Balears Vadevi
El creixement de la producció de vi a Mallorca: la por a morir d’èxit

!--akiadsense-->

Al sector hi ha un run run de preocupació que podríem resumir en l’expressió “por a morir d’èxit”. Viticultors i bodeguers, grans i petits, senten una certa angoixa a la vista del rumb que està agafant els darrers anys un sector que tradicionalment era minoritari dins la pagesia on predominava el conreu de cereal i de fruiters. Ara, el de la viticultura és un dels sectors estrella del món agrari amb un balanç de resultats sanejat i unes perspectives de creixement a l’alça. I precisament això és el que preocupa: On posam els límits a aquest creixement? Se n’hi han de posar?

El debat està damunt la taula. A finals de 2018 el BOE publicava quina serà la quantitat de vinya que es podrà sembrar a tot l’estat i per tant quin serà el creixement permès. Què faran els viticultors de les Balears, demanaran més terres per plantar vinya? Qui pot i vol? I qui s’estimaria més que les coses quedassin com estan ara, que ja n’hi ha?

El punt de partida

De moment a les Balears, segons les dades de la conselleria d’Agricultura, hi ha 2.300 hectàrees plantades de vinyet. En el darrer recompte es calculà un potencial vitícola de 2.940 hectàrees, de les quals 130 provenen d’altres comunitats autònomes. I que hi ha ganes de créixer ho demostra que es continuen tramitant peticions per fer noves plantacions.

Darrerament s’han escoltat veus que manifesten el temor que augmenti de tal manera la producció de raïm que el mercat se saturi i que arribi la caiguda del preu i la desvalorització del producte. Segons les dades que ha publicat l’enòleg Andreu Oliver recentment tot citant fonts de la conselleria, “enguany s’ha tornat a assolir un màxim de producció de vi amb 9.907.718 quilos de raïm collit, que representa un 21,39% més respecte del 2017.Si no cau cap plaga letal a les Illes Balears, aquest increment serà una constant cada any, ja que, com vaig explicar la setmana passada, s’està plantant un nombre important de vinyes, fet que provocarà un augment de la producció de raïm. Sense bolla de vidre però amb una simple calculadora, podem fer una senzilla estimació de com pot evolucionar: si enguany, amb 1.661 hectàrees de vinya, s’han veremat 9.907 tones, d’aquí a dos anys, amb les 2.295,90 hectàrees que ja hi ha plantades, en podem obtenir, si tenim els mateixos rendiments, 13.693 tones; i d’aquí a cinc anys, amb una previsió de 2.918,05 hectàrees, se’n podran veremar 17.404 tones -quasi el doble de la verema històrica d’enguany”.

Opinions per a tots els punts de vista

Una primera aproximació a la polèmica qüestió indica que els partidaris del sistema de barra lliure, és a dir de poder créixer en nombre d’hectàrees sempre que la normativa ho permeti, els trobam entre els grans productors, en alguns casos en bodegues que tenen al darrere capital estranger que injecta recursos econòmics perquè el negoci vagi a més. Són empreses vitícoles que contemplen l’expansió geogràfica i l’augment de la producció com una evolució natural del negoci.

Entre aquests que estan per liberalitzar els drets de plantació hi ha la bodega Pere Seda. El seu responsable, Cristòfol Reus, no defuig la pregunta i respon sense embuts: “Jo som partidari de liberalitzar els drets de plantació. O com a poc de tornar al sistema antic on un podia anar a altres regions d’Espanya a comprar drets. I baix cap concepte no som partidari de què el Govern Balear encara posi més pegues en el sentit de prohibir noves plantacions”.

I defensa, “crec que liberalitzar implica tenir capacitat per créixer com a sector econòmic, afavorir la qualitat del vi de Balears, perquè no hi ha res millor per la qualitat del sector que la competència, sii se munten molts cellers i tots fan molta qualitat un s’haurà d’espavilar o desapareixerà, i finalment que venguin cellers de fora reconeguts a muntar empreses aquí fa que entrem en contacte amb altres professionals i, per tant, la possibilitat de millorar i aprendre”.

