!--akiadsense-->
La família Ribas, que ha vetllat amb gelosia el seu passat centenari, ha entrat de ple en el segle XXI amb un edifici nou on a partir d’aquesta pròxima verema es faran els blancs i els rosats. Es tracta d’una construcció singular el projecte del qual ha estat firmat per un arquitecte de referència: Rafael Moneo (Tudela, 1937. Premi Pritzker 1996, entre molts d’altres). Aquest és el seu gran projecte a l’illa de Mallorca. No és gran en el sentit volumètric sinó perquè, com els dos anteriors, deixarà una petjada ja inesborrable. Moneo ha estat també l’artífex de l’edifici de la Fundació Pilar i Joan Miró, de Palma (ara Fundació Miró Mallorca) i dels tallers de Camper a Son Fortesa, a Alaró.
!--akiadsense-->
Per tot això, veure el nou celler de Can Ribas és com retrobar-se amb les línies pures i austeres que agraden tant a l’arquitecte. Encara per estrenar, les noves instal·lacions encara són verges del trui que arribarà només d’aquí a unes setmanes, quan comenci la verema. Ara és un territori per recorrer en silenci i on gaudir de l’estètica dels materials, de la llum i del color. Cada línia està pensada per poder aprofitar l’espai al màxim, sense ultrapassar les rigoroses prescripcions municipals.
El conjunt arquitectònic de la possessió pertany al Catàleg de Patrimoni Històric de Consell i per tant té el nivell màxim de protecció. Però el negoci ha crescut en aquestes darreres dècades i també la producció i Can Ribas necessitava un espai nou que pogués encabir les 200.000 botelles que es fan cada any.
!--akiadsense-->
L‘arquitecte juga però amb els distints nivells per guanyar donant metres quadrats per treballar: és un celler, un espai de feina i la funcionalitat és l’objectiu principal. Però darrera de tot hi ha l’harmonia, l’equilibri. Res no sobra ni falta en un projecte que perviurà en el temps, quan tots els que vàrem compartir la festa de la inauguració ja no hi serem. Per què Rafael Moneo ha firmat un projecte pel present i pel futur de Can Ribas.
Si l’interior sorprèn per la seva bellesa, vist des de fora s’aprecia com s’ha integrat en el paisatge. Gràcies als materials que cobreixen les façanes, la vista passa de l’edifici a les vinyes i a la llunyana Serra de Tramuntana sense distorsions. Emmarcat al peu de l’era de Can Ribas, avui el celler forma ja part de la imatge centenària de la possessió tricentenària.
S’han aprofitat els desnivells i s’ha jugat amb la vegetació ja existent per donar personalitat al conjunt, de manera que fins i tot els xipresos, les palmeres i els garrovers que ja hi eren abans de la construcció, han quedat integrats en la imatge exterior del nou celler.
Es tracta d’un edifici amb una nau diàfana amb coberta amb dos aiguavessos. La planta a nivell el magatzem de botelles i l’embotelladora així com una part de l’elaboració dels vins blancs i rosats.
En una planta inferior hi ha l’espai dedicat a les visites que s’obre a la vista de la sala de bótes. En aquest nivell hi ha la sala de tast i el cementiri de botelles.
I a baix de tot, el silenci i una temperatura l’estabilitat de la qual garanteix el procés de criança dels vins
!--akiadsense-->
El millor que podeu fer és visitar Can Ribas i recórrer vosaltres mateixos l’edifici per poder gaudir sense filtres de l’experiència. I en sortir, tastau els vins de Can Ribas. L’experiència s’ho paga.
I mentrestant, i passada la magnífica festa d’inauguració, arriben els temps de feina. Can Ribas recuperarà la seva raó de ser: fer vi, bon vi. Enhorabona i que sigui per molts d’anys!
