!--akiadsense-->
No descobrirem res si deim que enguany no està sent un any fàcil per la família del vi. Gent més preparada que aquesta redactora ja ho ha dit abans: un any ple de complicacions i entrebancs de tota mena. No importa esmentar-los, tots ens som conscients. Però hi ha diverses maneres de fer-hi front. En aquesta ocasió ens decantam per una que ens agrada. L’ha posada en paraules Andreu Oliver, de Can Majoral. Ben segur que recull el pensament d’altres que no estan avesats a posar negre sobre blanc el que pensen. Aquest article està escrit des del cor i la frustració per una anyada que, tot i els molts esforços, sembla que ens ha girat la cara. Idò cal fer una passa endavant. Agafar embranzida i com d’avior hem fet els mallorquins, anar passa a passa que “qui dia passa any empeny”. Gràcies, Andreu.
“Per Sant Mateu, el raïm meu, i el meló, teu. Per Sant Mateu, verema arreu
Per Sant Mateu, verema tot déu
Sant Mateu arribat, verema el savi i l’orat”
Però per Sant Mateu del 2020 ja no quedaven gaires raïms als ceps, quasi tots els vinyòvols de ca nostra ja tenen les finques veremades i les poques parcel·les que resten amb fruits frissen d’entrar al celler. Sensació que la verema ens ha passat per damunt amb una rapidesa i brutalitat inusitada, com si fóssim el famós coiot dels dibuixos del correcaminos que solia acabar atropellat per un camió o un tren quan estava a punt d’atrapar el famós beep-beep.
El 2020 serà recordat, no només per la pandèmia d’un minúscul virus anomenat covid-19 que ens ha provocat centenars de canvis a les nostres vides, sinó també per altres minúsculs essers que han provocat diverses plagues a les vinyes de Mallorca i a moltes més zones del continent europeu. Enguany sentireu verbalitzar que la verema ha estat difícil, complicada, problemàtica, irregular, adversa, solitària, amb els poals mig buits, seleccionant els raïms bons i tirant a terra els gotims afectats per algun problema, en definitiva no hem tengut una bona verema o el que seria el mateix hem tengut una verema dolenta. Ooohh !!, no mho puc creure però acab d’escriure una d’aquelles paraules tabús dins el mon dels vinaters, dolenta és la paraula maleïda que no és pot ni xiuxiuejar pel temor que la gent deixi de comprar vins pensant que verema dolenta significa vins dolents. Es ben hora de començar a dir les coses pel seu nom, de tombar tòpics i explicar les veritats de manera senzilla, clara, didàctica i sense ocultar ni utilitzar paraules estranyes ni subterfugis per tapar pors atàviques. No és possible que diguem que cada any és diferent, cosa certa, i també que cada any és excel·lent, millor esser transparents explicant virtuts o dificultats per apropar la pagesia i el vi al consumidor, cal esser un sector creïble, sincer, proper i no parèixer venedors de xarops de les pel·lícules de l’oest americà. Esser com els bons hortolans que, quan tenen un any de moltes malalties i d’inclemències meteorològiques, expliquen que l’any és dolent mentre venen els caixons amb els pocs productes sans, bons i gustosos que han pogut collir.
!--akiadsense-->
Hi ha anyades molt, però molt difícils. Vinyes sense raïms i amb poques fulles degut a un míldiu desbocat que ataca en plena floració i que dura fins ben entrat el mes d’Agost, paisatge vitícola que hauria d’esser verd en ple estiu però es transforma en marró degut al mosquit verd provocant que les fulles ja no ajudin a madurar el fruit dels ceps, cendra de l’oídium que apareix durant les humides i caloroses nits de Sant Joan destrossant els grans o esquerdant la pell del raïm per on hi penetra tota classe de fongs, onades de calor que cremen talment foc abrusant els grans, calabruixades que capolen abans d’hora i segurament algun company pot afegir algun altre incident que hem patit enguany.
!--akiadsense-->
Un any que ens ha ensenyat el significat pràctic de resiliència, a tenir paciència, a perseverar, a no defallir, a plorar sense perdre l’oremus, a fer canvis en el moment més inesperat, a perdre per no perdre-ho tot. Un any per aprendre dels errors, per reflexionar sobre el camí a seguir, per constatar que el vi és fa a la vinya, en definitiva, una anyada que ens ha ensenyat a esser humils.
!--akiadsense-->
!--akiadsense-->
