Aquests dies ha estat notícia que un jutge de l’Audiència Nacional ha citat com a investigades dues empreses elaboradores de vi per, suposadament, cometre un frau en la comercialització de vins de criança, reserva i gran reserva que no complien els requisits de permanència en botes de roure per l’envelliment i tampoc complien els volums de comercialització declarats a la seva denominació d’origen. El jutge ha citat, a més, a l’empresa encarregada de certificar la correcta elaboració i comercialització d’aquests productes. Aquest judici ens dona peu a comentar un aspecte no massa conegut com es fa el control de la qualitat de processos i productes de tots els sectors productius. No parlarem en aquest article del judici en procés, sinó de com està organitzat el control dels productes alimentaris elaborats i emparats per les marques de qualitat: denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides. Perquè un dels segells bàsics de les marques de qualitat és la certificació de la garantia del seu producte que s’ha d’ajustar de manera estricta a la normativa legal establerta. Aquest control és molt important pels consumidors perquè ens assegura que els productes van avalats per un procés estricte de seguiment dels processos des ‘de la granja a la taula‘, per dir-ho en les paraules de l’estratègia establerta per la Unió Europea.
Totes les empreses han de complir la legislació que regula les seves produccions, segons mana la Unió Europea. Normativa que és recollida pels estats i les comunitats autònomes i, finalment, per les denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides que, a més, estableixen en els seus documents propis: estatuts, plec de condicions, reglament i manual de qualitat les característiques específiques que han de tenir els seus productes. Les empreses adscrites a les DDO i IIGGPP es comprometen a complir aquestes disposicions i acceptar-ne el control per part de les empreses certificadores de la qualitat. Els objectius genèrics del procés d’acreditació el que pretenen és donar seguretat al consumidor de la garantia de qualitat del producte que compra o usa i per les empreses la seguretat de la qualitat dels seus productes i processos.
Vegem com es du a la pràctica el control dels productes alimentaris. La Unió Europea delega, a través d’un reglament, a la EA (European Acreditation) associació sense ànim de lucre i independent del poder polític, els processos d’acreditació que tenen lloc en els diversos països. A l’estat espanyol, l’EA delega en ENAC (Entitat Nacional d’Acreditació) el control.
Un control estricte, que compromet les empreses i les certificadores
En el cas dels consells reguladors de vins de Mallorca, les denominacions d’origen Binissalem, Pla i Llevant i la IGP Mallorca tenen certificadora pròpia. Els cellers adscrits a les IIGGPP: Illes Balears, Serra de Tramuntana-Costa Nord, Menorca, Eivissa i Formentera són certificades directament pel Govern Balear. La tasca de les certificadores consisteix a comprovar que vinyes i vins compleixen les especificacions establertes al plec de condicions. Realitzen el control de les vinyes: varietats cultivades que siguin les autoritzades, marc i tipus de plantació i producció. I en els cellers els processos d’elaboració, ús de composts, producció, etiquetatge, comercialització, numeració dels vins mitjançant les contra-etiquetes (cada botella de vi té un número específic que permet conèixer totes les seves característiques), controlar les característiques físico-químiques dels vins mitjançant anàlisis i la seva traçabilitat. Ara s’està introduint l’etiquetatge nutricional. Les DDO Binissalem i Pla i Llevant tenen panells de tast en els que especialistes experimentats i formats per la mateixa certificadora comproven si els vins s’ajusten a les característiques establertes en el plec de condicions i, especialment, que no tenguin defectes. Raïms i vins que superen tots aquests controls són reconeguts com a propis de la DO i poden ser comercialitzats.
Tornant a l’inici de l’article sobre casos de possibles irregularitats. Les empreses són responsables, en primer lloc, de la seva producció. Però, en segon lloc, les certificadores són les que exerceixen el control sobre les empreses mitjançant les seves auditories. I, les certificadores, són auditades per ENAC per garantir que compleixen les seves funcions.
Llavors es podria deduir que en el “cas Valdepeñas”, alguna cosa ha fallat en tot aquest procés de control.
