 70 a 80 quilos. Aquesta darrera opció és la que s’ha dut a terme el darrer any on hi va haver mercat, encara que amb preus de 7 cèntims el quilogram. Per això, els darrers anys, gran part d’aquesta llana acabava a la incineradora.
A ran d’aquesta situació, han anat sorgint iniciatives que cerquen donar una sortida de profit a la llana de Mallorca i com aïllant per a la construcció o com adob, se’n han fet algunes experiències en anys passats però cap d’elles ha acabat de cuallar.
Mallorca Rural, entitat que promou i defensa els interessos socioeconòmics de la zona rural de Mallorca, ha liderat un estudi per a la viabilitat de la llana d’ovella mallorquina com a material aplicable en el sector industrial. L’Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (APAEMA) ha estat l’entitat encarregada per dur a terme l’informe que s’ha finançat a través dels fons FEADER, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Fa uns mesos es va fer una jornada sobre aquesta problemàtica a Inca, amb la intenció d’arribar a la primavera amb els deures fets. Com a mínim es va aconseguir fer la radiografia de la situació amb molta de precissió.
Alguns dels resultats de l’estudi, passen per revertir aquesta situació actual, posant la llana a disposició de l’economia circular i local, sense la necessitat de vendre-la fora de l’illa, amb la posada en valor d’un producte natural i biodegradable, a la vegada que es cerquen nous usos per a la bioconstrucció, els fertilitzants, els substrats de jardineria, les robes ignífugues, la sanitat i els bioplàstics.
En qualsevol dels casos, les conclusions de l’estudi remarquen que és necessari obrir noves línies d’actuació i feina en referència al rentat del producte, la seva caracterització a nivell físic i químic, la coordinació del procés de recollida i transformació i establir-ne un model de traçabilitat.
Mallorca Rural conclou que la ramaderia es troba en una situació molt crítica, a l’illa. En els darrers deu anys la perdua d’animals ha estat constant. Es calcula que en un dècada la cabana s’ha reduit en prop de 50.000 ovelles (47.804) i l’anàlisi indica que encara no s’ha tocat fons. Dels 188 mil animals que es calcula que hi ha actualment encara es podrien perdre 4 mil ovelles cada any si no es troba remei per al sector. I la crisi provocada per la carestia dels productes que ha de menester el pagès tampoc no convida a l’optimisme. La llana, segons les conclusions a les quals han arribat, ha passat en poques dècades de suposar un ingrés important per al pagès, a ser un residu difícil de gestionar. La seva preocupació principal ara és com retirar-la perdent el mínim de doblers.
A més, la llana de Mallorca topa en el cost afegit de la insularitat que li resta competitivitat en el mercat mundial al qual es destina en l’actualitat perquè arrossega uns costos de logística i processat que difícilment es poden compensar amb el preu de venda. Actualment, les cooperatives agrícoles de l’illa fan d’intermediàries recollint la llana i enviant-la a un magatzem agrícola privat, Magatzem Canyelles, que la classifica, compacta i ven en exclusiva a una empresa llanera de Catalunya, MONLAN S.L. L’excepció és la Cooperativa de Pollença, que la ven directament a una altra empresa tèxtil catalana, RMT.
Un projecte d’economia circular i 75 mil euros de l”ecotaxa’
La darrera vegada que s’ha posat el tema damunt la taula ha estat ara fa unes setmanes. El Govern, a través de la conselleria de Medi Ambient, ha anunciat que dedicarà prop de 75 mil euros de l’impost de turisme sostenible per un projecte de creació de productes sostenibles fets a partir de l’aprofitament de la llana. L’empresa RECOART rebrà aquesta partida econòmica que preten impulsar l’economia social i circular, gestionar de manera sostenible els residus turístics i crear llocs de feina. El projecte té com a objectius impartir formació als ramaders d’oví de l’illa per a preservar la qualitat i valor de la llana, la creació de productes sostenibles fets a partir de la llana processada, que siguin comercialitzables i la creació de llocs de treball qualificats per a persones amb discapacitat i persones en risc d’exclusió social.
A través de la iniciativa «Wooly Sustainable», es podran tractar fins a 175 tones anuals, aprofitant un 75% del residu per crear els productes.
En total, la convocatòria, dotada amb 1,3 milions d’euros, ha subvencionat 14 projectes per valor d’1.027.140,37 d’euros i inclou cinc categories. En la primera, reutilització de productes, s’han subvencionat tres projectes, igual que en la destinada a la preparació per a la reutilització de residus. Pel que fa a la de compostatge i altres processos de transformació biològica, on s’han atorgat subvencions a dos projectes, mentre que a la categoria de reciclatge de residus se n’han atorgat tres. Per últim, tres actuacions estan subvencionades per desenvolupar projectes d’I+D+i en matèria de residus en el marc de l’economia circular.
