!--akiadsense-->
“Sense vendes durant prácticament dos mesos, i els que encara no sabem, amb els canals de distribució tradicional inactius, amb els magatzems plens i amb un decret d’alarma que, oh, contradicció, ens considera sector essencial i ens dificulta la possibilitat de fer ERTOs per reduir les despeses, el futur és molt i molt preocupant” . Aquest és el cantet que fan els productors de vins de Mallorca. Es considera que el tancament del sector turístic i la restauració ha provocat la pèrdua del 50% del mercat del vi fet a Mallorca, pel cap baix.
Les bodegues que han pogut fer un Expedient de Regulació Temporal de l’Ocupació és perquè tenen botiga, cafeteria o restaurant, o com algun cas molt concret, perquè formen part d’un grup empresarial que toca la distribuciò. “Però són una minoría, a la resta que ho hem volgut presentar o ens han dit que no o encara esperam”, ens diu una font fiable del sector.
I és que la situació financera de les bodegues, si més no de la majoria, és apurada. Mentre les vendes están practicament en coma, la feina continua al vinyet i les despeses s’acaramullen. El perfil majoritari dels cellers és una empresa familiar, amb una economia en equilibri precari que depèn de moltes variables i amb una producció petita; que treuen el cap en el mercat fent un producte singular, de qualitat i sostenible.
El confinament també ha complicat les feines a la vinya, hi falta ma d’obra qualificada. Unió de Pagesos de Mallorca ha fet una crida als desenfeinats perquè s’apuntin al borsí que han fet perquè necessiten braços a fora vila i són molts centenars, els que s’hi han apuntat però el problema és que la majoria provenen de l’hostaleria , que ha abaixat la persiana no se sap fins quans, i no tenen costum de fer feina al camp. “Venen, però molts al tercer dia ho deixen córrer perquè no están avesats i no saben que fer feina a fora vila és dur”, reconeix un pagès a Balears Vadevi. “A més la vinya necessita gent amb experiència, és una feina especialitzada, delicada i no hi val qualsevol! “
!--akiadsense-->
Al celler es fa necessari anar pensant en fer lloc als vins que vendran amb la nova anyada. “El problema és acumular botelles, i amb les que ja hi ha de l’anyada d’enguany que en farem si no podrem vendre?. Els blancs i els joves haurien de sortir d’aquí a l’estiu i no tenim mercat abastament. La venda a domicili no resol el problema”. És un altre vinater que es declara angoixat per la situación de paralització de l’activitat de bars, restaurants i hotels, els majors clients del sector.
Els més optimistes pensen que enguany la situació obligarà a apostar per fer poc raïm i de molta qualitat per no entrar al celler més que el millor de les vinyes. I així i tot, això no és la panacea perquè no soluciona el problema financer que es planteja a un horitzó de mitjà termini i de molt curt per aquells que tenen factures que pagar que venen dels mesos anteriors o compromisos adquirits amb els bancs.
El sector, que en els darrers anys havia apostat per l’enoturisme per equilibrar els resultats en els mesos més fluixos del turisme, ara tampoc no hi pot confiar. Enguany amb la campanya d’estiu ferida de mort, la tardor i l’hivern es plantegen amb moltes d’incògnites i la incertesa obliga a ajornar sine die molts dels projectes. Una mostra, els Wine Days de la DO Binissalem, que va desisitir ja de fer-la per la primavera, com és habitual i ara ja està pensant si enlloc de preparar-la per la tardor la deixa, definitivament per l’any que ve, esperant que la situación ja s’hagi normalitzat.
Per tot plegat, els ulls del sector estan posats en les administracions a l’espera de rebre el suport necessari per mantenir el nas fora de l’aigua. “Necessitam campanyes de promoció en el mercat local que ajudin a donar a conèixer el vi de Mallorca als mallorquins, que ara és el moment d’apostar pel producte de quilòmetre zero, també en el cas del vi, ens diuen des dels cellers. Recorden que ara només el 17% de la producció es ven en el mercat local.
!--akiadsense-->
De forma inèdita, el sector dels productors de vi de Mallorca ha reaccionat amb intel·ligència i creativitat, posant en marxa iniciatives innovadores de venda on line i a domicili i engegant la primera campanya promocional conjunta. I la conselleria d’Agricultura del Govern i el departament de Promoció Econòmica del Consell de Mallorca han donat ja les primeres passes.
Els productors de vi, no obstant, volen que se’ls tengui en compte quan es pensi en la compra d’excedents com ha estat en el cas dels productors de llet o de fruita i hortalissa que són els que ara per ara tenen més excedents. Es comprarà producte a productors, cooperatives i societats agràries de transformació (SAT). En el cas de la llet, es comprarà a indústries agroalimentàries. L’execució es farà a través de contractes amb l’empresa pública TRAGSA.
Des de la Direcció General de Sobirania Alimentària justifiquen aquesta iniciativa: “ Es tracta d’una mesura excepcional amb dos objectius clars. D’una banda, preservar l’activitat del sector primari, afavorint la comercialització de les seves produccions. Cal recordar que amb la paralització del sector de l’hostaleria, la restauració i el servei d’àpats, entre d’altres, derivada de la COVID-19, el sector agroalimentari ha perdut al voltant d’un 70 % de la comercialització dels seus productes”.
Aquests excedents que adquirirà TRAGSA serán distribuits a les ONGs que es dediquen a atendre les necessitats dels més vulnerables. La conselleria considera els sectors agrícola, ramader i pesquer estratègicament indispensables per al subministrament d’aliments frescs a la població. “La producció d’aliments a partir d’explotacions agràries petites i mitjanes, distribuïdes arreu de la geografia balear, resulta indispensable per al manteniment del teixit econòmic i social i per al proveïment d’aliments, i ha de ser el focus d’atenció prioritari“.
El futur és ara una pàgina en blanc o, si més no, amb quatre ratlles just esboçades. Els vinaters, com la resta dels sectors productius de Mallorca i de les Balears contenen la respiració a l’espera de conèixer el calendari concret del desconfinament i de la represa de l’activitat. Quan reobrin els restaurants i els bars hi haurà el primer bri d’esperança…que no es torbi massa!