En canvi, sosté, “No liberalitzar implica tot el contrari als tres punts anteriors. Si hi ha poca competència, quin incentiu té un pagès per fer raïm de qualitat? Quin incentiu té un celler per fer vi de qualitat?” Molt pocs. Per tant, tot duria a un empobriment de la qualitat del vi de Balears”.

Reus conclou: “No mos enganem. Si a Mallorca se fa qualitat és perquè anys enrera mos han entrat milions de botelles de fora, molt millors que les d’aquí, i a millor preu. Per això – i no per altra cosa – els cellers mallorquins varen reaccionar. Perquè si no, haguessin desaparegut tots. Per tant, estic totalment en contra de posar restriccions als drets (o autoritzacions) de plantació de vinya. I totalment a favor de liberalitzar-los”.

Quan a les DO, des de la de Binissalem afirmen que veurien amb bons ulls poder augmentar el nombre de quilos de raïm per què actualment amb el que fan no en tenen prou. No obstant això, fa poc el president José Luis Roses, i així ho va recollir Balears Vadevi, mostrava la seva preocupació pel risc que la producció de raïm arribàs al punt de ser tan excessiva que sobràs i arruinàs el mercat.

A més, els consells reguladors, que podrien implementar la limitació de forma immediata si la proposta comptàs amb el suport suficient, tampoc no veuen clar que aquesta mesura tengui els efectes desitjats. Temen que si s’impedeix el creixement a aquells que tenen possibilitats i ganes, acabin per abandonar les DO i cerquin aixoplug en altres organitzacions menys restrictives.

Primers moviments estratègics

En segon lloc i a l’altre costat de la taula se situen els petits productors, o podríem dir, els més petits dels productors. Són els que veuen amenaçada la seva quota de mercat quan pensen que el peix gros sempre pot acabar menjant-se el petit. Sebastià Ordines, secretari general d’Unió de Pagesos i alhora al capdavant del “Celler 7.103” o Andreu Oliver, de Can Majoral, parlen per aquests Petits Cellers que passen pena d’acabar engolits per la riuada.

Per això, setmanes enrere, els socis de Petits Cellers i d’Unió de Pagesos mantingueren un primer contacte amb responsables de la conselleria d’Agricultura del Govern Balear. Sondejaren la possibilitat d’establir una moratòria que limitàs el creixement, que impedís noves plantacions aquí i fora, a la Península, amb titularitat illenca.

En paraules d’Oliver, “Unió de Pagesos i l’Associació de petits cellers de Mallorca ja han verbalitzat aquest temor i han fet una clara proposta demanant a la Conselleria que es limiti l’arribada de drets de plantació de fora amb una condició ben senzilla: que abans de plantar aquí hagin explotat les vinyes llogades a fora un mínim de tres anys. D’aquesta manera, hi haurà una major seguretat que el projecte que vol néixer a casa nostra sorgeix d’un pla seriós o de gent vinculada al sector i no és un d’aquests capricis que duren de Nadal a Sant Esteve”.

El plantejament d’Oliver recollia aquesta posició conservadora que té, però, els peus de fang: No hi ha unanimitat en el sector i aquesta manca d’unitat de criteri complica l’adopció de mesures. Aquesta va ser, en poques paraules, la resposta de la conselleria. Recomanen treballar per una postura consensuada entre els viticultors i recorden que, si el sector demana la intervenció de l’Administració, el camí serà llarg. Un decret limitador, tal com demanen els petits cellers i Unió de Pagesos, torbarà a veure la llum, si és que arriba a sortir endavant. La tramitació és llarga.

Fonts de la conselleria d’Agricultura consultades per Balears Vadevi aventuren un diagnòstic que indicaria que el problema no s’ha de cercar en el nombre d’hectàrees totals de vinyet en explotació o les tones de raïm veremat. Sostenen que la solució vendrà no de la limitació com per la millora dels canals de comercialització perquè es pugui garantir que tots els productors, grans i petits, s’assegurin l’arribada de la seva producció al mercat. La solució no serà fàcil

Punts de vista diferents que defensen solucions diferents. I de moment cap ni una d’elles apareix a l’horitzó immediat i aquest, amb unes eleccions previstes el mes de maig, no serà un any fàcil.

La polèmica està servida i per tant, el debat continua.

Nou comentari

Comparteix