La meva percepció de les feines del camp, la percepció que jo tinc de la meva infància (anys 60-70) és que tot era pautat, tot era previst, quan iniciàvem la recol·lecció de l’ametlla just abans de la Mare de Déu d’Agost ho fèiem sempre igual, començàvem a la finca de Son Torrella amb la varietat d’ametlla: Des Nostres seguíem amb els Poetes…, després davallàvem a la finca Es Tancat, al costat del poble i seguíem amb la varietat Avellanes. Els Eivissencs i Pont Bort havien d’esperar eren massa verdes, males de tomar.
Aquesta rutina pautada, era del tot prevista. Mon pare seguia el ritu igual tots els anys, d’aquesta manera aconseguia collir les ametlles ben madures i que estiguessin a l’arbre, que no haguessin caigut per terra i que fossin bones d’espolsar i bones de pelar evitant i minimitzant, haver de pellucar (això sí, necessitàvem assolellar-les, perquè fossin ben seques i es poguessin guardar). El preu baix de l’ametlla i la recol·lecció a màquina va comportar una minva en la seva qualitat. El fet de no fer una separació varietal de l’ametlla, de no assolellar-les, i la introducció de noves varietats més productives, però menys gustoses, ha provocat una minva de la qualitat de l’ametlla!
Aquesta rutina cíclica, pareixia inalterable, era del tot prevista, primer les ametlles, després la verema del raïm i després les garroves.
Era una praxi que jo com a nin veia fer, any rere any, sense massa alteracions. Les tronades després de la Mare de Déu d’Agost, que refrescaven l’ambient i provocaven un dia de descans de la feina i que ens brindaven la primera collita de caragols, la pluja feia que les plantes recuperessin forcés per encarar la seva maduració.
La meva percepció és que hem perdut l’ofici fent feina, que hem perdut l’oremus, o que certament hi ha hagut canvis en el clima, que han fet que aquests records meus d’infància, esdevenguin una prova irrefutable del canvi climàtic.
Segurament, dins aquelles pautes cícliques d’organització de la feina, hi havia una dosi molt important de conveniència, primer les ametlles que era el més important, el més valuós i que era bo, era important collir-les al seu punt òptim per no fer malbé la collita i per preservar al màxim la seva qualitat (assolellar, selecció varietal…) la verema venia després tombant el setembre, quan el raïm era ben madur, quan havia refrescat un poc i permetia fermentacions més fresques, més pausades que també garantien millor la qualitat del raïm. Després venia la recol·lecció de la garrova, que en tot cas podia esperar, que es podia recollir parcialment del terra sense perjudicar la seva qualitat! (menjar per animals i el valuós garroví per a la cosmètica i rebosteria)
Una delícia que podem menjar aquests dies és el gelat d’ametlla crua novella, és molt fàcil de preparar: colliu les ametlles, encetau-les i pelau els bessons d’ametlla. Encara són ben blancs, no caldrà ni escaldar-los, seran bons de pelar, triturau els bessons dins llet preparada (200 grams o 250 grams de bessons d’ametlla per un litre de llet preparada), posau-lo al congelador remenant-lo cada 30 minuts o emprau una màquina de fer gelat de bomba!
També podeu substituir la llet per aigua amb sucre i aconseguireu un sorbet deliciós!
*A l’estiu tota cuca viu.
*Cada cosa al seu temps.
I a l’estiu, cigales.
*I la Mare de Déu nom Joana.
*Per Sant,Bernat es sac cordat.
*Sant Bernat, tapa-li és cap.
Els antics grecs van descobrir que les llavors de la garrova, sempre tenen el mateix pes (al voltant de 0,20 grams) i per això ho van usar per a mesurar el pes dels metalls preciosos. Les negociacions van ser amb els àrabs que van sentir dels grecs la paraula (banyes de fusta) quirats (quirats) Els coneguts quirats d’or. La paraula karat va entrar per primera vegada en anglès a mitjan segle XV. Deriva de la paraula francesa quirat que al seu torn prové del carato italià. La paraula gairebé segurament deriva de l’àrab q īr āṭ que va venir de la kerátion grega que significa llavor de garrofer. En l’època grega i romana s’usava com una unitat de pes.
