Per Sant Pere enrevoltam la figuera, esperant gaudir de les primeres figues flors madures. El mes de maig ja menjarem els primers albercocs primerencs (Currot) que són una delícia al paladar, ferms, groguencs i gustosos, però el raïm!, el raïm es farà esperar encare (“...uvas moscatel, con su cristalina gotita de miel“, com deia Juan Ramón Giménez, a Platero y yo)
Sant Pere és al llindar, és la frontera.
Si hem superat satisfactòriament les inclemències del temps del mes de maig i primera part de juny (hasta el cuarenta de mayo no te quites el sayo y para no errar la cuenta hasta el cincuenta) ara vindrà un temps de placidesa, un temps càlid i sec que no ens farà anar de corcoll, si hem menat la vinya lliure de malures ara ens tocarà de gaudir-la.
Si hem fet les feines bé i d’hora (esporgar, lligar la vinya, llaurar-la, fer l’herba...) ara a poc a poc s’acosta el merescut repòs, temps per a contemplar aquest mar verd que és el vinyet.
Els dies són molt llargs, i ja s’acurcen!, però de manera imperceptible encara. Ho sabem perquè ho hem llegit, els dies són llargs, molt llargs, com deia un treballador que vaig tenir fent feina, en Daniel de l’Equador (no s’acaben mai) vivia a un calorós àtic al Pont d’Inca i quan havia consolidat la son era hora de llevar-se, perquè nosaltres fèiem i fèiem horari d’estiu, ens posem ben prest el matí per intentar enganyar el Sol.
No he entès mai aquesta dèria que tenen els estats de fer canvis horaris estiu -hivern, no seria més senzill que fos cadascú, cada empresa que decidís quin és el millor horari, és el que nosaltres fèiem al llarg de l’any i no ho podríem fer d’altra manera!
Glosses i dites
Per Sant Pere enrevoltam sa figuera.
Per Sant Pere, el blat ja és a l’era.
Al juny, el blat al puny.
Sant Pere, clau de l’estiu.
Juny calent, bon vi i bon blat.
Saps que voldria tenir?
Un paner de figues flors:
i una llebre amb arròs
i una quarta de vi.
sant Pere és a vint-i-nou,
i Sant Marçal és a trenta
i, amb sa mateixa sempenta,
pegam dins es juliol.
