Sant Miquel és un dia de festa, els treballadors tenen lliure i els amos i amitgers han de passar comptes amb els senyors.
Dia en què s’acaben els contractes agraris de parceria o arrendaments agraris.
Els contractes de mitgeria o parceria solen ser de quatre anys i és el dia de Sant Miquel que passaran comptes de tot l’any, que rescindiran el contracte o bé en faran un de nou.
Però Sant Miquel és molt més que un dia de passar comptes és el dia que tot comença i tot acaba, és el dia que comença i acaba l’any agrícola.
El temps rodó!
El temps no és una línia recta amb avançament infinit cap al futur, com mos han fet creuré!
El temps anual, és una circumferència, una el·lipsi si tant voleu!
Una el·lipsi repetitiva i rutinària en què hi ha establert les estacions, el clima i Meteorologia, les diferents etapes dels cultius i les seves feines.
A la tardor pluja i recolliment, a l’hivern fred i descans, a la primavera variabilitat, bon temps i explosió vegetal i a l’estiu, calor i fruita.
L’any està a punt de començar, cal preparar la terra pel descans i per a la sembra, les feines de recol·lecció han acabat, les feines agrícoles han acabat i ja mira’m al futur.
El vi novell fa bonys!
Al celler és temps de premsar “el vi novell fa bonys” aquesta dita no sé si és certa! Però no ens podem entretenir tastant el nou vi, cal moure’s de pressa, cal estrènyer bé la premsa, cal prémer-la de pressa que el vi no espera, no s’hi val a badar, són dies de fer feina a cobro, dins el celler, deixant caure la pluja a ple, pluja que ens reconforta, alimenta la terra, la fa fèrtil i fa possible el miracle de la producció.
Les feines al celler després de la premsada seran més pausades, més trenqui-les, més netes i exhaustives, però igual d’importants, trascolar, premsar, trasbalsar fins a arribar a colgar el vi!
Colgar el vi
Colgar el vi és la feina que feim al celler de dipositar-lo dins dipòsits ben plens i ben tapats, però amb la certesa que ja han conclòs la fermentació tumultuosa (alcohòlica) i la segona fermentació (malolàctica) quan sabem del cert que les dues fermentacions ja han conclòs, és l’hora de colgar el vi, tot esperant que sa tranquil·litzi, que decanti els baixos, que amb l’ajuda del fred vagui cristal·litzant les parets de cremor tàrtara que ajudarà a l’estabilització i arrodoniment dels vins.
Sant Miquel, però és el Sant de la burocràcia, dels contractes, aquesta burocràcia que ens ofega i ens fa més vulnerables, he arribat a pensar que les empreses grosses ja els hi va bé l’augment de burocràcia, ja posaran els mitjans per complir-la, tot mirant com els artesans ens hi ofega’m.
Codony bullit en most
Aquest plat dolç és molt bo de preparar, al celler quan posam el most dins la caldera per fer el vi bullit, el vimblanc, també hi posam una embosta de garroves i un grapat de codonys tallats a trossos, això ho feim per aromatitzar el vi. El bullim durant unes dotze hores fins que s’ha minvat un 40 %, després el decanta’m i hi inoculam llevats, un tassonet de vi que estigui fermentant serà suficient. Els codonys en lloc de tirar-los els podem servir a taula com a dolç. El podem endolcir un poc més amb una cullerada de mel.
-El vi novell fa bonys.
-Si no hi ha saó, té maldecaps el pastor.
-El setembre s’endú els ponts o eixuga les fonts.
-El maig murta, el setembre fruita.
-Setembre sense saó, collita sense braó.
-Per Sant Miquel, els pagesos guanyen el cel.
Tramuntanada per Sant Miquel, tot l’any miraràs el cel.
Per Sant Miquel, el porc té gust de mel.
Carn fa carn i vi fa sang.
El vi fa fer cançons.
Beure com un xot.
Dur una bona moixa, o un bon gat.
Un vi que fa fer gloses.
(Fraseologia extreta del calendari folklòric de Mallorca, Rafel Ginart).
