El giró ros està entre les varietats de vinya cultivades des de més antic a Mallorca. Com passa amb tantes altres sabem que existeix perquè la tenim present, però en desconeixem l’origen i on i quan es va formar aquesta varietat que està destinada a ser de les més exitoses entre totes les que es conreen a l’illa.

Deixam per un altre article la narració de la seva recuperació i ara ens centrarem en les cites bibliogràfiques en què se’n parla.

Giró Ros, una varietat amb molt de potencial pels vins de MAllorca en el futur inmediat/Cedida

El diccionari Alcover-Moll cita un document de l’any 1614 de l’arxiu del Convent de Felanitx en el que es parla de la verema de girons, possiblement la primera cita escrita que hi ha d’aquesta varietat. . A la mateixa entrada del diccionari que dóna giró com a sinonímia de la castellana hebén, però es tracta d’un error com han demostrat els estudis actuals de genòmica. A més cita una cançó popular de Mallorca: Tant m’és pansa com calop, / tant uiada com giró; / tant m’és si dius sí com no, /  tanmateix m’agrades poc.

El llibre recull uns versos que situen el giró ros a Banyalbufar/cedida

Al llibre Malvasia, de Ramon Rosselló i Jaume Albertí. Govern de les Illes Balears, 2007, hi publiquen  un poema de Baltasar Calafat, Doctor Calafat (1683_1735): Descripció de Bañalbufar y elogis de sos vins, feta el 13 de setembre de 1731 : … En Germania/ i Fransa bravaetjaven/ d’uns vins qu’espiratjan, /que sòlen usar, / y tots callan/ quant a crema rèba/ vi de giró’s tròba/ en Bañalbufar.

El Doctor Pau Alcover Cateura, historiador, professor de la Universitat d’Alacant ens ha facilitat les següents cites històriques del segle XIX:

1845: Juan Cortada, en su Viaje á la Isla de Mallorca en el estío de 1845, menciona el giró en Mahón, junt al albaflor, mollar y pampol rosat. Destaca la "mucha fuerza de los cuatro, dignos de figurar en la bodega", de: Cortada, Juan, Viaje á la isla de Mallorca en el estío de 1845, Barcelona, Imprenta de A. Brusi, p. 51. 

1873: En el Catálogo de la Exposición Nacional de 1873, en el que la Junta de Fomento promocionava els millors productes nacionals, don Fernando Cotoner exposà el seu vi giró, a dues pessetes i 50 céntims, de: Catálogo de la Exposición Nacional de 1873, Madrid, Imprenta y Fundición de M. Tello. 

1873: A la Exposición universal de Viena s’exposà un vi de giró, el de Fernando de Cotoner, de Banyalbufar, a 1 pesseta, i el de Mariano Lledó, de Campos, que consta sense preu. Exposition universelle à Vienne 1873: Catalogue général de la section espagnole publié par le Commissariat d’Espagne, Vienne. Edition du Comissariat d’Espagne, 1873, p. 104.

1874: Fernando Cotoner oferia un dels millors vins espanyols, un giró de Banyalbufar, de:  Revista de España, Séptimo año. Tomo XXXVI (enero y febrero), 1874, p. 194. 

1877: A l’exposició de l’any 1877 es presentaren varis giró p3r part de D. Joaquín Oliver, el Sr. Comte de Peralada, D. Nicolás Ramon Sole, D. Sebastián Rosselló, D. Gaspar Barceló y D. Francisco Cerdà. Es tractava de vins cars. D. Francisco Cerdà guanyà una menció pel seu “generoso dulce giró”, de: Estudio sobre la Exposición Vinícola Nacional de 1877, Madrid, Imprenta y Fundición de Manuel Tello, 1878, pp. 894-896.  

El Die Balearen, de l’Arxiduc Lluis Salvador recull també la menció del giró ros, entre les varietats descrites/Cedida

També en el segle XIX ens trobam amb les cites més conegudes, les fetes per l’Arxiduc Lluis Salvador en el Die Balearen, on es troba la descripció més coneguda de les varietats de vinya que es cultiven a Mallorca. El giró ros hi és considerat com un raïm de qualitat que bàsicament s’usava com a fruita per menjar, el que ell anomena raïm de balança.

Joan Coromines, en el seu monumental Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Volum IV, suggereix que el nom pugui venir de les vinyes del Gironès, raïms gironins. Varietat cultivada també a Menorca i Eivissa. De Menorca extreu una cançó popular: L’Amo Antoni Catalina/ a sa vinya/ hi ha girons. Del català va passar al sard: girò o girone.

Coromines suggereix que el nom pugui venir de les vinyes del Gironès, raïms gironins/cedida

La crítica britànica Jancis Robinson MW, a la seva obra Wine Grapes de 2012, cita la varietat giró ros, de la qual descarta la seva relació genètica amb el giró negre, basant-se en diversos estudis. Cita la seva recuperació a càrrec de Toni Gelabert i Joaquim Monserrat i, a continuació, per Can Majoral.

Robinson descarta la seva relació genètica amb el giró negre/cedida

Finalment, i ja en el temps actual al llibre Varietats de vinya de les Illes Balears, J.E. Escalona et al., publicat per l’IRFAP de la Conselleria d’Agricultura es fa la descripció ampelogràfica i valor enològic d’aquesta varietat.

Nou comentari

Comparteix