!--akiadsense-->
Les dones a la nostra família han estat determinants en dos moments molt importants de la nostra història”. Aquesta és una de les primeres observacions que fa Araceli Servera Ribas que ara mateix codirigeix el celler amb el seu germà Xavier. Desena generació des de que fan vi i segona des de que l’embotellen.
Al rebesavi d’Araceli, el van destinar com a militar a Navarra i d’allà va dur na Rosa cap a Mallorca. Varen tenir quatre fills i ell va morir. I, quasi en paral·lel, la fil·loxera acabava amb totes les vinyes.
“Era l’any 1895, i aquest és precisament el nostre mèrit. No és que siguem els més antics, és que vàrem ser dels primers que vàrem replantar. I jo crec que en part és perquè a la meva rebesàvia li agradava molt el vi “, afirma.
Assegura que en aquella època, a més, varen ser dels pocs que varen optar fer front a aquesta inversió. Albercoquers i ametllers rebien subvencions però la vinya no. “Era molt costós perquè en aquell moment no podies comprar planta empaltada. S’havia d’arrencar la vella amb totes les arrels, esperar un parell d’anys, després plantar un peu americà. Havies d’esperar 2 o 3 anys que el peu fos fort i empaltar en camp. Des de que tu arrenques fins que tornes a plantar poden passar 6 anys. I són 6 anys sense benefici i molta inversió”, diu la directora de Ca’n Ribas.
Des d’aleshores es va continuar fent vi, però a granel i l’altre punt d’inflexió va arribar als any 80 i, de nou, les promotores varen ser dones, Joana i Maria Antònia Oliver-Ribas. Aquesta darrera, mare dels actuals directors i presidenta de l’empresa.
Les dues germanes Oliver-Ribas, junt amb el primer enòleg, Francesc Servera, pare dels actuals directors, varen proposar varen proposar al seu pare Biel, propietari del celler, passar a embotellar el vi per fer-lo de més qualitat. Biel Oliver-Ribas, al principi no va concebre que la petició li fessin les seves filles i no un dels seus fills. No no tenia clar. “Va ser la meva padrina Concepció, la que va intercedir i la que li va dir al seu home que les deixàs provar. I així ho varen fer. La meva padrina va morir 4 anys més tard coincidint amb la sortida al mercat del primer vi de guarda al que li vàrem posar Sió en record seu”.
Més de 30 anys després, la direcció ara recau en els seus fills Araceli i Xavier. Cap dels dos tenia previst dedicar-se al món del vi però s’hi han trobat i ho viuen amb passió.
Araceli explica que ella anava per bioquímica i a l’hora de fer unes pràctiques universitàries una opció va ser el laboratori del celler. Ella tenia 20 anys i es va trobar amb Sara Pérez, una enòloga catalana que amb 24 anys estava fent el seu primer assessorament a un celler.
Ca’n Ribas és el celler més antic de Mallorca i tot i que en algun moment dels anys 90 hi havia pocs restaurants a Zuric que no tinguessin els seus vins. Ara la majoria els venen a l’illa.
Vins que neixen de vinyes sembrades enmig de macs de torrent un terrer molt particular, sobretot de varietats mantonegro, pròpia de la zona i prensal blanc, però també callet, i la recuperada gargollassa que és prefiloxèrica. Una petita parcel·la de viognier (una varietat que la directora i enòloga de Can Ribas més que forana la considera mediterrània) i carbernet sauvignon, merlot i sirà que ajuden a reduir el grau de la mantonegro.
!--akiadsense-->
S’ocupen que les vinyes produeixin poc més d’un quilo per planta, es verema a mà tot i tot el raïm passa per taula de selecció. És per això que es plantegen créixer, però no molt per poder mantenir els mateixos procediments.
Les vinyes, totes elles amb certificació ecològica. Però pel que fa a l’agricultura ecològica també en són molt crítics.
“Consideram que l’agricultura ecològica s’ha acomodat. No veim que sigui una bona filosofia que allò que en agricultura convencional es tracta amb un producte, en ecològica el tractem amb un altre o amb diversos i ja està. Ha de ser un tot. Una actitud” afirma Servera Ribas.
I posa dos exemples: Quan encara no tenien totes les vinyes ecològiques, van comprovar que les de viticultura convencional generaven manco CO2 que les altres perquè feien menys tractament. “Això no té massa sentit”, assegura.
L’altre exemple és que ara s’han d’enfrontar amb una plaga de mosquit verd, i el producte que els permet fer servir l’agricultura ecològica per combatre’l ataca també les abelles i això no els beneficia. Actualment estan fent assajos per reduir a manco de la meitat la quantitat recomanada pels fabricants i han comprovat que l’efectivitat és la mateixa, però amb menys perjudicis pel medi ambient. Per Servera Ribas, “’hem de mirar més enllà. Hem de fer un canvi de xip“
Així i tot i encara que l’ecologia sigui una prioritat per Ca’n Ribas, ho és també la qualitat. “No vull que els meus vins estiguin a l’estanteria dels ecològics. Vull que estiguin a l’estanteria dels bons”, diu Maria Antònia Oliver-Ribas.
Els vins
Produeixen 160.000 ampolles. De la gamma Ribas fan tres vins: Un blanc de prensal, un negre de mantonegro, cabernet sauvignon, sirà i merlot i un rosat. L’únic que fan.
“Vàrem decidir fer-lo amb mantonegro, callet i gargollassa tot i que el color pàl·lid, com tipus provençal, que és propi de les varietats mallorquines, no estava de moda. Ara en canvi el venem moltíssim” afirma la directora de Ca’n Ribas.
Fan el Sió blanc i el negre, el nom del qual homenatja a l’àvia Sió i segurament els més coneguts del celler i finalment Ribas de Cabrera, que és el vi de la gamma més alta que recupera el nom antic de la família i només s’elabora els anys de collita excepcional.
Tots aquests vins es venen a l’avançada, és a dir abans d’elaborar-los i sobre una previsió i afirmen que tenen llista d’espera.
!--akiadsense-->
El vi de Camper
La marca de sabates mallorquina Camper propietat de la família Fluxà, té una petita parcel·la de vinya de la qual a Ca’n Ribas fan el vi Brutus.
És un vi exclusiu, del que se’n fan només mil botelles i que es pot trobar als restaurants i hotels que Camper té a Barcelona i Berlín. Neix fruit de la relació d’amistat entre les dues famílies, Ribas i Fluixà.
El futur de Ca’n Ribas
El futur d’aquest celler passa per una ampliació que suposrà un creixement d’aproximadament un 20%.
S’està fent una ampliació de les instal·lacions que dirigeix l’arquitecte Rafael Moneo i el despatx Canals-Moneo. La previsió és que estigui acabat el de maig de 2019.
Es tracta d’un edifici de poc més de 800 m2 que acollirà la sala de fermentació dels vins blancs i rosats, un celler subterrani de bótes que complementarà l’actual, les instal·lacions d’embotellat i etiquetat i una sala de tast.
L’exterior de l’edifici s’integrarà en el conjunt arquitectònic actual que data del s.XVIII. L’interior, en canvi, tendrà una imatge més contemporània gràcies a la utilització de formigó blanc amb espais molt oberts i un joc de llums.
Pel celler hi passen cada any prop de 10.000 persones atretes o bé per les cases antigues, a les quals es fa una visita o bé pels tastos que també organitzen.
Ara, la voluntat de l’actual direcció del celler és mantenir les mateixes referències, incrementar-ne la qualitat i aconseguir una projecció internacional de les varietats mantonegro i prensal.
