Aquests dies el món del vi és en plena efervescència. No hi ha dia que no hi hagi un tast o una fira, un viatge que haver d’emprendre o una mostra a la qual anar. És el moment de fer-ho, ara que la vinya dorm. En arribar la primavera i el despertar del vinyet haurem de tornar a la feina.
De moment, però, és temps de tirar de maleta i de mostres i partir a córrer món per donar a conèixer el producte.
De les moltes notícies de gent que va i que ve, avui us en volem parlar de la que protagonitzen una parella singular. Parlam de dues dones que, amigues de tota la vida, han agafat el costum de fer fires juntes i van allà on hi ha trui, aplegades. Bàrbara Mesquida (Mesquida Mora) i Mireia Oliver (Can Majoral). Avesades a viatjar juntes, han trobat el punt d’equilibri per fer feina, i negocis, i mantenir l’amistat sense que una cosa faci nosa a l’altra.
Ens ha cridat l’atenció i les hem seguides a Montpeller (Milléssime Bio) i a Barcelona(Barcelona Wine Week), dues estacions del seu viatge i, aprofitant la confiança els hem fet quatre preguntes. Aquí en teniu les respostes. Fins i tot amb això es coneix la sintonia que mantenen.
!--akiadsense-->
Se cert que cridau l’atenció, és el que sembla? Dues amigues que comparteixen la passió pel vi i gaudeixen de la relació a parts iguales? Però que és primer l’amistat o el vi?
Bàrbara: Primer és l’amistat. Ens coneixem des dels 3 anys. Hem anat a escola i a l’institut plegades. Només ens separàrem a l’hora d’estudiar a la universitat. Després ens retrobàrem per estudiar enologia i viticultura. Som amigues de tota la vida, ens coneixem bé. De vegades ens llevam les frases de la boca. Quan una cau l’altra hi és per ajudar-la a aixecar. Ens feim costat i amb una mirada basta per entendren’s.
Mireia: Creim que si Però que és primer l’amistat o el vi? Amistat!!!! I sempre ho hem tengut clar i si ho podem compartir amb vi encara és millor!!
Se us ha plantejat algun cas en què el negoci hagi posat aquesta amistat a prova?
B: Que venguem de família vinatera les dues és circumstancial. Primer l’amistat, però és cert que poder voltar juntes fa el dia a dia molt més agradable. Al contrari. Les dues juntes sumam i intentam ajudar-mos.
M: Mai, o en el meu cas no ho he notat
Només acabam de començar aquest 2020 i ja dius un caramull de quilòmetres fets. Ret aquest anar i venir? Que trobau d’aquest nomadisme de firants que practicau, surt a compte?
B: Per jo Mesquida Mora és un estil de vida, un projecte vital. Una manera d’anar fent i avançar. Si haguéssim de comptar les hores que hi dedicam, la retribució, etc.. Ja et dic que no surt a compte. Però hi ha coses que no es poden veure a un balanç comptable.
M: No sé si ret o no ret, a vegades agafes la maleta i no saps molt bé com anirà. Però és la nostra feina, intentar internacionalitzar els vins i que millor que amb bona companyia, ja que a vegades es fa una mica feixuc anar i venir
!--akiadsense-->
Acabau d’arribar i probablement amb el cap ple de projectes. Podeu desvetllar algun d’ells que sigui confessable?
B: El cap no atura de donar voltes… com més veus més vius i més ganes de fer tens. El que no tenim, però, és cap projecte conjunt… cada una té un bon berenar amb el seu celler.
M: Saps que xerram durant els dies que estam juntes, de feina i de no feina, de vins i de moltes altres coses i hem xerrat de mil projectes, però moltes vegades aquests queden dins un calaix perquè el dia a dia ens supera. No només viatjam, en tornar hem de fer la feina que no hem fet quant no hi érem.
