El de la ‘sobirania alimentària’ és un concepte que el 2019, quan es va crear la direcció general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, a alguns els va sonar llunyà. Llavors no sabíem que el temps, no només ens donaria la raó en la importància de tenir aliments de proximitat, sinó que ens aniria enviant senyals de manera periòdica. Les tempestes de principis del 2020 com Glòria, que va implicar prestatgeries de supermercat buides de producte fresc, ens van sacsejar la consciència de la necessitat de tenir producte de km0 a l’abast, aliè a les qüestions climàtiques i també a les del transport.
La constatació de la importància del producte local, però, es va produir durant el confinament per mor de la pandèmia de la COVID-19. Amb el gruix dels sectors paralitzats, el primari i agroalimentari va ser considerat essencial, no va aturar de fer feina proveint els mercats, que -després de molta insistència i treball per part de la conselleria- es van mantenir oberts, de producte fresc de les Illes Balears. La societat va valorar, de cop, la necessitat de tenir producte local i també la feina d’un sector del territori i també del medi marí. Un sector que fa feina amb elements vius i que, en ple mes de març del 2020, va topar amb collites ja sembrades i bestiar a mig créixer.
Però la història és capritxosa i ara ens posa un altre cop el tema de la sobirania alimentària ben davant els ulls. En el context de la guerra de Rússia i Ucraïna, que ha agreujat una crisi del transport per l’augment del preu dels combustibles i l’energia, la necessitat d’estar ben abastits torna a ser més urgent que mai. Als mercats hem vist menys peix fresc de l’habitual i també menys verdures i fruita fresca, en part, per la vaga del transport. La nostra sobirania alimentària se situa al voltant del 16% i tenim marge per reduir aquesta dependència externa.
Pensem-hi, tot són avantatges: el producte és més fresc i més sostenible, perquè evita la petjada de carboni i contribueix a mantenir un sector que ens cuida, tant amb el proveïment d’aliments, com amb la gestió que fa de més del 70% del territori de les Balears. I a més, la seguretat de tenir aliments a l’abast, que, en definitiva, juntament amb l’aigua, és l’únic essencial per a la vida.
