!--akiadsense-->
A la conselleria d’Agricultura podreu trobar un pagès de bon de veres dins un despatx. No dic que sigui l’únic, dic que em consta que ho és de veritat per què ho du a la sang. És Biel Torrents, fins fa ben poc un jove de Ruberts amb una finca on feia de ramader i de conrador, que vivia seguint punt per punt allò que el seu padrí li va ensenyar. Primer de tot l’amor a la terra i com fer feina perquè la terra estigués en equilibri i fos generosa. Sense destorbar-la més del necessari i pensant amb el rendiment d’avui, però també el de demà. En aquesta etapa el vaig conèixer. Ara n’enceta una altra, a la direcció general d’Agricultura, a la conselleria. Balears Vadeví ha volgut saber com s’està adaptant a aquesta nova responsabilitat i quines són les seves ocupacions i preocupacions. Aquí teniu la conversa.
Fa ben poc que deixareu la secretaria general d’Unió de Pagesos de Mallorca i ara us trobau al despatx de la conselleria. No us fa por que la feina darrere una taula us faci oblidar les arrels pageses?
El fet d’acceptar el càrrec que ara ocup em provoca un profund respecte, però no por.
He canviat la feina de pagès després de vint-i-set anys i ha estat una decisió difícil, ara bé, no he canviat la manera de ser, ni deixaré mai de sentir-me pagès.
El seu nomenament ha estat una de les sorpreses de la consellera Mae de la Concha, d’Unides Podem. Imaginam que existeix una sintonia suficient per superar les distàncies polítiques, si és que n’hi ha. Com es va produir el “fixatge”?
La política agrària a les Balears de Podem és molt similar a les reivindicacions dels pagesos de les illes i m’hi sent plenament identificat:
Compensacions a la insularitat, simplificació i agilització administrativa, etc. De fet, una trobada amb ells per debatre la insularitat va ser el primer contacte amb el partit.
És coneguda la participació en la tasca de negociació i posterior consens en la preparació de la Llei Agrària vigent. Una tasca que no va ser fàcil, ja que va ser necessari poder posar d’acord els interessos molt diversos del sector i els de distintes forces polítiques. Que recordau d’aquell moment i d’aquella etapa?
Que des del lloc que ocupava vàrem haver de cedir en certs aspectes, però també vàrem aconseguir que determinats punts fossin acceptats a la llei: promoció de la venda directa, bancs de terres, parcs agraris… Va ser un moment important perquè després de 40 anys de democràcia aprovàvem la primera llei agrària de les Balears amb un ampli consens de tot el sector.
Com a bon coneixedor del món de la pagesia sabeu que les qüestions administratives seran molt importants perquè el sector valori la vostra gestió. Com es pot millorar el que s’ha fet fins ara? Parlam de les ajudes i el seu repartiment i cobrament, per exemple…
Haurem d’analitzar els procediments que ens hem trobat i canviar tot el que sigui necessari per a aconseguir una major agilitat i simplificació. Fora cap dubte estarem fent un seguiment de prop de totes les tramitacions per evitar que es retardin innecessàriament.
!--akiadsense-->
El món del vi, dins el sector primari, és probablement dels pocs que avui és rendible. El seu pes dins el PIB, tot i que petit, no s’atura de créixer i cada any es factura més. Com veu el seu futur?
La funció del sector de la vinya i del vi és importantíssima i no es pot mesurar únicament per l’aportació al PIB. L’articulació del territori i la funció paisatgística són elements que usualment no es valoren però s’han de tenir en compte, a part, d’aportar un valor importantíssim al nostre patrimoni gastronòmic i cultural.
Respecte al seu futur, duu una bona línia (ho demostra el creixement constant) i estic convençut que té possibilitats de poder créixer encara molt més.
Seria partidari de plantar més vinya, com ho era el seu predecessor?
Sí, fora cap dubte; hem de tenir present que en altres èpoques de la nostra història hem tengut deu vegades més superfície de vinya de la qual tenim actualment. Això sí, la producció ha d’anar acompanyada d’una bona gestió, tant de la transformació com de la comercialització.
La regulació en el món del vi, pel que fa a les figures de protecció, és estricta i el debat sobre les DO (Denominació d’Origen) és ben viu. Sou partidari de la situació actual? Us decantau per la unificació en una de sola?
El vi ha seguit una trajectòria d’èxit els darrers anys i la funció que em pertoca en aquest moment és d’acompanyament al sector; això vol dir que és el sector qui ha de triar aquelles eines que li són més convenients; per tant, el que farem serà donar-los suport en les seves decisions.
La recerca ha estat fonamental per la revifalla del sector i el seu posicionament en el mercat: ara vivim un moment de recuperació de les varietats autòctones però els productors es queixen que la tramitació del reconeixement de noves varietats pròpies és molt lent i que la burocràcia els ofega. Que els podem dir?
Que estam convençuts que tenim un patrimoni genètic en vinya molt valuós i de futur, i que farem tot quan estigui a les nostres mans per afavorir. Som conscients de la dilació en les tramitacions i el fet que això suposa, però intentarem fer tot quan es pugui per reduir els tràmits.
Us lleva la son la xylella? Que us la lleva?
Més que la xylella em lleva la son totes les mesures que hem d’implementar per contrarestar els seus efectes i aquestes han de ser molt potents i variades, des de diferents fronts, amb la necessària implicació tant del govern com de la societat.
Quins objectius us marcau per què d’aquí a quatre anys puguem fer un bon balanç del seu pas per la conselleria?
L’equip actual ens hem marcat uns objectius molt clars: compensar la insularitat és imprescindible; aconseguir una administració propera al pagès; dur a terme els pagaments de manera més ràpida i, en general, una posada en valor de la pagesia de les Illes Balears.
!--akiadsense-->
